algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Un estudi de la UIB reclama mesures de prevenció contra l'abandonament escolar

Els investigadors adverteixen que no es pot atribuir únicament a la situació del mercat laboral

Un estudi sobre l'abandonament escolar dut a terme per investigadors del Grup d'Investigació, Educació i Ciutadania de la Universitat de les Illes Balears, alerta sobre l'absència de pràctiques educatives dirigides a prevenir l'allunyament de l'escola o "dropin" i reclama que es millorin aquests mecanismes.

És una de les principals conclusions del treball "Abandonament escolar prematur i retorn al sistema educatiu a les Balears: històries de vida de l'alumnat de l'educació permanent de persones adultes (EPA)", realitzat per investigadors de la UIB en col·laboració amb la Universitat del Quebec (Canadà), segons ha informat la universitat balear en un comunicat.

L'informe adverteix que en el sistema educatiu balear no s'apliquin mesures preventives per al fenomen conegut com "dropin" o allunyament de l'escola, que precedeix l'abandonament o "dropout".

Entre les causes de l'abandonament que es produeix abans d'obtenir el títol de l'educació secundària obligatòria (ESO), l'estudi destaca els mals resultats acadèmics o fracàs escolar, les baixes aspiracions educatives i laborals dels estudiants i les situacions traumàtiques personals i familiars.

Els investigadors subratllen la complexitat de factors que incideixen en l'abandonament escolar i adverteixen que no es pot atribuir únicament a la situació del mercat laboral de les Balears i l'atractiu que suposa que ofereix un accés ràpid a l'ocupació per a la població jove sense titulació.

L'informe adverteix també de les contradiccions entre la voluntat de les famílies que els fills estudiïn i factors de l'entorn familiar que tanmateix afavoreixen l'abandonament com són la falta de control sobre l'activitat acadèmica de l'alumne, les idees errònies sobre l'educació, el conflicte entre els projectes personals dels pares i la dedicació a l'educació dels fills o els canvis de centre.

L'estudi es basa en l'anàlisi de la història de vida de 30 joves -13 dones i 17 homes- de 16 a 20 anys que van abandonar els estudis de forma prematura i en l'actualitat cursen l'educació secundària per a persones adultes (ESPA) en algun centre de les Balears.

'Redescobrir el plaer d'aprendre'

Els joves consultats valoren l'educació per a adults, tant els que l'aproven com els que la suspenen, i l'informe destaca que en la majoria dels casos, els alumnes que cursen aquest tipus de formació "han descobert o que redescobresc el plaer d'aprendre".

Els autors de l'estudi consideren fonamental que es prenguin mesures des del sistema educatiu, es duguin a terme polítiques actives de prevenció de l'abandonament escolar i que facilitin el retorn a l'educació a la població amb un baix nivell d'estudis.

"Amb vista a prevenir l'abandonament escolar i en previsió de l'atenció insuficient per part de la família, és fonamental que l'educació familiar formi part natural del procés de maternitat i paternitat de la mateixa forma que ja són part del procés les revisions durant la gestació o les visites al pediatre", assenyala l'informe.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Mateu, fa mes de 9 anys

D'acord amb certes afirmacions de Xisco. I algunes precissions. L'abadonament escolar prematur no es gesta a primària. Es gesta mlt abans: 1) A nivell familiar, és del tot necessari una formació als futurs pares i pares vers l'escolaritació dels seus infants; el simple fet biològic d'engendrar no garanteix res, obviament, quant a qualitat d'atenció educativa als fills. 2) A nivell escolar, és des de l'educació infantil i no des de primària quan es sembra la lavor del futur. 3) Hauria de ser obligatòri el 2n cicle d'ed. infantil. 3) Les escoles d'infantil (1r cicle) haurien de ser gratuïtes 4) haurien d'arribar fins als tres anys deixant el segon cicle d'ed. inf. en quatre i cinc anys. 5) L'administració educativa ha de ser valenta i exigent en els continguts i en les condicons d'escolarització d'ed. infantil (ratios més baixes, suport amb personal docent, suport amb personal auxiliar (ATE)...) 6) Revisió exigent del criteris d'avaluació/promoció a EPi ESO; després de la poc convicent història del NM/PA (afortunadament derogada), el més absurd que persisteix és la repetició només a 2n, 4t o 6è (s'ha de modificar ja!). 7) Tota reforma educativa ha d'anr acompanyada d'una inversió ad hoc, del comtari el fracàs està assegurat. No ne val dir que no hi doblers. Simplement és una qüestió d'inversió en futur. 8) Una molt bona orientació preprofessional durant l'ESO, Batxillerat i FP (s'ha de continuar potenciant la FP!). 9) Uns equips i departaments d'orienjtació suficientment dotats. Tot això, i algunes cosetes més, podrien contibuir a pal·liar l'abandonament escolar prematur. Salut.

Valoració:2menosmas
Per Florenci, fa mes de 9 anys

No hi ha receptes fàcils ni remeis miraculosos. Es tracta d'un fenomen molt complex i caldria llegir, abans d'opinar, l'estudi complet. HI ha una dada que es repeteix contínuament en tots els estudis sobre resultats acadèmics. La variable més important, amb diferències que sovint superen el 20%, és l'ambient familiar: nivell cultural dels pares, expectatives acadèmiques i laborals... i per això crec interessant que es parli del factor familiar perquè és on caldria gratar.

Valoració:4menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

Són estudiants incompetents, segons el principi de Peter.
Són mestres incompetents, segons el principi de Peter, ja que
haurien de entèmer-se que una cosa ès aprendre i altre ensenyar i
que ès perdre el temps i doblers voler ensenyar a incompetents
per aprendre.
Fou José Ortega y Gasset ja qui a 1910 li donà forma an el
siguent aforisme:
"Tots els empleats públics haurien de descendir a son grau
inmediat inferior, perque han estat ascendits fins a tornar-se
incompetents."

Valoració:1menosmas
Per xisco, fa mes de 9 anys

Una de les causes de fracàs escolar a Balears és la inmersion linguistica del catalan, cosa que provoca desmotivació perquè no es dóna en altres autonomias i és un greuge comparativa,i és un sobreesfuerzo per estudiar una assignatura que no serveix per res.

Valoració:-16menosmas
Per Ferran, fa mes de 9 anys

De vegades els estudis acadèmics són excessivament optimistes o cauen en receptes impossibles....Això sí tan poètiques com "redescobrir el plaer d'aprendre", "fer que l'educació familiar sigui part del procés de paternitat responsable"....
Només he vist aquest article, però cap recepte concreta i aplicable per evitar un fet dels tot conegut com és l'abandonament escolar.

El fracàs de la ESO possiblement s'inicia a Primària. Molts alumnes arriben a l'ESO sense tenir ni tan sols comprensió lectora. Així és impossible que es puguin arribar a seguir els ritmes d'aprenentatge mínimament exigibles. Possiblement cal reformar un altra cop el sistema educatiu i reclamar, com abans, més esforç dels alumnes des del principi del sistema educatiu. Sense esforç no hi pot haver èxit acadèmic. La culpa no és dels professors que prou fan ja amb la diversitat de les aules (integració d'alumnes amb problemes físics i psíquics...), la forta immigració recent.... En tot cas, si ningú no hi fa res el sistema conduirà al fracàs escolar i a l'exclusió social o com a mínim a una certa marginació cultural, laboral i educativa a un apart de l'alumnat.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris