cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
19°

Un 30% dels funcionaris de l'Estat no domina el català

La capacitació lingüística dels treballadors públics de Balears és la més baixa de les comunitats amb llengües cooficials. Amb tot això, un informe assenyala que el nivell de coneixement millorà l'any 2008

38058

Els treballadors públics de Balears és la més baixa de les comunitats amb llengües cooficials.

02-05-2007P. BOTA

Tres de cada deu funcionaris de l'Administració General de l'Estat a Balears no tenen prou capacitació lingüística per atendre els ciutadans en català. Aquesta proporció representa que els treballadors públics que depenen de la Delegació del Govern a les Illes són els que tenen un menor coneixement de la llengua cooficial respecte als de la resta de comunitats autònomes bilingües. Si a l'Arxipèlag just domina el català un 70% del personal públic de l'Administració central, a Galícia i Catalunya pràcticament la totalitat dels funcionaris utilitzen el gallec i el català, respectivament, mentre que a Euskadi poden atendre els ciutadans en euskera un 85% dels treballadors públics i, al País Valencià, un 76% estan capacitat per fer-ho en català.

Això és el que demostra l'informe de l'Oficina per a les Llengües Oficials a l'Administració General de l'Estat sobre l'any 2008, les dades del qual transcendiren ahir. L'estudi remarca que el nivell de coneixement de les llengües cooficials dels funcionaris de públics a les comunitats bilingües millorà "sensiblement" durant aquest període, de manera especial a Galícia i Catalunya, mentre que a Euskadi, el País Valencià i les Balears aquest increment del coneixement lingüístic encara va ser inferior als de les anteriors comunitats. L'informe també ha estudiat la situació a la zona de Navarra en la qual es parla euskera, encara que adverteix que allà gairebé no hi ha serveis públics de l'Estat.

Sense comptar els de Justícia

L'objecte d'estudi de l'Oficina per a les Llengües Oficials es limita als funcionaris que depenen directament de la Delegació del Govern, per la qual cosa no té en compte els treballadors de l'Administració de Justícia, pero sí els membres del cossos i forces de Seguretat a Balears. En total, els empleats públics de l'Estat en sumen uns 9.000 a les Illes. S'ha de tenir en compte que el coneixement lingüístic és encara inferior entre jutges, magistrats, guàrdia civils i policíes a causa de la mobilitat dels seus respectius llocs de feina. Davant això, l'Executiu autonòmic i la Delegació del Govern central han decidit sumar esforços per promocionar el coneixement de la llengua catalana entre el personal de l'Administració General de l'Estat que presta els seus serveis a Balears.

A final de l'any passat, la Conselleria d'Interior i l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP) signaren un conveni per fer actuacions formatives i de capacitació en català per als funcionaris per valor de 135.000 euros i a les quals es poguessin acollir almanco 700 treballadors públics durant un any. També des del Parlament de les Illes s'han promogut pronunciaments en aquest sentit per garantir els drets dels catalanoparlants. La darrera fou fa just un any, quan la Cambra aprovà una proposició no de llei del grup del Bloc per instar el Govern central a fer que tots els seus funcionaris a Balears tinguessin prou coneixement per atendre els ciutadans en català.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per llest, fa mes de 10 anys
Qualsevol castellanoparlant té les mateixes possibilitats en qualsevol de les 11 Comunitats i a les dues Ciutats Autònomes, on només es parla castellà, i, a més, poden tenir les mateixes oportunitats que tothom a la resta de CA si estudien la llengua PRÒPIA del lloc. O sigui, que no venguin trepitjant els nostre dret estatutari a UTILITZAR LA NOSTRA LLENGUA. Per això ¡RES DE MÈRITS! ¡SÍ AL REQUISIT! Faltaria més...
Valoració:-2menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Idò també has de reconèixer que si a Castella es pot presentar tothom i has de competir amb la gentada de Madrid, Cantabria, País Basc, etece etece, és lògic que la gent de Castella i d'altres comunitats també puguin fer el mateix fora de les seves comunitats,i per tenir més o manco les mateixes oportunitats que fossin concurso-oposició i que el català, el temps de residència compten com mèrits i una vegada treta la plaça que passi a ser un requisit.Si no és així, sempre tendrem els castellanoparlants menys possibilitats de aconseguir una plaça dins i fora dels nostres territoris.
Valoració:1menosmas
Per llest, fa mes de 10 anys
Veig que m'estàs donant la raó, forastera. Precisament aquest és el problema, a les oposicions a l'Administració de l'Estat també es pot presentar tothom, i et pots presentar a la CA que vulguis i NO ET DEMANEN EL CATALÀ, GALLEC, ETC. Per això hi ha qui trien presentar-se a CCAA que tenen dues llengües oficials [per un càlcul de possibilitats de treure plaça] sense tenir mínims coneixements de la llengüa PROPIA de la CA, i, clar, treuen la plaça i s'hi han de quedar a treballar, i ¡ja tenim el bollit armat!
Per això, la meva opinió és que s'hauria d'exigir els coneixements de la llengua del lloc on et presentes.
Valoració:4menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Llest, ja te he dit abans que no sé com va això de les oposicions i les comunitats. Sigui com sigui a Castella es pot presentar tothom i tenim moltíssima més competència. Sí, es possible que sense demanar el català Mallorca seria plena de forasters a la admó pública.
Tip, tu xerres com part de la UE i com Mallorca dins els PPCC. No sé que succederia a la profunda Castella si aquesta i Anadalusia, PpCC, galícia, etc, fossin independents, no tenc una visió tan clara com lateva però com que sóc una "forasterona", oi que sí?
Valoració:12menosmas
Per llest, fa mes de 10 anys
Mo em sorprèn gens ni mica el que contes, GOOD BYE SPAIN; és el mateix que els passà als meus pares en temps de la post guerra civil, que passejant per Madrid parlaven entre ells en català, naturalment, i algú que caminava darrera d'ells els diguè el tipic "hablen en castellano" [és clar que eren altres temps, però, pel que es veu, les coses no han canviat gens].
Valoració:-3menosmas
Per GOOD BYE SPAIN, fa mes de 10 anys
Ara vos cantaré un fet real succeït a Madrid fa uns dies: un català pren un taxi. Al cap de poc temps l'hi sona el mòbil i comença a parlar en català. Amb això que el taxista es gira i l'hi diu: - estamos en España y aquí se habla español- el passatger l'hi contesta: -estoy hablando en italiano-
-ah, entonces si es así, siga usted-
Com podeu veure, a l'estat espanyol no hi ha pau lingüística. A Mallorca també n'està plé d'aquests babaus com el taxista de Madrid. Devant aquestes situacions no ens cal més que estar a la defensiva i fer valer el nostre dret a parlar la nostra llengua exactament igual com ho exigia el taxista. Si un funcionari ens parla castellà no hem de girar la llengua de cap de les maneres. Si no volen problemes que s'integrin que això de que "estamos en España" ja no s'ho creu ni el moix del meu barri.
VISCA LA TERRA!!!!!!!!!!!!!
Valoració:5menosmas
Per llest, fa mes de 10 anys
Vas una mica errada, forastera, -o pretens embullar el personal- per què les oposicions per a l'Administració de l'Estat es fa per Comunitats Autònomes, i és normal que si algú de Galícia o d'Andalusia, per exemple, ve a opositar aquí per tenir més opció a treure plaça (amb la qual cosa minva les possibilitats dels que residim aquí) li toqui fer-hi feina, encara que posteriorment pugui demanar el trasllat a un lloc més proper de ca-seva; per tant, crec que és llògic que se'ls demani la corresponent preparació en català.
Pel que fa a la paciència i tolerància, ja t'ho vaig dir, ¡ja n'hi ha prou!
Valoració:7menosmas
Per tip, fa mes de 10 anys
Que no és normal, forastera, que no, això que hem d'aguantar.

Imagina't que les places es repartissin dins tota la UE i arribassin per Castella metges alemanys, anglesos i francesos que no parlen ni entenen el castellà. Més: que diguessin que com que tothom ha estudiat anglès a l'escola que facin el favor de parlar-los anglès, que ells no tenen per què haver de parlar res pus, total, per uns mesos o uns anyets de no res que hi seran... També demanaries paciència i tolerància per a ells? Au, va que m'ho crec.

En aquestes condicions, l'anglès seria un corc per al teu poble, una autèntica crosta, per molts avantatges personals que et pogués aportar a tu o a qualsevol individu, mirat aïlladament. Però és clar, si una injustícia així afectàs els espanyols, el dos de maig que s'organitzaria no seria filoterrorisme nacionalista excloent, sinó legítima autodefensa nacional. Oi que sí, forasterona?
Valoració:6menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
I "nunca digas nunca jamas" per això d'emigrar a Castella perquè la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida.
Valoració:-2menosmas
Per forastera, fa mes de 10 anys
Llest, jo no defens que no hagi d'aprendre una altre llengua, no creus que aquest pensament seria el contrari d'allò que faig? el que dic que quan hi ha una oposición autonòmica els castellans tenim les de perdre perquè es pot presentar qualsevol persona que sàpiga castellà- o sia, tothom- que no passa amb les proves que es fan aquí. Només dic això. Si les oposicions són de l'estat espanyol és lògic que arriben a mallorca o a catalunya gent castellanoparlant i necessiten un temps per aprendre la llengua d'aquí; això vol dir una mica de paciència, tolerància, etc.
I tip, el teu castellà "imposat" té els avantatges que tu vulguis segon l'us que facis del.És evident que per a tu no en té cap, és un demoni, un depredador.
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris