nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

El president alenà tranquil

No ha estat fàcil. Vicenç Grande alenà tranquil quan Héctor Cúper li presentà la dimissió. El president i màxim accionista del Reial Mallorca venerava Cúper, l'adorava i estava disposat a donar públic suport -com així va fer- al tècnic argentí fins al darrer moment. Ara bé, Grande era conscient de quina és la situació real de l'entitat, de la classificació i de l'espiral negativa que conduïa el Mallorca fins al pou negre de la Segona Divisió. Diumenge passat, després de l'esperpèntic partit davant el Getafe, ni tan sols es preocupà de dissimular el seu disgust i preocupació.

A l'inrevés. La relació entre Grande i Cúper mai no ha estat l'habitual entre un president i un entrenador. Ha estat marcada per la confiança cega de Grande en un projecte cada dia més esgotat i per les inseguretats d'un tècnic que no trobava la sortida al túnel fosc que condueix al descens. Semblava que tenien els papers girats. Grande era el que animava i Cúper el que no veia remei a una situació d'extrema gravetat. El món a l'inrevés.

Qüestió de fe. «Cúper és Déu», començà dient Grande temps enrere, mostrant així la seva confiança total i absoluta amb el tècnic del Reial Mallorca. El fet d'aconseguir la permanència en el darrer alè no varià el concepte de Grande envers Cúper. «Si baixam a Segona, baixarem amb Cúper, però no baixarem», digué un altre dia el president. I no fa gaire, quan encara era fresc a la memòria el que digué que «el Mallorca és una religió», Grande ens va fer saber que «la Mare de Déu de Lluc, sor Francinaina i el Crist de la Sang s'arribaran a avorrir de veure'm».

Grande ha estat sempre vora Cúper, però quan ha arribat el moment de la veritat ha acceptat resignat la decisió del tècnic. De fet, són moltes les persones properes a Grande que li feren arribar missatges de desconfiança cap al tècnic. En el fons, com quasi tots, sap què és el millor pel Mallorca. Així i tot, res no va dir el president de la carta de dimissió de Cúper dilluns a la nit. Confiava, per ventura, en poder convèncer ahir el tècnic que continuàs. Personalment, consider que sabia perfectament que el dolorós adéu de Cúper era també una passa endavant en la lluita per aconseguir la permanència.

El consell. Vicenç Grande no va reunir dilluns el consell d'administració. Ni ho va fer ahir. És el president i màxim accionista i té la llibertat de decidir. Seves seran les errades i els encerts. Així i tot, segur que Grande ha informat ja el consell d'administració en la seva totalitat de les darreres decisions. Grande està nerviós, intranquil. I és ben normal. Ahir, s'equivocà en repetides oportunitats. Ara bé, Grande té un gran avantatge. A mi, almanco de moment, em sembla que tots els seus actes estan presidits per la bona voluntat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris