nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

«No som agressiu»

El púgil mallorquí Juanito García explica com s'introduí al món de les arts marcials

P.GIMENEZ.Palma.
Extrovertit, amable i bona gent. Juan García, Juanito García com el coneixen al seu entorn, és l'esportista mallorquí que més lluny ha duit el nom del kick boxing balear tot i que «no som agressiu». Quatre vegades consecutives campió d'Espanya professional, dos títols europeus i un Campionat del Món amateur (2001) són alguns dels èxits del púgil, que als seus 31 anys parla amb autèntica passió de la seva professió. Diu que no pensa encara a penjar els guants perquè una de les seves il·lusions seria que «un fill meu em pogués veure al ring en una competició».

-Boxa, kick boxing, thai-boxing... Quan es parla d'aquests esports de contacte, el primer que es pensa és que són pràctiques per a persones violentes?
-No té res a veure amb la violència. No som una persona agressiva. És un esport, no una arma que puguis fer servir al carrer. Tu ho veus com un esport que té les seves regles i disciplina i hi ha d'haver un respecte. Jo ho tenc com la meva feina, la meva professió. Al carrer som una persona corrent.

-I què us pot posar violent?
-Algunes vegades la dieta.

-La dieta vos suposa un sacrifici important?
-La veritat és que duc vuit anys fent la mateixa dieta i des d'en fa sis és el meu pare qui la prepara perquè té un restaurant a l'Arenal.

-Com vàreu començar al món del kick boxing?
-La veritat és que vaig començar amb cinc anys en el món del taekwondo i durant quinze anys el vaig practicar i he aconseguit diversos campionats de Balears i un subcampionat d'Espanya. Va ser l'any 93 quan vaig entrar en contacte amb el món del Moi-Thai i el 96 feia el meu primer combat a Palma.

-Per què abandonàreu el taekwondo si vos anava bé?
-El taekwondo no tenia molt de futur. En aquell moment no era ni tan sols un esport olímpic, tenia un límit i tampoc tenia suport. També va ser una qüestió d'edat. Creia i veia que tenia més futur al kick boxing.

-Viatjàreu a Holanda per especialitzar-vos...Quan tornàreu a Mallorca trobàreu suport fàcilment?
-Vaig tenir la sort de conèixer Rafael Sancho, que avui continua sent el meu promotor.

-Com és un dia normal en la vostra vida?
-Des de fa dos anys, els dematins impartesc classes de kick boxing al gimnàs Mega Sport. Allà també faig la preparació física amb els meus companys. L'horabaixa la preparació la faig a l'SN amb el meu entrenador Sang i se centra més en el combat. En total, puc dedicar tres hores diàries a l'entrenament, però la intensitat puja en període de competició.

-Quin percentatge de cap i de força es fa servir en la pràctica professional del kick boxing?
-Dins del ring, quan competeixes com a professional, és més important la intel·ligència que l'agressivitat. És una suma de variants. S'ha de saber dosificar en cada assalt.

-El kick boxing no és un esport molt popular a les Illes?
-A un nivell com el que jo estic no. Hi ha molts de practicants, però pujar-se a un ring perquè et donin cops no li agrada molt a ningú. Per això la gent reconeix el mèrit de la persona que es puja a un ring.

-Es guanyen doblers?
-Si tens bons promotors pots guanyar doblers. Quan hi ha títols es pot arribar als 10.000 o els 12.000 euros.

-Quina ajuda teniu per continuar a la competició?
-L'únic espònsor que tinc és Guillem Puigserver, propietari de Radical-Fire. M'ho subvenciona tot, des de la roba fins als desplaçaments.

-Teniu 31 anys, pensau en la retirada?
-No he pensat encara penjar els guants. La meva il·lusió seria que un fill meu em pogués veure al ring competint.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris