algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Els alumnes de segon d'ESO, a la coa de l'Estat en competències bàsiques

Estan per sota de la mitjana estatal en comunicació lingüística, matemàtica i competència social

126588

És la primera vegada que es reatliza aquesta avaluació a 2n d'ESO.

Els alumnes de 2n d'ESO de les Illes Balears es troben a la coa de l'Estat de les quatre competències bàsiques analitzades per l'Avaluació General de Diagnòstic 2010, feta pública ahir pel Ministeri d'Educació. Si la mitjana estatal és de 500 punts, els estudiants de l'arxipèlag n'obtenen 497 en comunicació lingüística, 494 en matemàtica, 503 en interacció amb el món físic i 491 en competència social i ciutadana. Segons la directora general de Planificació, Inspecció i Infrastructures educatives, Mercedes Celeste, "estam un poc millor que a l'avaluació d'ara fa un any feta als alumnes de 4t de Primària". Per Celeste, "estam dins els nivells intermedis i no hi ha cap resultat que sigui molt dolent". La directora general apuntà que "podria ser que més anys d'escolarització contribuïssin directament a aconseguir uns millors resultats". Les xifres estan expressades en una escala de valor mitjà de 500 punts, que és la mitjana del conjunt de l'Estat espanyol.

Pel que fa a la comunicació lingüística, els joves balears obtenen una puntuació de 497, que els situa en dotzena posició. Navarra (531), Madrid (530) i Castella-Lleó (528) n'encapçalen el rànquing. Melilla es troba en darrer lloc amb 428. Aquesta competència es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat i del coneixement. En competència matemàtica, els balears també ocupen la 12a amb 494 punts, a encara major distància de Navarra, que torna a encapçalar el nivell amb 546. Aquesta competència consisteix en l'habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic.

En la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, Balears fa una passa enrere i se situa a la tretzena posició, amb 503 punts, i assoleix únicament en aquesta competència la mitjana de l'Estat espanyol, establerta en 500 punts. Navarra (534) i Castella-Lleó (528) també aquí són les primeres comunitats. Aquesta habilitat suposa el desenvolupament i l'aplicació del pensament tecnocientífic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia personal.

Per últim, en competència social i ciutadana obtenen la puntuació més baixa de totes les àrees, amb 491 punts, i ocupen el catorzè lloc. Aquí, novament se situen per sota de la mitjana estatal. Castella- Lleó (529) i Madrid (529) són les primeres en aquesta àrea. Aquesta capacitat és la que permet als ciutadans comprendre la realitat social en la qual viuen, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural i comprometre's a contribuir a la seva millora. La directora general assegurà que una de les solucions per millorar els resultats implica "allargar els anys d'escolarització dels infants, atès que actualment estam a la coa en anys de vida escolar". L'esperança de vida escolar per a un infant de 6 anys a les Illes és de 12, mentre la mitjana estatal és de 14,5.
L'avaluació s'ha feta a 29.154 estudiants de l'Estat de les 17 comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. A les Illes, s'ha feta a 1.553 alumnes, 280 professors i 48 directors de centres de secundària.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per PlusUltra, fa mes de 9 anys

Otra razón para eliminar el catalán y poner en su lugar el alemán o el inglés. Este sistema no funciona. Bueno y de historia no hablamos, te cuentan la gran historia de la mentira. Bueno almenos deben ser buenos en algo en inventarse películas, tendrán un gran futuro en televísió de Mallorca. xD.

Valoració:2menosmas
Per astorat, fa mes de 9 anys

N'hi ha que quan els diuen "bon dia" no arriben ni a la competència bàsica de respondre repetint "bon dia" i diuen "buenos días".

Valoració:3menosmas
Per Joan Sastre - Manacor, fa mes de 9 anys

És problema d'avui en dia, que a ses escoles només t'ensenyen ximpleries..s'encarreguen d'inculcar que si els països catalans.. (són un invent del pancatalanisme) que si Mallorca està dins sa gran nació catalana etc se educació a ses illes viu polititzada i tots sabem per qui, puc dir que infinitat de joves m'han dit molt sobre el tema .. han arribant fins i tot makiavelicament dins de ses aules ha induir i manipular tendències cap a un polític o un altre .. això és sa vostra democràcia..(no és un sol alumne sinó moltíssims que m'ho han comentat) em recorden a ses doctrines de sa segona guerra mundial, no respecten sa llibertat idividual de cada persona, sa gent no vos creu no vol saber de vosaltres per es vostre radicalisme..això és sa vostra profunditat democràtica, Els nins no aprenen ses varietats lingüístiques pròpies de Balears, si no que se'ls inculca des de petits es catala mes academic que existeix. L'exemple de l'examen d'ESO és significatiu i per desgràcia ja fa temps que ha deixat de ser una anècdota. El doncs li guanya terrè a sa idò a passos molt grans.. i ningú mou un dit per evitar aquesta invasió silenciosa.. Politics de Balears sa OCB (OCC) i sa STEI-i son un cancer pancatalaniste per ses nostres illes.
Tots els idiomes se sustenten sobre uns pilars comuns en sa seva denominació però diferents en es seu contingut i que, es seu torn, són uns sistemes de signes on es poden apreciar ses diferències entre idiomes. A tot aquest conjunt se l'anomena estructura lingüística. Aquests pilars són es fonològic, es morfosintàctic i es semàntic.., i es seu estudi comparatiu demostra ses claríssimes diferències entre es mallorquí (o balear) i es català, encara que procedeixin d'un tronc comú. Aquestes diferències es troben en els sons, en l'accentuació, en es articles, en ses preposicions, en ses conjuncions, en els verbs, en es significat de ses paraules, etc...Idò bé, si ses gramàtiques marquen sa data de naixement d'una llengua com a idioma, quin idioma va néixer abans, es mallorquí (o balear) o es català? Evidentment, es mallorquí.
Exactament lo mateix passa amb es primers diccionaris ja que van ser anteriors en es mallorquins es catalans i i amb sa universitat, ja que es Regne de Mallorca va comptar amb universitat molt abans que Barcelona ..
Esmeu padrí déia que es mes dictador un de esquerras que un de dretas.Per sert, s'els diu de dretes perque en es foro u emicicle se seuen a sa dreta des president de sa camara.
Salut

Valoració:-26menosmas
Per Ligeia, fa mes de 9 anys

He estat a difernts centres i als pobles les ràtios a l'ESO es mantenen entre 20 i 25 alumnes per grup.
Els interins per a tenir plaça han de tenir punts (formació, diferents diplomes, experiència...) i la majoria es preparen oposicions, per tant revisen els continguts de la seva matèria en un nivel mil cop més elevat que el que hauran d'impartir. A més se'ls avalua i tutoritza, i això implica un control, des de les programacions d'aula a la forma d'impartir les classes. I els titulars també tenim visites regulars dels inspectors de centre, que són una forma de control. Quina avaluació sobre la qualitat d'enseyament fa fa la Conselleria d'Educació als privats? Els meus companys interins són més competents i treballadors que alguns dels que fan feina a la privada que tenien la plaça segura des de fa anys . Hi ha de tot per tot i si es compara no surt perdent la pública, pel que jo he vist.
Conec gent mallorquina que ha suspès el B per manca de voluntat i la persona de qui et parl no tenia en absolut els coneixements mínims necessaris per a fer català i no en volia fer.
Ciutadania és una assignatura que imparteixen sovint els departaments d'història (també Orientació o Filosofia) i no demana cap formació específica, pràcticament qualsevol docent podria encarregar-se'n. Quant a fer Mates, això em sorprèn moltíssim perquè és una especialitat molt diferent. Fins i tot a Diversificació se separen les branques de Ciències i Humanitats.

Valoració:-20menosmas
Per Joan Xisco, fa mes de 9 anys

Ligeia: No faig a l'ensenyament, però en primer lloc t'equivoques quan dius que per fer feina a una escola pública t'has de treure unes oposicions, conec un parell d'interins que només es varen apuntar a les bosses i ja fan feina i et puc assegurà que no saben ni que són unes oposicions, a més, tu més que ningú saps quans d'interins hi ha a l'ensenyament públic en aquestes condicions.

Respecte als nivells de català...mira, qualsevol persona és capaç de treure's un nivell B, conec gent que només amb el graduat escolar s'ho han tret, així que qualsevol diplomat o llicenciat amb més motius se'l pot treure.

Pel que fa a la teva amiga jo també conec un cas molt semblant a la pública, si, d'una persona que va arrivar el primer dia i li varen dir ''Tú faras classe d'eduacación a la ciudadania, matemàtiques i Història''.

Finalment, pel que fa a la qualitat de l'ensenyament, només et dire que quan jo anava a EGB i després a l'institut erem un màxim de 25 alumnes per classe, jo crec que aquest és un argument important no trobes?

Valoració:16menosmas
Per Ligeia, fa mes de 9 anys

Evidentment, manca la "h" a "ha aprovat". No hauria de picar tan ràpid en un teclat de portàtil petit.

Valoració:-15menosmas
Per Ligeia, fa mes de 9 anys

Per cert, quanta de gent de la privada a aprovat unes oposicions? Quants fan classe de matèria que no són la seva especialitat? (el cas més extrem que conec és el d'una professora castellanparlant que es trauria ni el nivell B i no sé si l'A, fent classe de català a la privada). En quins criteris es basael procès selectiu del personal docent?

Valoració:-15menosmas
Per Ligeia, fa mes de 9 anys

@Joan Xisco: vaig estudiar primària en una privada i després hetreballat a la privada abans d'entrar a la pública, i sé de què parl. He vist com s'hi fa feina i com es tria la majoria de personal (pràcticament està vetat l'accés als que no són exalumnes, independentment de la qualitat professional de la persona). Treballes a l'ensenyament? En què et bases per a afirmar que la qualitat és millor a la privada?

Valoració:-12menosmas
Per Joan Xisco, fa mes de 9 anys

Ligeia: Que la selecció del professorat és més rigurosa als instituts públic? per favor!!!, mira, no em dignaré a contestarte, no té sentit.

Si vares treure millor nota a selectivitat que els teus companys senzillament és perqué ets més intel·ligent i prou perque en proporció, són mes el alumnes de centres privats i concertats que arriven a la universitat que no pas els del centres públics

Valoració:24menosmas
Per Ligeia, fa mes de 9 anys

@Joan Xisco: jo vaig estudiar en un institut públic i vaig treure una nota molt millor a la selectivitat que els meus amics que estudiaven a La Salle o San Cayetano i a qui se'l aprovava al setembre pel fet d'haver pagat cursos de repàs a l'estiu a l'escola. Estic parlant de fa bastants d'anys, no sé com va ara. L'ensenyament privat no té més qualitat que el públic, en absolut. La selecció del professorat al públic és molt estricta pel que fa a formació i titulacions, per començar.

@Tanmateix: no he dit mai que el sistema actual m'agradi, som la primera a pensar que s'hauria de canviar de dalt a baix (la filosofia d'aprendre a aprendre em sembla molt bona, el problema és que no concorda amb els currículums oficials, ni amb els mitjans humans i materials de què disposam). Jo el que deia és que és fals que l'educació es basi en la memortizació. Jo també consider que en cert grau és essencial i estic d'acord que quan jo era estudiant s'exigia molt més i el nivell era molt més alt. Però com ha dit en Tomeu, això depèn també de molts de factors externs al sistema educatiu, com el familiar i social.

Valoració:-19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris