algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

ERC exigirà compromisos a la Guàrdia Civil pel cas d'Ivan Cortès

El proper 6 d'octubre el diputat Joan Tardà es reunirà amb el director general de la Benemèrita. L'encontre té lloc després de la intervenció de Rubalcaba. Lladó declara que els fets de l'aeroport són “la gota que fa vessar el tassó”

"Això és una vergonya per a la democràcia". Així de clar es mostrà ahir Joan Tardà, el diputat català al congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en referència als fets d'agost, quan el mallorquí Ivan Cortès fou agredit a l'aeroport de Palma per dirigir-se en català a uns guàrdies civils.

Tardà vingué ahir a Palma, convidat per l'Obra Cultural Balear (OCB), per explicar les iniciatives que s'estan duent a terme conjuntament entre l'Obra, Esquerra i altres partits nacionalistes, com el PSM. Durant la roda de premsa, l'acompanyaren Joan Lladó, president d'ERC a les Balears, i Jaume Mateu, president de l'OCB.

Tardà explicà que, inmediatament després de conèixer-se els fets, demanà una trobada amb Francisco Javier Velázquez, director general de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Alarmat per no obtenir-ne cap resposta, el diputat es reuní amb el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui, manifestà Tardà, es comprometé a resoldre una situació que no és el primer cop que succeeix. Fruit de l'encontre, s'aconseguí una entrevista per al 6 d'octubre amb Velázquez, amb la qual Tardà es mostrà "esperançat".

Joan Lladó fou un poc més combatiu que el català i avisà que, si no obtenim compromisos clars, s'optaria per una "internacionalització del conflicte", a través del representant d'ERC al Parlament Europeu. Lladó digué que l'agressió a Ivan Cortès és "la gota que fa vessar el tassó" i que són uns fets "anormals en una Europa democràtica".

Per la seva banda, el president de l'Obra, Jaume Mateu, recalcà que els "drets lingüístics són cívics" i agraí a Tardà la implicació en el cas, com també al senador autonòmic per Balears Pere Sampol, qui també ha exigit explicacions a Madrid.

1.000 preguntes

Així mateix, Joan Tardà indicà que ERC envià el febrer passat un total de 1.000 preguntes a l'Administració de l'Estat per conèixer de primera mà quines passes es fan per estendre el català entre els servidors públics. 80 preguntes es referien concretament a l'ús del català a les Balears en diferents àmbits (Exèrcit, Policia, Guàrdia Civil, Justícia). El fet que la majoria de qüestions no hagin estat contestades és una prova, per Tardà, que no s'hi està fent res. El diputat declarà que "manca la voluntat política".

"No hi ha gairebé cap pàgina web de l'Administració traduïda ni al català ni a l'euskera ni al gallec", denuncià el diputat català. Tardà apuntà l'excepció de la web de l'Agència Tributària, que sí que es pot veure en els quatre idiomes oficials, fet que titllà de "curiós".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tirurit, fa mes de 11 anys
Encara és hora que sa "Gallina Blanca" mos doni explicacions, enlloc d'encalçar en Tomeu per sa cuina.
Valoració:1menosmas
Per anticatalibans, fa mes de 11 anys
Vergonya donau voltros nomès xerran del passat...amb aquest mostaixo pareix en Franco.
Valoració:-9menosmas
Per Tirurit, fa mes de 11 anys
Encara és hora que sa "Gallina Blanca" mos doni explicacions, enlloc d'encalçar en Tomeu per sa cuina.
Valoració:1menosmas
Per open your eyes, fa mes de 11 anys
Vaya chupocteros, ahi está la imagen de la realidad, antes de que vinieran los catalibanes a enredar a la gente nunca, nunca había actitudes como la del niñato que aprendió a hablar catalán hace dos años y ahora de repente se olvidó de su lengua materna ya que es andaluz, abans xerraban mallorquì i castellà sense cap problema , si no ho entenian , dons li xerraban castellà i cap problema, ara perque 4 beneits de catalonia volen agafar càrrecs per rebre un so a costa dels malorquins que li donen suport, no sé no ho enten....complicad es la vida i encara la feim mès complicada. Nomès amb educaciò i cortesia i tot arreglat , però amb gent com aquesta porcella catalana i en Tomeu que pareix que no sap ni lo que es fer feina i amb aquests caretos , anem enrera, aixo ja pareix quan hi era el tito Paco impossant i impossant.
Valoració:-12menosmas
Per Turriburri, fa mes de 11 anys
Tot això s'hagués arreglat de cop i aquí, si el "Delegat Gallina Blanca" fos capaç de portar-se com tal i quadrar els seus "subordinats".

Si aquests se'n foten d'ell a les clares! Ja saben, per demostrat, que no és més que un "mamarratxo" inútil i bleda.
Valoració:14menosmas
Per INDESINENTER, fa mes de 11 anys
Però si està tot dit i escrit! Només han d'OBEIR que és la principal feina dels guàrdies civils i dels policies. El problema (polític) és que els responsables no assumeixen la funció que els pertoca i els partits polítics (democràcia és control) tampoc.
Arran del cas Antoni Mestre, Joan Rangel i Ramon Socias varen adoptar uns compromisos públics que s'han passat per l'entrecuix. El que aleshores era responable de la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, va jurar en arameu que això no tornaria a passar. Tres anys després, el Congrés de Diputats va aprovar la Llei de Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil. Aquí teniu la notícia:

"ELS GUÀRDIES CIVILS DESCONSIDERATS AMB EL CATALÀ, PODEN SER SUSPESOS ENTRE TRES MESOS I SIS ANYS.
El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous per unanimitat la LLEI ORGÀNICA DE RÈGIM DISCIPLINARI DE LA GUÀRDIA CIVIL, un text que inclou una esmena que estipula que es considerarà "FALTA GREU" - sancionada amb la suspensió de feina d'un a a tres mesos i pèrdua de destinació - la negativa a tramitar una denúncia formulada en una llengua oficial. El text també considera "FALTA MOLT GREU" - amb suspensió de servei i de feina entre tres mesos i sis anys, i pèrdua de graduació - qualsevol discriminació per part de la Guàrdia Civil per motius de sexe, raça o llengua, religió o opinió, inclosos els casos de desconsideració o desatenció a les persones que s'expressin en català." (21.06.2007)

La norma està escrita (a més de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i, sobretot, de la Declaració Universal dels Drets Humans), el problema és que els que la burlen campen a l'ampla i els responsables no tenen l'orgull, la decència i l'ètica de dimitir. Ramon Socias és l'execrable exemple que només permet posar messions a veure quan de temps passara fins el proper abús conegut (conegut, perquè són centenars els que passen cada mes sense que els agredits ho facin públic). DE PUTA VERGONYA BERGANTA!
Valoració:19menosmas
Per Apel·lació, fa mes de 11 anys
Espanya no hi vol posar remei. A la Unió Europea, ja! Que es vegin en la vergonya d´haver d´admetre que són uns depredadors i fascistes!
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris