lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Rafel Nadal conquista el Màster Sèries de Madrid en un partidàs

El manacorí Rafel Nadal conquerí el seu onzé títol de l'any en derrotar en la final el croat Ljubicic en cinc sets emocionants

TOTTERRENY. El manacorí Rafel Nadal demostrà amb la victòria d'ahir que és un autèntic totterreny. Si enguany s'ha vist que damunt terra batura és gairebé invencible, en el passat màsters sèries de Mont-real demostrà que també és capaç de vèncer en pista dura. Ahir féu una passa més i s'apuntà el seu primer triomf en un torneig disputat en pista coberta. Només li resta assolir la glòria sobre la gespa.

Rafel Nadal se superà a si mateix, jugà fidel al seu estil, amb coratge, i aconseguí el seu primer títol en pista coberta, el quart Màsters Sèries de la temporada i l'onzè títol, amb la qual cosa s'iguala amb el suís Roger Federer, en imposar-se a la final de Madrid al croat Ivan Ljubicic per 3-6, 2-6, 6-3, 6-4 i 7-6 (3).

Era un dia massa bell com perquè es tornàs en decepció. Nadal ja havia superat en semifinals les 77 victòries de Roger Federer aquesta temporada (ara n'acumula 79), i necessitava un títol més per igualar amb el suís els quatre Màster Sèries (Montecarlo, Roma i Mont-real) i els 11 que el jugador helvètic ja té a la butxaca.

Madrid era la cita assenyalada per a tot això, i per convertir-se en el segon espanyol vencedor (Juan Carlos Ferrero ho féu en el 2003). Ho aconseguí en tres hores i 51 minuts.

Nadal, a més, vol refrendar la credibilitat del seu joc. És fora de tot dubte que és el millor en terra batuda i ho ha demostrat a Roland Garros, i que és capaç de guanyar en superfície dura, i a Mont-real féu miques ja aquesta interrogació. Li faltava la pista coberta. Madrid ha estat la seva participar prova de foc. Superada a més davant el jugador més en forma en aquest moment i amb més partits guanyats davall sostre.

La seva victòria fou a la seva manera, a l'estil Nadal. No tan agònica i èpica com la de la final de Roma davant l'argentí Guillermo Coria, de cinc hores i quart de durada, però igual d'emotiva o tal vegada més, perquè vists els dos primers sets en els quals Ljubicic féu servir la seva màgia, aparegué l'esquerrà manacorí per canviar el signe d'un partit que semblava maleït.

Ljubicic, campió a Metz i Viena, on apallissà Juan Carlos Ferrero en la final, finalista en altres quatre torneigs més aquesta temporada, guanyador dels seus 16 darrers partits, lluitant amb el ganivet entre les dents per aconseguir un plaça per a la Copa Màsters de Shangai, utilitzà tot el seu arsenal a discreció.

Tot per tot
Semblava com si el deixeble avantatjat de Goran Ivanisevic hagués reservat el seu millor joc per a aquest transcedent partit, sabent que una victòria sobre Nadal s'aconsegueix sense intercanvis de pilotes, jugant-se el tot pel tot, com una màquina. Quasi sense pensar.

Així, connectà fins a un total de 32 'aces' i arribà a servir a 239 quilòmetres per hora, i a atemorir amb 87 cops guanyadors. Desplegà el seu revés a una mà amb nitidesa, insistí amb la seva dreta plana, llarga i creuada, i delità amb suaus deixades.

Durant la primera hora del duel, el rei absolut fou Ljubicic, malgrat que Nadal començà el partit comandant 2-0. Res no semblava aturar-lo, ni tan sols el suport que Rafel rebia dels gairebé 10.000 espectadors que omplien el Madrid Arena. I Toni Nadal, entrenador i oncle del mallorquí, recomanava mentrestant calma, aguantar el temporal i esperar que les andanades croates minvassin.

Nadal va saber aguantar i tot i perdre els dos primers sets, va saber reaccionar a temps per apuntar-se les tres mànigues següents. El cinquè i definitiu set es va resoldre en el 'tie break' a favor del manacorí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris