cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

La mili dels universitaris es diu Erasmus

La UIB ofereix aquestes beques des de fa més de 20 anys i ja té acords amb 225 universitats europees d'un total de 31 països. El resultat són 1.395 places per als interessats

54174

En el curs 2010-11, un total de 174 alumnes de la UIB varen estudiar a l'estranger gràcies al programa Erasmus.

Miquel Àngel Canals(M.À.Cañellas)

Dublín, Amsterdam o Varsòvia, per a molts universitaris la destinació és indiferent, allò que principalment cerquen és sortir de l'Illa. N'hi ha d'altres que necessiten aprendre un idioma, aprovar una assignatura o, senzillament, volen viure noves experiències. El fet és que en el segle XXI les beques de mobilitat a l'estranger no són sols un reclam, sinó més bé una necessitat per als futurs professionals. És a dir, la mili dels universitaris es diu Erasmus.
El programa Erasmus és només una de les diverses opcions dels universitaris per estudiar a l'estranger. Es tracta d'una bateria de beques que permet als alumnes desplaçar-se sense haver de pagar la matrícula de l'altra universitat i els concedeix una ajuda econòmica.

La Universitat de les Illes Balears ofereix aquest programa des de fa més de 20 anys i ja té firmats acords bilaterals amb 225 universitats de 31 països europeus. D'aquesta manera, un total de 1.395 alumnes poden obtenir la beca. No obstant això, només 256 (xifra no definitiva) persones tenen prevista una mobilitat el curs que ve. L'any passat, n'hi va haver 174. La dotació econòmica que concedeix Erasmus als alumnes de la UIB és de 120 euros, però aquesta quantitat és compatible amb altres beques.

Les carreres més demandades a l'estranger són, per ordre, Turisme, Administració i Direcció d'Empreses (ADE) i Filologia Anglesa. Així mateix, els països més sol·licitats pels estudiants de la UIB són Itàlia, Alemanya i França.
Marina Mas, estudiant de la UIB de tercer de Grau d'Educació Social, ha complert les estadístiques: l'any que ve anirà a estudiar a Itàlia. En realitat, li era indiferent el país, el que perseguia era viure una experiència nova i canviar d'aires. Això sí, acompanyada. Per ella és molt important partir amb una companya de classe, ja que així no se'n va tan insegura.

Potser algú conegut era el que necessitava Catalina Bosch, diplomada en Magisteri de Llengua Estrangera, quan fa dos anys, anà a estudiar a Irlanda. Per ella, l'experiència ha resultat "fantàstica", però els primers dies ho passà molt malament. Decidí sol·licitar la beca per aprendre millor l'anglès i així aprovar una assignatura difícil. Si no s'hagués trobat en tal situació, ni s'ho hauria plantejat. Maria Garau també es trobà en la mateixa situació que Catalina. Ella conclogué cursant mig any de classes a Suècia. La diferència és que, per a ella, aprovar l'assignatura no era el seu principal objectiu, sinó més bé conèixer un nou país i cultura. Ara, explica que "sis mesos allà li han valgut més que tres anys de carrera, sobretot per aprendre anglès".

Les tres, Marina, Catalina i Maria, han descrit el procés burocràtic previ a la partida, "d'angoixa" i "un rotllo": s'ha de perseguir els responsables de l'Erasmus perquè firmin papers i s'han d'entregar un dia sens falta. Mentre que Marina creu que el pitjor encara no ha arribat, sinó que una vegada que sigui a Itàlia, sense dominar l'idioma ho passarà més malament que ara, les altres dues, conten que un cop allà tot varen ser facilitats. A la nova universitat van tenir en compte que eren un estrangeres i, per tant no controlaven l'idioma i necessitaven ajuda.

Els que vénen

L'any passat, la UIB va allotjar 114 universitaris europeus. Per al curs vinent n'espera 72. Les nacionalitats d'aquests alumnes sobretot seran Itàlia, Alemanya i França, i vindran a cursar Filologia Hispànica, Turisme i ADE.
Matthias Rautenberg és un d'aquests estudiants alemanys que vingué a Mallorca a estudiar Turisme. "El meu objectiu era venir per aprendre el castellà, però vaig acabar traslladant-me a viure aquí". Igual que les mallorquines, el procés previ a la partida, li resultà molt angoixant i "un rotllo".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris