cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

“L'esport balear té un forat econòmic”

Volem comprometre'ns amb els clubs esportius de les Illes i signar el que es pugui complir. Si no, haurem de mirar alternatives”

122654

Francisco Javier Morente, director general d'Esports del Govern Balear.

T.Ayuga

Francisco Javier Morente (Palma, 1974) és des del 22 de juny el nou director general d'Esports del Govern de les Illes Balears. Encara sense temps de tenir una panoràmica detallada de la situació de l'esport illenc, Morente, advocat especialista en qüestions penals, ens parla d'una situació econòmica crítica, de retallades i d'optimització de recursos sense utilitzar la paraula austeritat, perquè "ja la tenc assumida". Una de les seves grans prioritats és convertir l'esport en reclam turístic i obrir-lo a la iniciativa privada. Tota una mostra d'intencions.

Quinze dies després del vostre nomenament, ja heu tingut temps de fer-vos una idea de la situació en la qual es troba l'esport a les Illes?
Esportivament, hi ha una gran activitat: una sèrie d'esportistes, clubs i federacions que es mouen perquè hi hagi competicions i l'esport base vagi endavant, amb noves iniciatives de tornejos i competicions. Quant a política esportiva i dels comptes de la Comunitat, sí que m'he adonat que es passaran grans dificultats.

Parlau de grans dificultats econòmiques. Es pot parlar de forat econòmic en l'esport balear?
Sí, podem parlar de forat. Més o menys en tenim una idea, però estam esperant que arribin tots els resultats de les auditories internes, de les previsions i dels recursos dels quals disposam, i fins i tot dels recursos dels quals no disposam i estan compromesos. És molt delicat.

I quan tindreu tots aquests resultats?
En un breu període de temps es coneixeran de manera general.

Parlau de doblers compromesos. El que va passar la darrera setmana de juny amb el Bàsquet Mallorca n'és un exemple?
Eren uns doblers que, emmarcats en la subvenció dels que s'havien de respondre el mes de març i a dia d'avui, no hi havia possibilitat de fer-ho. A part, encara no s'ha tingut temps de crear la Fundació Illesport ni la comissió exectuvia, que és la que ha de signar aquest tipus d'ajudes.

Mantindreu la mateixa línia de relació amb els clubs que durant la legislatura anterior?
Sí, la mateixa relació però adequant-nos a la capacitat que tenim ara de fer front a aquests pagaments. Volem comprometre'ns i signar el que es pot complir. Si no, entre tots haurem de mirar quines altres alternatives hi ha. Una d'aquestes és la Llei de mecenatge esportiu i patrocinis, perquè empreses privades puguin col·laborar directament amb l'esport a través de les federacions i clubs, i així no siguin els fons públics els que hagin de suportar el pes de totes les ajudes.

Vós avançau que la iniciativa privada agafarà més pes en aquesta etapa. Significa que les subvencions disminuiran progressivament?
No, les subvencions continuaran regint-se pels criteris establerts. El que no sabem és fins on podrà arribar el Govern en les quanitats econòmiques, perquè hem de conèixer l'estat dels comptes.

Així, potser que a un club, segons els criteris objectius, li correspongués una quantitat a la qual el Govern no pot fer front?
Sí.

Com es farà aquesta retallada?
Hi ha altres prioritats, com els serveis socials. S'haurà d'estudiar. No em corresponn a mi dir-ho. Correspondrà a la Conselleria d'Economia i Hisenda. De tota manera, jo crec que, si es pot arribar a menys quantitat de subvencions però s'hi arriba, no és tan dolent com prometre arribar a una quantitat més gran i no fer-ho, perquè es comprometen molts interessos de persones que han avançat els doblers que els prometé l'Executiu, que el març s'havia de cobrar i no ha arribat. Fins i tot hi ha hagut persones que han avançat diners de la seva butxaca i els han avalat amb les seves propietats.

Després d'haver llegit i escoltat diverses declaracions vostres, se'm fa estrany encara no haver escoltat la paraula austeritat.
Això és perquè ja ho tenc interioritzat.

Com encaixau aquest concepte d'austeritat amb les vostres propostes electorals que parlaven de l'aposta per l'organització de grans actes esportius o de l'atracció de turisme esportiu?
Hi encaixa en la mesura en què els grans esdeveniments esportius també poden venir amb capital privat, evidentment per l'interès que tenen de fer una inversió i recuperar-la. I també hi encaixa perquè austeritat signifca gastar tan poc com sigui possible i evitar les despesses supèrflues. Una despesa no és elevada perquè sigui de més o menys quantitat, sinó pel benefici que pugui reportar. Per a una inversió major en un gran acte esportiu, s'ha de mirar quin retorn té per als ciutadans, per als hotelers, per al sector complementari i per als treballadors, que puguin estar molts més mesos amb una activitat més elevada. No és tant el cost sinó el retorn que té per a la societat.

José Ramón Bauzá s'ha mostrat partidari de dur la Fórmula 1 a les Illes. És un dels grans esdeveniments de què parlàveu?
Dependrà d'estudiar la viabilitat de les propostes que puguin arribar. Però sobretot dependrà que sigui finançat per capital privat. Absolutament i cent per cent. El Govern no pot invertir en aquest tipus d'obres, que suposen un cost aproximat d'entre 150 i 250 milions d'euros, depenent de com sigui el circuit. En aquests moments és impossible. També s'haurà de tenir en compte l'aprofitament d'aquesta instal·lació. No és el mateix tenir una prova a l'any, que és totalment inviable, que el fet que hi hagi un conjunt d'activitats durant els dotze mesos de l'any, i sobretot els de tardor i hivern. Això contribuiria a la desestacionalització. Això sí, si hi ha finançament privat i el projecte fos bo per a la Comunitat, sí que abonaríem el canon de la Fórmula 1. Això seria un exemple de gran esdeveniment esportiu que no seria car. Es pagaria el cànon, però el retorn en superaria el cost.

Parlant de retorns a la societat, teniu cap idea per donar vida al Palma Arena, a part de les competicions ciclistes?
S'ha de dinamitzar el Palma Arena amb una sèrie d'iniciatives que estam estudiant. Analitzam la viabilitat dels projectes que tenim, però està clar que tot el que sigui col·laborar amb fundacions, federacions, clubs, empreses tant turístiques com esportives per dinamitzar la zona ho farem. Per exemple, una fira d'hivern d'esport i turisme. Anirem passa a passa: primer començarem amb una fira modesta i després avançarem perquè els propers anys pugui ser una cita important en el calendari de fires de l'àmbit estatal. A part d'això, també s'ha de dinamitzar esportivament, optimitzar els recursos organitzatius i d'infraestructures dins el que és el pavelló i, en definitiva, obrir el Palma Arena als equips.

La inclusió de la Direcció General d'Esports dins la Conselleria de Turisme és la constatació de la nova línia que se seguirà. Cap on es dirigeix?
Per una banda, amb la participació en els grans esdeveniments esportius que nosaltres puguem sol·licitar perquè tinguem aquesta possibilitat econòmica. A més, apostant perquè els nostres tècnics s'hi impliquin per optimitzar costos i perquè també és interessant per ells, perquè si són tècnics esportius han de tenir la possibilitat de desenvolupar projectes. D'altra banda, amb la promoció a través d'un portal web de turisme i esport, amb tots els recursos esportius, absolutament tots, perquè si un trumfo tenim per desestacionalitzar el turisme, és el turisme esportiu: cicloturisme, nordic walking, senderisme, mountain bike, fins i tot escalada a penya-segats, a part del golf. Intentarem que això es vegi d'una manera clara i ràpida i promocionar-la en tots els recursos i publicacions esportives que hi hagi.

Grans estrelles mallorquines de l'esport mundial de la categoria de Rafel Nadal i Jorge Lorenzo tenien o tenen un contracte com a imatge de les Illes. S'utilitzaran com a reclam?
Afortunadament són imatge de les Illes Balears perquè participen en multitud d'actes, tant esportius com socials i solidaris, i porten el nom de les Illes. Ells també comprendran que és una situació difícil per a tothom, que hi ha gent que ho passa malament. Crec que no hi haurà cap problema per arribar a un acord satisfactori per a ells. Entenem que és importantíssim que surtin com a imatge no només per la promoció turística, sinó també pel mirall que suposen per als infants que comencen.

Com veis el projecte del Mallorca de construir un nou Lluís Sitjar? Heu tingut temps d'estudiar-lo? Sou favorable al retorn del Mallorca al Lluís Sitjar?
L''he vist, és un bon projecte i crec que dinamitzaria la zona del Fortí. Es recuperaria un espai esportiu, es recuperaria Son Moix per als ciutadans. Després hi ha unes decisions que s'han de prendre i que són competència de l'Ajuntament de Palma. Si es complissin els requisits tècnics i jurídics, sí hi seria favorable.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris