nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

De filla de Cañellas a mà dreta de Matas

Rosa Estaràs ha estat una gran número dos a l'ombra de dos presidents, però primer no volgué i després no ha estat capaç de ser una indiscutible número u

La dona que va poder ser presidenta del Govern l'any 1996 per petició expressa de José María Aznar, la dona que aquest mateix estiu hauria estat nomenada presidenta en cas que Jaume Matas hagués guanyat les eleccions del 2007 amb la previsió de dimitir dos anys després, la dona que ho tingué diverses vegades tot en les seves mans va abandonar ahir la presidència del partit davant l'aferrissada baralla interna i la desesperació de veure que el PP no remunta el vol.

Si a alguna cosa està avesada Rosa Estaràs, és a les crisis (d'aquí que pugui argumentar motius de salut). N'ha viscudes de tot color des que el 1991 Gabriel Cañellas la nomenà directora general de Relacions Institucionals quan només tenia 26 anys. Valldemossina d'acció i advocada de vocació, de molt joveneta ja sabia què era el poder. Començà d'auxiliar administrativa a la Conselleria Adjunta a la Presidència a les ordres de Francesc Gilet. Rosa duia els cafès, però aprenia. Veié rebentar aquell organisme a causa de l'intent de suborn de Calvià d'un regidor socialista, que acabaria amb la carrera política de Gilet i dels seus subordinats més directes.

En aquells anys, en què la vella guàrdia donava signes d'esgotament, Cañellas decidí apostar pels joves. El 1993 la féu consellera adjunta a la Presidència i més tard vicepresidenta del Govern, quan encara no havia fet els trenta anys. A aquell executiu de cadells també arribaren Jaume Matas (Economia), Catalina Cirer (Interior) i Joan Flaquer (Turisme). Cañellas havia obert un nou camí de futur amb ell al capdavant, però no fou així. Rosa patí novament de prop l'estigma de l'escàndol, encara que, com sempre, en sortí indemne. El cas túnel de Sóller acabà amb el veterà bunyolí. El juliol del 1995 José María Aznar destituí Gabriel Cañellas i cridà a Madrid alts càrrecs del PP balear. Aznar va oferir a Rosa la Presidència del Govern balear, però ella, que veia la cosa negra, ho rebutjà. Finalment, Cristòfol Soler fou l'home designat per encapaçalar l'Executiu.

Fou aleshores quan Estaràs començà a explicitar una doble lleialtat. Encara en pro del seu pare polític però també, d'una manera cada cop més oberta, en defensa del conseller Matas. Rosa sentia una sincera admiració pel jove Jaume. Mentrestant, Soler preparava en secret el seu govern. Sentia una contestació interna, però decidí tirar endavant el seu nou executiu, que només duraria 24 hores. Una de les decisions era fer Jaume Matas fora. Matas implorà a Soler que el mantingués. Soler no volia. Aleshores, Rosa digué a Soler: "Si se'n va en Jaume, me'n vaig jo". Soler abaixà el cap i nomenà Matas conseller d'Agricultura. Un dia després, amb el suport de Cañellas, Soler va ser destituït. Matas fou nomenat president i Rosa es mantingué com a vicepresidenta.

Havien de ser anys dolços, però tampoc no ho foren. Matas es distanciava cada cop més de Gabriel Cañellas, que volia manar des de l'ombra. Cañellas es veia cada vegada més a prop del banquet amb els casos Túnel i Calvià i Matas marcava distàncies. Entre un i l'altre, Rosa elegí Jaume i li fou fidel fins a la derrota electoral del 1999 davant el Pacte de Progrés. Ara bé, aviat se'n recuperà. El 2000 Rosa es presentà com a cap de llista per les Balears a les eleccions generals. Obtingué una victòria impressionant sobre els socialistes, un cinc a dos que mai no s'ha repetit. Per part seva, Jaume Matas fou nomenat ministre de Medi Ambient. Així s'arribà al 2003, que va ser una bogeria: Matas aconseguí la majoria absoluta a les autonòmiques. Rosa, com és natural, en fou nomenada vicepresidenta. Des del primer moment en què trepitjà el Consolat, Matas es posà a fer obres públiques amb un ritme insòlit. Aparegueren autopistes, variants, un velòdrom, un metro i inversions de tota casta. Rosa, com a vicepresidenta, deia amén a tot i Matas volia més. Cercava el control del Consell de Mallorca, aleshores en mans d'UM. Per això presentà a Rosa de candidata el 2007 després d'una guerra ferotge amb el partit de Munar. Rosa atacà UM de manera aferrissada, terrible, sens dubte esperonada pel seu admirat Jaume, però arribà la sorpresa: derrota al Govern i derrota al Consell.

Matas agafà els tapins i fugí a Amèrica deixant la troca embullada a Rosa. "Me han dejado un buen muerto". Ara el "muerto" s'ha aixecat i parteix abans de deixar la salut en una batalla en la qual ja no té per qui lluitar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris