algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

La mitjana no està garantida

L'expert López Casasnovas i un dels socis del Pacte, el PSM, avisen que l'acord de finançament no té prou elements de força per igualar Balears amb la resta. Sampol en farà esmenes al Senat si no es canvia el text

110610

El catedràtic d'Economia, el menorquí Guillem López Casasnovas, no veu suficients garanties.

CARME FONTESTAD

L'acord de finançament autonòmic, tal com està redactat ara, no dóna garanties legals per assegurar que Balears se situarà en la mitjana del finançament per càpita estatal, com manté el Govern. Així ho creu un dels principals experts, el menorquí Guillem López Casasnovas (Ciutadella, 1955), i així ho denuncià ahir també un dels socis del Pacte, el PSM. El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, per un costat, i el partit nacionalista, per l'altre, entenen que si es manté el mateix redactat en la futura Llei Orgànica del Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) l'assoliment de la mitjana dependrà de l'existència d'un ‘govern amic' a Madrid.
López Casasnovas explica que la clàusula específica per a Balears, que s'introduí a darrera hora en l'acord de finançament, no té prou força com per avalar les xifres de recursos addicionals que el Govern balear ha apuntat (210 milions d'euros per a enguany i 500 per al 2011).

La clàusula diu que "es tindrà en compte la situació d'aquelles comunitats en què puguin coincidir transferències negatives del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals amb Fons de Suficiència Global negatiu i no assoleixin, després de l'aplicació del de Competitivitat, el finançament per càpita mitjà en termes per habitant ajustat". Una situació que només compleix Balears. Per al catedràtic, l'expressió "es tindrà en compte" no té prou contundència. "Tal com estan ara els acords, no hi ha una garantia legal perquè la xifra sigui ferma", afirma l'expert. Segons ell, si no es modifica el text redactat en la llei orgànica que s'ha d'aprovar ara "serà un mal resultat" per a Balears, perquè tot dependrà de l'existència a Madrid d'un "govern amic" que tingui interès per mantenir un pacte polític.

El secretari general del PSM, Biel Barceló, i el senador autonòmic del Bloc, Pere Sampol, es manifestaren ahir en termes similars. "‘Es tindrà en compte' no vol dir res", afirmà Barceló, i el senador afegí que només és "una declaració d'intencions que no sabem si es complirà fins al 2011", any en què es coneixeria la liquidació de 2009 i el repartiment del nou fons de competitivitat. Per corregir-ho i "per fer complir la paraula" del president Zapatero, presentaran esmenes al Senat perquè la llei de finançament deixi clar que les Illes Balears han d'arribar a la mitjana del finançament per càpita estatal, perquè es puguin fer previsions d'ingressos en els pressuposts del 2010 i 2011 i perquè no s'hagi d'esperar a fer-ho en els pressuposts de 2012.

"El model per al 2009 i 2010 és dolent per a Balears", diu Barceló

El secretari general del PSM i portaveu del Bloc, Biel Barceló, afirmà ahir que "el model de finançament per al 2009 i 2010 és dolent per a Balears" perquè "seguirem lluny de la mitjana" per càpita estatal. Segons ell, només hi ha una "promesa" que les xifres milloraran els anys 2011 i 2012, però "és ara quan necessitam els recursos" perquè la situació dels comptes públics és "greu". Tant ell com el senador autonòmic, Pere Sampol, advertiren que el nou sistema de finançament "no resol, ni de molt" els problemes de finançament de les Illes Balears i "no permet fer front a la situació de davallada d'ingressos" a què s'enfronta la Comunitat Autònoma. Els nacionalistes feren aquestes valoracions després que s'hagin conegut les previsions de finançament que el Govern té en compte a l'hora de fer els pressuposts per al 2010 i que serien de 130 milions addicionals per a enguany i de 158 milions per a l'any que ve.

Barceló va reconèixer que el Govern al qual dóna suport el seu partit ha acceptat aquest sistema de finançament, però també recordà que la formació sempre s'ha mostrat crítica. "Ara que hem d'afrontar una baixada d'ingressos que ens duu pràcticament a una economia de guerra, hem de continuar fent una aportació de solidaritat tan desmesurada?", es preguntà. El nacionalista aprofità per criticar que el PP doni lliçons de gestió i els acusà d'haver "cremat el matalàs" de la Comunitat. Recordà els casos de corrupció i advertí que projectes com el Palma Arena i el Metro han costat al Govern actual 50 i 108 milions, respectivament. "Allò que han de fer és tornar els doblers públics robats i demanar perdó a la ciutadania", sentencià.

Sense la clàusula, les Illes Balears continuarien a la coa del finançament

Si bé la clàusula introduïda a darrera hora en les negociacions entre el Govern central i l'autonòmic no ofereix, segons el catedràtic López Casasnovas i segons el PSM, totes les garanties necessàries per assolir la mitjana de finançament per càpita estatal, és cert que sense aquesta clàusula Balears continuaria a la coa de l'Estat amb el nou sistema. Així ho manifesta un estudi que no té en compte els efectes d'aquesta condició i que ha estat publicat recentment per la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA), una entitat privada que té com a patrons la Caixa, Ferrovial, Repsol, Caja Madrid, Iberdrola i Acciona, entre d'altres.

Segons aquest informe, signat per l'economista Àngel de la Fuente, si Balears mantingués enguany el nivell de recaptació d'imposts que tenia el 2007, una hipòtesi plauss¡ible tenint en compte la situació de crisi econòmica, el finançament per càpita quedaria a 7,1 punts de la mitjana, i es continuaria mantenint a la coa de tot l'Estat.
Això vol dir que si amb l'anterior sistema de finançament els ciutadans de les Illes rebien 2.310 euros a l'any, 310 euros menys que la mitjana; amb el nou n'arribarien 2.720 per habitant, 209 euros per sota de la mitjana estatal. Balears s'hauria apropat a la mitjana estatal perquè si estigués a 11,8 punts se situaria a 7,1.

La més beneficiada

I és que les Balears, això sí, serien la comunitat autònoma que més beneficiada en sortiria amb el nou sistema, fins i tot sense la clàusula incorporada en les negociacions per apropar les illes a la mitjana del finançament per càpita estatal. Segons l'estudi, la Comunitat Autònoma veuria incrementats els seus recursos un 17,7 per cent, gairebé set punts per sobre de la mitjana estatal. En xifres absolutes, això suposaria una quantitat addicional de 424 milions d'euros. I és que, segons es desprèn d'aquest estudi, els guanys per a les Illes Balears amb el nou sistema de finançament serien molt més limitats d'allò que s'ha apuntat fins ara, sempre que no es tingui en compte la clàusula que usa el Govern balear per dir que el nou projecte garanteix la mitjana.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Illes Balears _ Colonia Española, fa mes de 11 anys
L'estudi dels fluxos fiscals de les diverses comunitats autònomes envers l'estat espanyol és ben siginficatiu en termes de percentatge del respectiu PIB, o producte regional: Per a les illes Balears el flux negatiu deficitari és del 16,9%
La contribució fiscal neta de les Illes Balears a Espanya és definitòria i pròpia de una relació colonial.
[AMDG]
Valoració:2menosmas
Per jcresques, fa mes de 11 anys
Que vol dir que Balears és la més beneficiada amb el nou sistema de finançament ? Les més beneficiades segueixen essent les comunitats que estan per sobre de la mitjana. En tot cas, Balears redueix el seu perjudici, però segueix essent la més perjudicada pel sistema de finançament. Els periodistes s'hauríen de mirar una mica amb el llenguatge que usen ja que poden induir a equivocació als lectors que no saben interpretar les dades que es publiquen
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris