nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

“Encara perdura l'antisemitisme, que també és xenofòbia”

115036

Maarabi considera que hi ha risc que es tornin a fer crides a favor de l'eliminació del seu poble.

Jaume Morey.

Moti Maarabi (Buenos Aires, 1954) és el nou rabí de la Comunitat Jueva de les Illes Balears. Arribà dimarts, procedent i enviat aposta des d'Israel.

Pot descriure com és la comunitat jueva de Mallorca?
És més aviat petita. La sinagoga que tenim es va fundar per jueus anglesos ara fa 30 anys. I els membres de la comunitat són, bàsicament, gent vinguda d'altres latituds del planeta.

Les mancances habituals, com un cementeri propi, també són compartides pels musulmans.
La condició humana respon a la diferència. Créixer en diferència és multiplicar, i no pas dividir. En la tradició religiosa jueva, el cementiri és "reunir-se amb el seu poble". I no és un lloc fred. És una continuació.

Creis que els assistents a l'acte de l'Holocaust, que tingué lloc ahir al Parlament balear, eren sincers?
Jo acab d'arribar d'Israel, que m'ha enviat per observar la situació a Mallorca. En tot cas, no hem vingut a reivindicar una causa, ni a fer proselitisme a un lloc públic. Venim a fer un acte simbòlic en el marc de les institucions.

Coneixeu la polèmica històrica amb els anomenats xuetes?
Ja m'havien xerrat d'aquesta qüestió. Però les societats han de créixer. No tan sols els infants han de créixer i madurar, sinó també els ciutadans. Tanmateix, consider positiu l'acte d'avui (per ahir), perquè si recuporam la memòria el risc que l'Holocaust es repeteixi disminueix.

Com la guerra bruta i els assassinats que pateix avui Palestina?

La societat israeliana és emergent. És en formació, perquè és tan jove que té devers 60 anys. I és una societat que ha viscut permanentment en guerra. Per això, la seva necessitat bàsica és saber com defensar-se.

Les forces de cada bàndol no són equivalents...

Mira, Israel ha apostat per la pau. L'any 1978 cedí dos terços del seu territori a canvi de la pau amb Egipte. Si això no és una concessió, què ho és? I ara també s'ha lliurat Gaza. I fixa't que la societat hi vivia amb por, en qualsevol moment podien ser assassinats.

Vos referiu als israelians o als palestins?

Evidentment que em referesc als israelians! Quan arriben milers de míssils katiushes a les nostres ciutats, què hem de fer? Hamàs i Hizbul·là, ells sí que estan ben armats.

Per tant, els palestins no estan dicriminats?

No! Un araboisraelià que vol viure tranquil i en pau conviu entre nosaltres, va als mateixos comerços, menja el mateix que nosaltres.

No és això el que està dient la Comunitat Internacional.
Però és un ens parcial.

Creis que s'està passant de l'antisemitisme a l'antiisraelisme?
Crec que encara perdura l'antisimitisme, que és un tipus de xenofòbia. A l'Argentina n'existia; tant contra Israel com en contra de la comunitat jueva a Argentina. Als 90 hi hagué atemptats contra l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires.

Per tant, els jueus encara són perseguits?

Jo he educat el meu fill intentant superar el caire paranoic. No, no hem sent perseguit. Però s'ha de viure a Israel i veure-hi la situació de cada dia. No es pot viure entre guerrilles. Avui mateix (ahir per al lector) hi ha hagut un atemptat a l'Iraq amb 18 morts: es maten entre xiïetes, sunnites...

Però els palestins que moren no ho fan en mans de palestins.
Mira: les Nacions Unides decretaren la partició l'any 1947.

Ja, però la terra que dividiren no era deserta. Hi vivia gent.
La història és clara: l'Imperi britànic dividí el territori en dos perquè cada poble vivís tranquil·lament. I els àrabs començaren a atacar Israel tot d'una: 1956, 1967, 1973, 1978... Nosaltres no hem creat cap conflicte, tot i que volen posar a Israel el vestit d'un holocaust palestí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris