cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

L'STEI-i al·lega perquè el català continuï com a requisit

Creuen que l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública va en contra de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia

33380

Un grup de metges en contra de què el català sigui un requisit a la seva feina, durant una protesta el 2009.

laura pons bedoya

El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, presentà dijous al Registre de la Conselleria d'Educació un plec d'al·legacions contra l'avantprojecte per modificar la Llei de la funció pública, que n'elimina el requisit del coneixement del català per accedir a l'Administració perquè hi passi a ser un mèrit. Les al·legacions del sindicat se centren a exposar que el canvi que es pretén tirar endavant és anticonstitucional, que va en contra de l'Estatut de la Comunitat i de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

L'STEI-i indica que la Llei 30/1992 de la Constitució Espanyola (CE), i en relació amb la qüestió lingüística a l'article 35.d, disposa que "els ciutadans podran utilitzar les llengües oficials dins del territori de la Comunitat Autònoma". Ja en el marc de la CAIB, l'Estatut d'Autonomia enuncia a l'article quart: "Les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears."

Per acabar, també recorden que la Llei 7/2007, reguladora de l'Estatut bàsic dels empleats públics, determina a l'article 56.2 que "les administracions públiques, dins l'àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d'empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin llengües cooficials".

Aquesta normativa bàsica estatal ha estat desenvolupada en el marc de la CAIB, atès que "el català serà instrumental per a les comunicacions i actuacions dins l'àmbit de les Illes Balears" i, quant a la funció pública, exigeix l'acreditació d'un nivell en aquest idioma que depèn de les funcions a desenvolupar. L'STEI-i alerta que per poder complir aquest mandat legal s'ha d'assegurar que, per una banda, "el personal al servei de les administracions públiques tingui la competència lingüística suficient per adreçar-se, verbalment i per escrit, als administrats en la llengua de la seva elecció". Amb l'avantprojecte de modificació, això no seria tampoc possible si entràs en vigor.

Pel secretari general, la reforma "suposa una regressió en la garantia d'un ús normalitzat del català a les institucions" i un retrocés "en el desplegament de la Llei de normalització lingüística". De la mateixa manera, assegura que, encara que han presentat les al·legacions en nom del sindicat, estan disposats "a unificar forces amb diferents entitats".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris