muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

“La llengua és el cor de la identitat d'un poble”

L'estudiós i traductor Diego Corraine reflexiona a Palma sobre el passat, el present i el futur de la llengua sarda

Diego Corraine (Nùgoro, 1949), director de l'Ufitziu de sa Limba Sarda i director de l'editorial Papiros, visità Palma la setmana passada per intervenir en el cicle de conferències "La recuperació de llengües minoritzades a altres països", promogut per l'Obra Cultural Balear, per parlar sobre el futur de la llengua sarda.

Quina és la situació del sard?
Malgrat que té quasi mil anys de vida, el sard és una llengua amb present. Les darreres enquestes sociolingüístiques reflecteixen que el parla el 70% de la població: un milió de persones. Per això, és la segona llengua més parlada de l'Estat. Ara bé, dins Sardenya n'hi ha d'altres que no són dialectes del sard (com l'alguerès) que són reconegudes per la llei.

I quines són les majors dificultats a les quals s'ha d'enfrontar, atès que és considerada una llengua minoritzada?

El problema del sard amb vista al futur és la transmissió entre generacions: saber si els nostres néts el parlaran. Les mateixes enquestes ens diuen que només un 15% de joves el parlen. Però també ens hem d'enfrontar a altres problemes com la manca d'una política lingüística seriosa. He dit abans que molta gent parla el sard... però que el parli no n'assegura el futur. La preservació només es garanteix amb una política lingüística vertadera, coherent i perseverant, i és el que ens falta a Sardenya.

I pensau que amb gent com Berlusconi al poder es pot preservar el sard o qualsevol llengua minoritzada?
Els governs italians solen tenir, tant si són de dretes com d'esquerres, una actitud poc sensible respecte del tema de les llengües. Les majories lingüístiques sempre hi tenen poc interès i pensen que defensar-les és una demostració de separatisme: per això en desconfien. Berlusconi no tingué més opció que reconèixer les dotze minories lingüístiques el 1999.

Una data molt tardana, no?

Totalment. S'han torbat 50 anys a determinar quines són les minories lingüístiques a Itàlia. Des de 1999 s'ha començat a treballar en el reconeixement, la sensibilització i la promoció de la llengua i la identitat sardes.

Sobre la identitat, Cela deia que la llengua ens uneix a la terra com un cordó umbilical...
Totalment cert. La llengua és el cor de la identitat d'un poble. Avui la identitat és un valor afegit en un món globalitzat com aquest. Si tens consciència de la teva identitat, vol dir que tens una relació més equilibrada amb el territori i el medi. Si un poble defensa la identitat i la llengua, defensa el món, i per això cada un de nosaltres té el deure de ser soldat dins el seu territori. A Sardenya hi ha intel·lectuals que justifiquen que es pot defensar la identitat sarda en italià. Pens que no és cert. Sense llengua no hi ha identitat; sense llengua no hi ha nació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris