cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Jehovà lleva terreny als cristians

Davant la secularització general que experimenten les societats europees, els Testimonis de Jehovà prossegueixen la seva implantació i a les Illes Balears ja en són 2.740

126826

Aquest és un dels primers salons del Regne que s'habilitaren a Mallorca, els quals representen el seu temple de culte.

Cabells rossos, accent estranger i dues persones juntes, un poc extraviades, vestides amb aquell aire de venedor barater. Fins aquí la imatge que les societats contemporànies tenien dels Testimonis de Jehovà. Però potser l'estampa no és ajustada a la realitat o, més ben dit, tan sols és una foto finish d'un moviment més ampli: el de la consolidació dels Testimonis de Jehovà.
Actualment, a les Illes Balears se'n compten entorn de 2.740 creients, segons les dades facilitades per la congregació a 30 de juny. Per tant, un de cada 404 habitants de Mallorca és seguidor d'aquesta creença. La relació és més profunda a la ciutat de Palma, on se'n concentren uns 1.500. A la capital, per tant, la ràtio és d'un testimoni de Jehovà per cada 206 habitants.

La majoria freqüenta regularment els salons del Regne, que són els llocs de culte on els testimonis desenvolupen la seva fe. Ara bé, aquest equivalent de l'església cristiana és ben diferent. Per començar, no són antics edificis en propietat, sinó locals ubicats als baixos de finques d'habitatges. Però la gran diferència estètica, sense dubte, és que no hi ha cap ornamentació religiosa als seus temples de culte: no fan servir creus, ni estàtues ni res que es pugui considerar imatge litúrgica.

Els seus temples, per tant, són una gran sala amb bancades des d'on els creients segueixen els actes. Ismael Pujol, portaveu de les congregacions illenques, explica: "Quina importància té una cosa física? Si es cremàs el nostre local, també es cremaria Déu, com a part d'una creu? No". Pujol considera que el culte a les imatges no té gaire sentit, ni tan sols a la Bíblia. "El que s'ha de fer és estudiar la Bíblia, seguir-la". Però físicament no és més que paper, ve a dir Pujol. I encara hi afegeix una cosa més: "No sentim devoció cap a cap cosa material. La nostra devoció és cap a Déu i no la compartim amb un tros de fusta". D'alguna manera, es tractaria d'imitar el model organitzatiu dels cristians del segle I dC.

Una diferència més amb la religió cristiana: no tenen capellans. "Aquí tots som iguals, és una organització horitzontal". I llavors, qui encapçala els actes? "Bé, tenim l'"ancià" de la congregació, que el presideix, més que liderar-lo. I és rotatiu". El perfil a què ha de respondre aquest ancià és el d'una persona seriosa, educada i moderada en els hàbits.

I vet aquí la importància dels seus "hàbits". Els testimonis han de tenir cura del seu cos, no tant per salut sinó perquè és el cos que Déu els ha donat. Per tant, tenen prohibits alguns dels hàbits més corrents, com fumar. Tant és així que el 30% de les persones que abracen la fe deixen de fer-ho.

Aparentment, no és cap broma: així ho constaten en la seva memòria presentada a l'assemblea general del 24 de juny, que tingué lloc al Palma Arena (i que, talment un cop de puny damunt la taula, demostrà el seu poder de convocatòria).
El vici tabàquic, per tant, va contra la paraula de Déu. L'alcohol, però, no ho fa "en tant que el vi prové del cos de Déu: és la seva sang". En tot cas, recomanen beure amb mesura. Així mateix, la congregació assegura que l'1% dels conversos "abandonen hàbits i comportaments perjudicials", com ara el maltractament físic a la dona. Igualment, el 4% dels conversos han deixat de ser ludòpates i el 2% abandona la droga. Altres activitats que no estan ben vistes entre els Testimonis de Jehovà són l'evasió d'imposts, anar a molta velocitat per l'autopista o fer esports de risc, ja que es posa en perill la integritat física.

Toc, toc

Totes aquestes idees són les que els Testimonis de Jehovà pregonen, i ho fan amb el mític porta per porta, probablement el gest pel qual són més coneguts. Ismael Pujol explica que encara es piquen les portes, pis per pis, edifici per edifici. "Però també ho feim per e-mail, per telèfon mòbil i pel carrer". I afegeix: "Però és un missatge breu, no som pesats. Començam introduint algun tema de l'actualitat que després pugui ser lligat a la Bíblia. I també els donam una revista o algun pamflet".

Una de les teories que més rebuig provoca entre aquells als quals s'adrecen, però, és la negativa dels tetimonis a les transfusions de sang. Es neguen que els sigui injectada sang en cas de patir un accident o haver de ser operat. Pujol ho justifica pel fet que Déu no creà la sang per jugar-hi o donar-li un ús que no li pertoqui i comenta que són molt pocs els casos en què un pacient acaba morint dessagnat, després que la seva família es negui que li facin transfusions de sang. "Habitualment, la persona ja està molt malament per haver arribat a aquest punt", conclou Pujol.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Marta, fa mes de 9 anys

Els Testimonis de Jehovà són cristians, per tant el títol d'aquesta notícia no té sentit.

Valoració:6menosmas
Per Cucala., fa mes de 9 anys

Els joves rossos en parella, encornbatats, pulcres i amb la fixa al pit, solen esser mormons.
A les primeres comunitats critianes també dirigia el grup el "més ancià", que en grec es diu el "presbítero", (presbicia, vista vella i cansada).

Valoració:3menosmas
Per Caramella, fa mes de 9 anys

"Cabells rossos, accent estranger i dues persones juntes, un poc extraviades, vestides amb aquell aire de venedor barater". Em sembla que estàs parlant dels mormons. Els Testimonis de Jehovà també van de dos en dos i se'ls reconeix tot d'una, però si qualcun d'ells és estranger sol ser més bé de cabells negres.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris