algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Creuar l'Atlàntic en solitari

El mallorquí Hugo Ramón, de 19 anys, es convertirà en el participant més jove en la història de la regata transoceànica Mini Transat


4.000 milles en solitari o, el que és el mateix, la distància que separa el port francès de La Rochelle amb el brasiler de Salvador de Bahía. Hugo Ramón (1985, Palma) es convertirà el proper 17 de setembre en el regatista més jove que mai ha participat a la prestigiosa prova transoceànica Mini Transat, una regata en solitari amb l'única companyia del vent, el mar, el silenci i un vaixell de 6'50 metres.

A dos dies de partir cap a França, Diari de Balears volgué visitar Hugo Ramón a les instal·lacions del Reial Club Nàutic de Palma, on el jove regatista mallorquí enllesteix la preparació de l'embarcació que serà una extensió del seu cos durant 40 dies, i 40 nits. Sense ningú.

-Sou un boig? un temerari? o un aventurer...
-Som un competidor que sempre ha somiat a participar en aquesta regata i que pensa que està ben preparat.

-Sobreviureu quaranta dies en només 4m2?
-Això esper, perquè el que menys m'importa i em preocupa són les reduïdes dimensions de la cabina. Pràcticament no hi seré a dins, és només per dur el menjar, aigua, els aparells electrònics i el material de navegació.

-No té ni cuina, ni llit, ni vàter...
-La meva alimentació es basarà en menjar liofilitzat que prepaparé amb aigua encalentida en una petita tetera, la fibra del vaixell serà el meu matalàs i tinc el vàter més gran del món: l'oceà Atlàntic.

-Veig que tot ho teniu ben preparat. Hi ha por?
-No, gens. Però sí tenc moltes preocupacions ara perquè són moltíssimes les coses que he de preparar per estar a punt a l'hora de sortir: les millors condicions del vaixell, estudi de la meteorologia, disposició dels queviures, aigua, material de recanvi....

-Quant de temps fa que prepareu la regata?
-Aquest projecte començà fa dos anys quan Jimmy Tur m'oferí el seu vaixell perquè pogués participar a la Mini Transat 2005. Duc més d'un any, dia rere dia amb plena dedicació, vivint només per preparar la prova. No et pots ni imaginar la complicació que suposa tenir-ho tot més o menys controlat. He sacrificat els meus estudis, els meus amics, la meva al·lota...

-4.000 milles en solitari. Hi haurà temps per l'avorriment o l'oci?
-No. Si hi ha vent només penses a agafar el millor rumb per fer via. Si hi ha encalmada aprofites per reparar els desperfectes, menjar, estudiar l'estratègia o dormir.

-Em deis que no podreu dormir més de mitja hora seguida. N'estau segur?
-Segur, i mira que m'agrada la migdiada quan som a terra! No, de veritat, en aquest tipus de proves, i tots fem el mateix, es dorm mitja hora cada tres i no compta si és de dia o de nit. Tenim pilot automàtic però no s'ha d'oblidar que això, per damunt de tot, és una competició on no et permets perdre temps.

-Us conformeu a sortir viu, arribar al final o guanyar?
-Som un esportista i un competidor consumat. Navec per guanyar però tenint en compte que és el meu debut i que seré el més jove em conformaria a ser entre els deu primers.

-Què ofereix de diferent la navegació en solitari?
-Es fa difícil explicar si no ho has viscut. Veure't enmig del mar, sense ningú, sense ajuda, sense renou...només amb el cel a dalt i la mar a sota durant dies i dies et fa tenir uns pensaments i unes reflexions úniques. No hi ha món, només tu i la natura.

-És veritat que escriureu un llibre de la vostra experiència?
-Sí. Una editorial m'ha encarregat un llibre i el faré, però no només amb l'experiència de la Transat sinó amb la meva vida navegant en solitari. Per suposat que en el vaixell no escriure cap línia.

-Quin serà el moment més perillós del recorregut?
-Principalment dos, encara que al mar mai se sap. El pas pel golf de Biscaia i la conjunció dels dos hemisferis enmig de l'Atlàntic són els punts més crítics. S'han quedat molts regatistes allà.

-A vegades l'home és més perillós que la mar...
-Així és. Els ensurts més grans que he patit mentre navegava han estat amb grans vaixells mercants que no respecten els petits, normalment prop de la costa. I això que tenim preferència.

-Qué voleu demostrar amb aquesta bogeria?
-És un repte personal i una competició més. Però a més, el fet que sigui el participant més jove en la història de la regata pot ajudar a promocionar un esport que és molt desconegut, i mal conegut, pels mallorquins. A França entres a un forn i demanes que és una «escota», i tothom ho sap. Saps que és una escota?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris