nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Manquen 327.000 llocs de feina nous a les Balears d'aquí al 2016

El catedràtic de geografia humana de la UIB, Pere A. Salvà, estima que la població illenca creixerà fins a 1.179.640 habitants, 84.668 més que ara. N'hi haurà 816.834 que tindran edat de treballar

Amb crisi o sense no tan sols augmenta l'atur, sinó que la població de les Illes Balears també continua creixent. I per satisfer les demandes laborals dels illencs en edat de treballar l'any 2016, caldrien devers 327.000 llocs de feina nous, a més dels que ja hi ha. Això implica gairebé duplicar la xifra d'afiliats a la Seguretat Social, que ara és de 372.641.

Segons les estimacions del catedràtic de geografia humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere A. Salvà, el 2016 hi pot haver 1.179.640 habitants a l'Arxipèlag. D'aquests, 816.834 tindrien entre 16 i 64 anys, o sigui, que estarien en disposició de treballar. L'expert ja hi té en compte que l'edat d'inserció al món laboral és de cada vegada més tardana, però tot i això calcula que el creixement d'habitants en aquesta situació "implicaria una necessitat d'unes 700.000 places per donar ocupació a aquesta població". Si en restam els llocs de feina que ja hi ha ara, surt la xifra dels que mancarien en condicions ideals: 327.000.

Aquest és, doncs, un repte ben difícil d'assumir just amb el turisme i la construcció. Salvà afirma que, encara que ens recuperem els pròxims anys de la crisi, tal com indiquen els polítics i alguns economistes, "difícilment es podrà retornar al màxim dels llocs perduts per la construcció". Tampoc no creu que el turisme en pugui oferir gaires més, sobretot si continua sent de baix preu, del tot inclòs.

Per això, advoca per millorar la formació dels treballadors i "pel model alemany" i troba que "hi ha segments lligats als trets demogràfics que possibiliten nous nínxols d'ocupació". Són feines com la de l'atenció de la gent gran, un sector de població que es preveu que creixi força, i altres que s'encarreguin de les noves necessitats per a parelles en què treballin igualment els dos membres. Moltes són les tasques que ja es fan, sense remunerar, en el si de la família, o mal pagades a empleats immigrants sense formació.

Més de fora que d'aquí

Segons les dades de l'any 2009, un 53,6% dels habitants de les Balears hi ha nascut. Dels altres, un 22,6% són nascuts en altres llocs de l'Estat -incloent-hi la resta dels Països Catalans. Però, a més i per primera vegada, n'hi ha més d'origen estranger: un 23,83%. Tal com es pot veure al gràfic, la xifra d'habitants nascuts fora de les Illes ha anat augmentant any rere any i, segons Salvà, en calen un o dos més perquè superin el 50%. De fet, ja no hi ha cap municipi on, com a mínim, el 10% de residents no hagi nascut a fora. "Però això no canvia res", afegeix convençut. Diu que aquest ha estat sempre un lloc de pas i que és una societat pluriètnica. Per això, "hi calen polítiques d'integració -ben entesa, no d'assimilació".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per pere, fa mes de 11 anys
Que so fasi mirar en Pere Salva.
Valoració:1menosmas
Per antiserbi, fa mes de 11 anys
tants en vengueren que de casa em tregueren...
Valoració:8menosmas
Per Guillem Sagrera, fa mes de 11 anys
Preparau-vos perquè anaiu pel camí de convertir-vos en allò que va ser el Principat durant els anys del franquisme a on arrivaben mil·lers i mil·lers d'extremenys i andalusos i castellans morts de gana cada dia. Desprès a callar perquè us diran INSOLIDARISI Mentrestant, vosaltres dividits i amb els càrrecs imputats.
Valoració:7menosmas
Per saulo, fa mes de 11 anys
Lo que es necesario es estar bien formado para ser competitivo y poder encontrar trabajo donde sea necesario, como dice Lleonard. Lo que no tiene sentido anclarse en mensajes pesimistas pseudoecologistas que esconden exclusión nacional como el comentario de Pau Pere. Así es como un país no avanza. http://mallorcaverd-e.ning.com/
Valoració:-1menosmas
Per Lleonard, fa mes de 11 anys
I què farem ? Allò que fa tothom quan no hi ha feina. Anar a un lloc on ens poguem guanyar les sopes com varen fer els nostres padrins, siguem mallorquins de tota la vida o nouvinguts. Per això mateix el món no ha de tenir ni fronteres ni barreres per als humans.
El meu pare va treballar a Àfrica. Jo ja no ho faré perquè estic jubilat, però qui sap on treballaran els meus fills...
Valoració:5menosmas
Per Pau Pere, fa mes de 11 anys

Els qui vivim a la pagesia tenim un contacte molt assidu amb els nostres conterranis. Per això és que constatam fàcilment la desaparició de famílies immigrades, i això en forma accelerada.

El que puguin dir les estadístiques no és gaire rellevant. A parer meu, un punt importantíssim que no tenen present és que la gran majoria dels immigrats que se'n tornen no s'esborren del padró municipal. Quants d'immigrats hi ha a Mallorca, ara? La resposta més honrada i sincera hauria d'esser: No ho sabem, no ho sap ningú.

I la resta és pura especulació, és literatura, són raons foradades.

A parer meu, en lloc de fer grapades per tornar al tan hipòcrita "creixement sostenible", de què el senyor Matas s'omplia la boca. El terme "creixement sostenible" és un oxímoron. Cap creixement no és sostenible, quan s'ha arribat a una saturació com la que ara tenim a Mallorca. Crec que l'únic concepte racional hauria d'esser el de "decreixement sostenible".

Si no és així i si els "caps pendants i comandants" de les Balears s'encaparren amb el creixement demogràfic, els fets, molt dolorosos per a tothom, s'encarregaran de desmenttir-los.

A qui interessa, escampar la idea que la immigració és un fet ineluctable, incontrolable, davant el qual no podem fer res? Pensem, pensem, i per ventura arribarem a conclusions molt interessants.

Mentrestants, benvinguts siguin els immigrats integrats, perquè ara ja no són immigrats: són mallorquins de llengua, de mentalitat de sentiments i, per dir-ho curt i ras, mallorquins de fets. I això és tan aplicable als immigrats "extracomunitaris", als "comunitarie" i als espanyols.
Valoració:-2menosmas
Per Cecilia, fa mes de 11 anys
Es falso... que se apliquen mejor en los estudios.
No habrá mas gente sino menos, YA HAY CATALANES DESDE HACE UN AÑO que se van a Brasil y Chile con empresas catalanas y los baleares harán lo mismo.
Por no hablar de españoles que YA HAN EMIGRADO 200 Mil. EN EL 2008 (y faltan datos del 2009).
Valoració:-1menosmas
Per Cecilia, fa mes de 11 anys
Es falso... que se apliquen mejor en los estudios.
No habrá mas gente sino menos, YA HAY CATALANES DESDE HACE UN AÑO que se van a Brasil y Chile con empresas catalanas y los baleares harán lo mismo.
Por no hablar de españoles que YA HAN EMIGRADO 200 Mil. EN EL 2008 (y faltan datos del 2009).
Valoració:-1menosmas
Per Pau Pere, fa mes de 11 anys

He llegit ben arreu la notícia i, la veritat, aquests demògrafs i economistes (i no en parlem dels polítics) em fan anar el cap en torn.

Primera: d'immigrats en vendran si hi ha feina. Si no n'hi ha, no, com és natural. Això és raonament que faria qualsevol persona amb dos dits de seny. Idò aquests "tècnics altament qualificats" ho fan just a l'enrevés: com que han de venir tants d'immigrats (i què en saben, ells?), haurem de crear, inventar, treure de davall l'estora, tants de llocs de feina.

D'aìxò jo en dic capgirar el calcetí.

Segon: si aquests tècnics i polítics, just tres mesos abans d'esclatar la crisi actual, varen esser incapaços de preveure-la, com poden predir mai el que succeirà d'aquí sis anys? Això és xerrar per xerrar. M'afigur que és que han de justificar de qualque manera els sous injustificables que perceben.

L'única cosa que, per a mi, és clara, és que la situacio actual (i que probablement es prolongarà bastants d'anys) és tan incerta, tan canviant, que resulta absolutament impossible de fer cap previsió, i manco a un termini de sis anys. És absurd.

Més que no de les opinions d'aquesta gent ,jo em fiaria de les d'un personatge com en Rappel. No té res destrany que, segons estudis recents (que publica avui mateix l'Última Hora) les professions de polític, demògraf, economista, etc., siguin les que més poca confiança inspiren al poble pla (és a dir jo mateix, la gent que conec, el mallorquí que top pel carrer, la gent realista que no té bufera i calla quan no sap què ha de dir...).

Si Nostradamus, que era Nostradamus, no fou capaç de predir res d'això que ara passa, fan el ridícul (i encara l'hi faran molt més, en venir l'hora) els qui fan prediccions com les d'aquest article.

Que Nostradamus i en Rappel ens valguen.
Valoració:3menosmas
Per Pau Pere, fa mes de 11 anys

Segur, que la població balear s'incrementa?
L'altra diassa, el Diario de Mallorca duia la notícia que el terme municipal de Calvià havia perdut població. Poca, per n'havia perduda. A la part forana, la impressió general és que la presència d'immigrats va minvant. Diversos amics mestres em diuen que, a les seves classes, es va reduint el nombre d'infants d'immigrats.
De quan són, les dades que afirmen que la població a les Balears augmenta? Són actualitzades? Si així fos, si de cada vegada hi havia més immigrats, anam cap a una situació explosiva. Més ben dit, ja hi som.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris