algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

“L'objectiu és que el consumidor hi pugui confiar”

El gener es posarà en marxa el projecte Bioclaims, coordinat pel doctor Andreu Palou, catedràtic de Bioquímica i de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia de la Universitat de les Illes Balears, i vicepresident durant sis anys de l'EFSA (European Food Safety Authority). L'objectiu és identificar nous biomarcadors dels efectes dels aliments i els seus components sobre la salut, basant-se en noves tecnologies biològiques.

En quin context sorgeix aquest projecte?
Ens trobam en un moment de gran canvi en el binomi alimentació i salut. Cada vegada es coneix més sobre els efectes dels aliments a la salut. Tanmateix, a Europa la situació fins ara ha estat anàrquica i cada estat tenia les seves normes. Les empreses feien els anuncis sobre les propietats dels aliments sense saber quina guia calia seguir. De vegades es posava als productes "redueix el colesterol" o "manté el colesterol", depenent de la rigidesa del país. A partir del juliol del 2007, quan va entrar en vigor el EU Regulation 1924/2006, es va harmonitzar la legislació europea.

I qui controla el que menjam?
L'EFSA (European Food Safety Authority), és a dir, l'autoritat europea en seguretat alimentària que és la que diu si hi ha prou evidència científica o no per introduir una declaració de salut a un producte. Ara, però, hi ha unes regles noves de joc. Les empreses el que fan es presentar estudis i informes i EFSA hi diu que sí o que no. Després es fa una directiva europea autoritzant-ne un anunci.

Per exemple?
El primer és sobre la presència d'esterols vegetals a determinats aliments que s'ha comprovat per evidència científica que redueixen el colesterol. Unilever va fer la petició i en tindrà durant cinc anys la patent i, per tant, podrà anunciar que el seu producte redueix el colesterol gràcies als esterols vegetals. La finalitat és que el consumidor pugui confiar en allò que se li anuncia.

I cap on ha de continuar treballant la vostra investigació?
Estam en un període transitori, perquè al mercat encara hi ha coses que segurament desapeixeran per la seva ambigüetat alimentària. Durant el 2010, això es veurà i la publicitat enganyosa deixarà d'existir. Això no obstant, el problema és que les declaracions de salut poden ser de diferents tipus: de reducció del risc d'una malaltia (de patir per exemple un infart) o de millora o manteniment de funcions (és a dir els antioxidants). Així, un aliment pot fer aquestes dues funcions, si bé com es mesura què realment és antioxidant? O que té una funció antiinflamatòria? Si no tens un bon biomarcador de l'efecte antioxidant, no saps què cal investigar de l'aliment. Això és el que estudiarem.

Com ho fareu?
Les noves tecnologies derivades de la nutrigenòmica ens hi ajudaran. Al gener ens hi posam i fins al 2014. Som onze grups d'investigavió repartits per vuit països europeus. A la UIB hi haurà 22 investigadors que faran feina en aquest projecte.

En quins biomarcadors us centrareu?
Amb els inflamatoris, amb els d'estrès metabòlic i els antioxidants.

Fins on voleu arribar?
Quan es demostri per exemple que un producte aprima, es podrà dir clarament, encara que no és només una qüestió de perdre aigua. Caldrà investigar com responen els diferents individus ja no només genèticament, sinó també epigenèticament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris