cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

El carnet per punts fa caure els accidents, però també els donants

Fa cinc anys, el 60% dels òrgans donats procedien de persones mortes en accidents de cotxe. Però ara tan sols arriben al 8%, reflex de la caiguda de la sinistralitat a les carreteres gràcies a la llei

Darrere una excel·lent notícia se n'amaga un altra de dolenta. Quan menys persones moren en accidents de cotxe, menys òrgans es poden aprofitar per a trasplantaments a malalts. Aquesta és, a gran trets i amb poc tacte, la conclusió que cinc anys de carnet per punts han deixat a les Balears i al conjunt de l'Estat. Julio Velasco, metge i coordinador de trasplantaments de Son Espases, ho explica així: "Fins fa pocs anys, el 60 per cent de les donacions procedien de persones mortes en accidents de carretera". I ara? "Ha davallat fins a aproximadament el 8% del total". Això no es deu, evidentment, al fet que els familiars hagin començat tot d'una a negar el consentiment. Més aviat al contrari, allò que succeeix -afortunadament- és que cada pic moren menys persones a les carreteres.

Mort propícia

De fet, la mort per accident de cotxe acostuma a ser propícia a l'èxit d'un trasplantament. I és que la víctima perd la vida per un traumatisme cardioencefàlic, però és a l'hospital, en el moment de la mort (o pocs minuts després d'haver-ho fet). Per tant, els metges poden practicar l'extracció d'òrgans amb la víctima en mort cerebral, però amb el cos artificialment en vida.

Un altre factor que feia tan propícies les morts en carretera és que, majoritàriament, es produïen entre els joves. I és que d'un cos jove se'n poden extraure més òrgans. Entre els 16 i 30 anys, la mitjana d'extracció és de 4 òrgans. Fins als 45 anys, se n'aprofiten una mitjana de 3. Fins als 60, una mitjana de 2. I a partir d'aquí, entre un i dos. I no tan sols és qüestió de quantitat. També ho és, en part, de qualitat. I és que un òrgan jove acostuma a trobar-se menys deteriorat que un d'adult.
Ara bé, segons el doctor Velasco, "també cal matisar que els òrgans extrets a un jove hauran de ser trasplantats a un pacient d'edat semblant". I posa un exemple: "No poden implantar un òrgan d'un senyor de 70 anys a una nina de 12". És qüestió, bàsicament, de compatibilitats.

Ergo: La llista d'espera per ser trasplantat es manté entre persones adultes, però ha augmentat molt entre els pacients infantils i joves. No debades, falten òrgans de gent de la seva edat. La disminució d'accidents és, per tant, una magnífica notícia per a la societat; però, a la vegada, també constitueix un handicap per a la medicina. Així que ara, la gran majoria d'òrgans donats procedeixen de persones mortes per una hemorràgia cerebral i per accidents cardiovasculars, bàsicament. Aquest nou escenari, però, ha obligat l'Administració sanitària a cercar-hi alternatives.

Tècnica de l'asistòlia

El doctor Velasco apunta a la tècnica de l'asistòlia com una de les noves vies. "Es tracta de practicar l'extracció en un moment d'aturada cardíaca", diu Velasco. Una altra via, tot i que més complicada (no tècnicament, sinó humanament), és la de la donació en viu. O sigui, que qualsevol ciutadà decideixi prescindir d'un òrgan sense el qual pot continuar vivint, tot i que amb cert risc per a la seva salut -com ara donar un dels dos ronyons que cada humà té dedins.
Però només el 4 per cent de totes les extraccions són de donant viu.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Menhino da rua, fa mes de 9 anys

Sembla que és una llàstima que no hi hagi més accidents.
Els que esperen algun òrgan han de fer una manifestació? O hi haurà tràfec d´òrgans?

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris