nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

Una clàusula de darrera hora

El Govern autonòmic aconseguí en el darrer alè que l'acord inclogués una disposició específica per fer possible que les Balears arribin a la mitjana amb el nou model de finançament

Si les Illes Balears aconsegueixen finalment l'objectiu de situar-se en la mitjana estatal del finançament haurà estat perquè l'Executiu autonòmic ha pogut incloure, en el darrer esforç, una clàusula específica per a l'Arxipèlag en la Proposta d'acord per a la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'Autonomia. Aquesta clàusula, que no figurava en el document fins la setmana passada, ha de permetre que les Illes deixin enrere el lideratge en el rànquing de comunitats més mal finançades de l'Estat i assoleixin, almenys, la mitjana espanyola.

Segons el document presentat diumenge per la ministra d'Economia, Elena Salgado, el nou sistema preveia un Fons de competitivitat que ha de servir per compensar especialment els territoris que, com és el cas de les Balears, no se situen en la mitjana estatal de finançament per càpita després d'haver aportat més del que en reben als diferents fons inclosos en el nou model. Així, només a partir de dimecres passat la proposta de Salgado passà a preveure també que el nostre arxipèlag es pogués adherir a una reducció de la seva aportació al Fons de suficiència global -que ja existeix en el model vigent-, al qual havia aportat fins ara un mitjana de 240 milions d'euros anuals. De fet, les Balears eren, amb Madrid, l'única comunitat que hi havia dedicat doblers. La resta d'autonomies n'han estat beneficiàries.

Indicadors correctors

El document, que es debatrà demà mateix en el Consell de Política Fiscal i Financera, inclou també indicadors correctors. Són la població, la dispersió, la insularitat, l'envelliment, la població escolar, el bilingüisme, la densitat i la superfície. Encara que no assenyala xifres concretes, el cert és que les Balears es podran beneficiar dels indicadors que recullen l'increment demogràfic (a l'Arxipèlag ha augmentat més d'un 30 per cent durant els darrers deu anys), la insularitat i el bilingüisme. Segons el Govern, si la Comunitat no assoleix la mitjana després de l'aplicació d'aquests correctors, ho podrà fer a través dels ja mencionats fons de suficiència global i de competitivitat.

Un sistema amb encerts i també algunes ombres

Diferents experts en la matèria coincidiren ahir a valorar de manera positiva els efectes del nou model de finançament per a les Balears, si bé n'assenyalaren també algunes mancances, com ara que no resol la qüestió de les despeses derivades de la insularitat. En aquesta línia es manifestà el degà del Col·legi d'Economistes, Esteve Bardolet, que assegurà que "el criteri de població ha estat el vencedor a l'hora de ponderar la distribució d'aquests recursos i, en canvi, no s'ha fet cap esforç per corregir la insularitat, perquè només afecta les Balears. Les Canàries ja ho tenen compensat amb el seu règim especial. Per això, la passa següent que s'ha de fer és començar a negociar i a aprovar el règim especial de les Balears (REB). Per aquí encara podrem rescabalar més".
Així mateix, Bardolet destacà l'ampliació de la cessió a les autonomies de l'IVA, l'IRPF i els imposts especials per sobre de la xifra concreta que pugui suposar per a les Illes el nou model de finançament.

"No em preocupa si ara la xifra final no arriba als 500 milions d'euros, perquè aquesta quantitat s'haurà de replantejar cada any i, possiblement, encara en veurem retocs. Més importants són encara la cessió d'imposts, que ens fa anar cap a la coresponsabilitat fiscal, i que s'equipari la xifra d'inversió pública per càpita a tot l'Estat", assegurà ahir Bardolet. Per la seva banda, Antoni Costa, professor del Departament d'Economia Aplicada de la UIB, assenyalà que l'Arxipèlag s'ha vist perjudicat pel fet que durant les negociacions "hagin prevalgut els criteris polítics per sobre dels tècnics". Segons Costa, el resultat del nou model ha estat "un vestit fet a mida" per donar resposta a les demandes puntuals de les diferents comunitats autonòmes. En aquest sentit, el docent de la UIB considera que el sistema "s'ha gestat amb l'objectiu de tenir uns resultats predeterminats, i no per resoldre les necessitats reals del finançament autonòmic". "El resultat són 17 models diferents, quan allò raonable era arribar a uns criteris comuns per a tothom", afegí Costa.

La recaptació per al finançament de les Illes Balears va caure en 179 milions l'any 2008

Els ingressos tributaris de l'Estat relacionats directament amb el sistema de finançament de les Illes Balears baixaren l'any passat amb 179 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens de l'11,1% respecte del total de recursos prevists per a les comunitats autònomes en els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2008, segons l'informe Recaptació d'ingressos tributaris i augment del dèficit públic en un context de crisi, elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). En el conjunt de l'Estat, la recaptació autonòmica va davallar un 10,6 per cent durant el 2008, la qual cosa representa un import de 9.270 milions d'euros, segons concreta el mateix document.

L'informe de Gestha -que efectua un càlcul dels recursos del sistema de finançament el 2008 amb gairebé un any d'antelació a la publicació de la liquidació definitiva- atribueix aquesta caiguda de la recaptació a les Illes, principalment, al retrocés dels ingressos per l'IVA, que minvaren un 21,6 per cent el 2008 (-70,69 milions) respecte d'allò inicialment previst en els PGE, i al descens del 13,9 per cent de l'import del Fons de suficiència (-99,28 milions). La recaptació per IRPF pujà un poc més d'un 1%, mentre que els impostos especials varen caure un 2,2 per cent respecte d'allò previst. De la mateixa manera, Gestha explica que la davallada total de la recaptació autonòmica es veurà compensada pels 11.000 milions d'euros anunciats per la ministra d'Economia, Elena Salgado, com a quantitat addicional de fons per a les comunitats autònomes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris