algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Història d'una decepció

El somiat retorn d'Héctor Cúper s'ha convertit en un malson que du camí d'acabar amb el Reial Mallorca a Segona Divisió

El dos de novembre de 2004 va ser un dia gran per al mallorquinisme. Aquell dimarts al migdia, Héctor Raúl Cúper era presentat com a nou entrenador del Mallorca. El tècnic argentí, que en el 97 havia agafat un Mallorca acabat d'ascendir per situar-lo entre els més grans en només dues temporades, tornava a l'Illa per treure el seu «estimat» equip de la situació de descens en què es trobava. Per davant, trenta partits i la possibilitat de reforçar el conjunt vermellenc al seu gust en el mercat hivernal. Però la realitat, després de cinc mesos de feina, és que el Mallorca està enfonsat en la classificació, amb set punts de desavantatge respecte de la salvació (que podrien ser fins a deu), i amb sis homes arribats per gener que no han aportat res al joc d'un equip que sembla condemnat a jugar la temporada pròxima a Segona Divisió.

L'entrenador de Chabas no ha aconseguit transmetre a la plantilla la seva concepció del futbol, ha comès errades tàctiques abans impensables i fins i tot ha renunciat al seu dibuix de sempre, el 4-4-2, per posar tres centrals que no han aturat en absolut l'hemorràgia que pateix la defensa, la més golejada de la categoria.

El Reial Mallorca es passeja de camp en camp fent el ridícul, i dels deu últims partits com a visitant només ha estat capaç de sumar un punt. De fet, amb l'argentí a la banqueta, l'equip va puntuar en les dues primeres sortides (empat a Sevilla i victòria a La Romareda) i a partir de llavors tot han estat derrotes amb excepció del matx jugat contra el Màlaga a La Rosaleda (0-0).

Una de les principals raons per al fracàs d'Héctor Cúper en aquesta segona etapa al capdavant del Mallorca és la manca de fermesa defensiva, segell inequívoc en les seves anteriors etapes a Palma, València i Milà, i que ara sembla haver passat a millor vida. Només a Saragossa i a Màlaga els illencs han deixat la porteria a zero, i després dels quatre gols encaixats en el Calderón, el Mallorca torna a ser l'equip més golejat de la categoria amb l'Osasuna.

A partir d'aquí, només els que no segueixen el Mallorca cada set dies poden confiar en un miracle. La resta ja ha assumit l'inevitable destí, tota vegada que en els moments més decisius de la temporad, quan l'equip s'ho jugava tot, només ha estat capaç de sumar tres punts de vint-i-un possibles i, el que és encara pitjor, oferint una imatge de conjunt trencat, sense ambició ni autoestima. El darrer exemple, el de diumenge passat, quan després de rebre el primer gol els vermellencs s'enfonsaren de manera escandalosa i el partit acabà com tots ja sabem. Amb tot, el més depriment és escoltar setmana rere setmana el discurs d'un tècnic que des de ja fa temps sembla no tenir una fe cega en els seus homes. Potser precisament perquè els coneix millor que ningú i sap que ja no poden donar més de si. Però per als aficionats, que viuen la situació des de fora, la segona etapa de Cúper en el Mallorca ha suposat una immensa decepció. Almanco, de moment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris