algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

Armstrong, una nova llegenda del ciclisme

El ciclista nord-americà sempre ha tengut clar el seu objectiu: formar part dels mites de la cursa

Lance Armstrong féu realitat ahir a París el seu somni d'«arribar a Mart» dins de la seva carrera professional i «superà» l'Armstrong que posà el peu a la Lluna l'any 1969.

El texà, a punt de complir els 33 anys, va fer tot un curs de qualitat, ambició i poder en el Tour que acaba de finalitzar i que li ha servit per quedar-se, amb sis títols, per davant dels fins ara més grans de la correguda, com Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain, tots del «club dels 5».

La seva capacitat de patiment i la seva mentalitat per superar problemes dins i fora de la carretera la va forjar des de ben petit. No va tenir una infantesa massa còmoda. Fou abandonat pel seu pare i el padrastre just li aportà violència i odi.

Armstrong ja feia mostres de la seva ambició amb 15 anys. Llavors era professional del triatló i digué que aviat seria el millor. Amb prou feines 21 anys va guanyar la seva primera etapa en el Tour i confessà que si un altre Armstrong arribava a la lluna, ell arribaria «fins a Mart».

Debutà com a professional amb el Motorola a la Clàssica de Sant Sebastià, on fou darrer el 1992, però després la guanyà el 1995 i va aconseguir un any després a Verdún la seva primera etapa del Tour de França. La victòria sobre Miguel Induráin, dominador del ciclisme mundial, al Campionat del Món d'Oslo, ja deixà entreveure un ciclista atrevit, disposat a tot i difícil d'intimidar.

El 1995, repetí etapa a França i va aconseguir la seva primera victòria en una prova llarga en el Tour Du Pont, on un any més tard revalidaria el seu primer lloc al pòdium per sumar-ho a la Fletxa Valona de 1996. Fou en aquest fatídic any en què es forjà el mite, quan Armstrong hagué d'afrontar un avançat càncer testicular amb metàstasi en pulmons i cervell, i sotmetre's a un dur tractament de quimioteràpia. Sens dubte, superar el càncer fou el seu major triomf personal.

El seu primer gran triomf arribà al Tour de 1999, quan a més del mallot groc aconseguí tres victòries d'etapa. Tanta gesta després de la seva greu malaltia era difícil de creure i aviat van sorgir les veus, des de la premsa francesa, que l'acusaven de possible dopatge. «M'és igual el que pensin. Jo el que vull és guanyar i arribar a París amb el mallot groc. Aquell dia els diré 'Au Revoir'», va dir molest.

Encara que l'actitud a França cap al campió ha canviat una mica respecte d'anys anteriors, Armstrong té clar que ve a guanyar i no a fer amics.

En el 2000, Armstrong arrasà al Tour, en què es vestí de groc des de la dessena etapa i va treure més de sis minuts a Jan Ullrich i més de 10 a Joseba Beloki. El 2001 va inscriure el seu nom en el club dels 3 Tours al costat de Greg Lemond, Phipil Thys i Louison Bobet.

El 2002 tornà a exhibir-se amb autoritat i no es va mostrar obsessionat amb el cinquè Tour. Fins i tot admeté que es considerava un corredor «un esglaó per sota d'Indurain», però el seu objectiu ja estava marcat: tornar en 2003 per posar-se a la primera pàgina dels grans mites de la «seva carrera».

Amb el seu nom a la llegenda del Tour, Armstrong no sap si tornarà el 2005. Les forces es van debilitant, però la seva ambició no. Ja ha conquerit Mart. I ara?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris