nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Carles Moyà venç Philippoussis i venja Ferrero

El mallorquí derrotà Mark Philippoussis i igualà el punt que havia aconseguit Austràlia amb la victòria de Hewitt enfront de Ferrero

60320

Moyà posà en joc el seu millor tennis davant de l'australià.

Carles Moyà alimentà les opcions espanyoles en la final de la Copa Davis, que es disputa a la Rod Laver Arena davant d'Austràlia, aconseguint l'empat al final de la primera jonada gràcies a la seva victòria davant Mark Philippoussis, per 6-4, 6-4, 4-6 i 7-6 (7/4) en tres hores i tretze minuts, cosa que neutralitza la travelada, en el primer partit, de Juan Carlos Ferrero enfront de Lleyton Hewitt.

El tennista mallorquí tornà a l'escenari que el va dur a la fama en el circuit masculí l'any 97, quan desafià en la final de l'Obert d'Austràlia el mateix Pete Sampras. Moyà es va apropiar el paper d'heroi que el president de la Reial Federació Espanyola de Tennis, Agustí Pujol, li havia reservat els dies precedents i del qual ja havia fet mostra durant les semifinals del 97.

La Copa Davis s'ha convertit ara en l'objectiu prioritari del mallorquí, que se'n va perdre la final del 2000 al Palau Sant Jordi. És per això que Moyà està hipermotivat. No li importa gaire que la final es disputi damunt herba, una superfície on el mallorquí es prodiga poc o que el seu rival, Philippoussis, sempre hagi sortit guanyador dels partits entre tots dos sobre superfície ràpida. El número dos espanyol cercà en la paciència la seva gran aliada per inhibir els míssils de Philippoussis, que a Melbourne tornava a disputar una final de la Davis amb els aussies després de ser-ne l'heroi durant un dels partits que enfrontaren Austràlia i França l'any 99 en la lluita pel títol.

Aquesta paciència i la bona feina de Moyà amb les restades acabaren per aigualir el tennis d'un Philippoussis que, com a aval, presentava el títol conquistat aquesta temporada a Wimbledon per convertir-se en la gran amenaça de l'equip espanyol. El joc de servei i volea, molt distint del de fons emprat per Hewitt en el primer partit de la jornada, no posà mai en dificultats serioses Moyà, que es va servir de dos breaks espaiats en els dos primers sets per adquirir un avantatge clar.

El mallorquí, fins i tot, es permetia seguir el ritme marcat per Philippousis i, en el servei d'aquest, no tenia problemes per pujar a la xarxa. Només el cansament i una certa relaxació, pròpia de la renda adquirida, permeteren un miratge de reacció de Philippoussis en la tercera mànega, tot i que en la quarta, un altre pic, un seriós Moyà ratificava el seu triomf en el desempat. El balear es retrobava amb una victòria sobre herba que se li resistia des del triomf aconseguit davant Godwin durant la primera ronda del torneig de Wimbledon del 2001, torneig al qual ha renunciat en les dues darreres edicions.

La jornada començà amb un incident quan l'organització va fer sonar l'himne espanyol de Riego, i no l'actual. A Ferrero se li va escapar el primer punt, que va acaronar durant una bona part del partit amb Hewitt, que aquest guanyà finalment per 3-6, 6-3, 3-6, 6-3 i 6-2 en tres hores i 50 minuts. El valencià no pogué traduir en una victòria el seu domini de la major part del duel amb el número dos dels australians, que hagué de recórrer al cinquè set i a la seva major experiència damunt herba per obtenir el triomf i, a més, per tornar al d'Ontinyent la derrota infligida en la final de Barcelona. El primer set va ser per al valencià. Hewitt fallava massa, arran de la seva falta de ritme per una inactivitat de més de dos mesos.

Només a partir del segon set el partit s'equilibrà, i és que les errades començaren a aparèixer en el tennis de Ferrero. Tot i el domini del valencià sobre la pista, Hewitt demostrà el seu caràcter guanyador. Amb els seus gests habituals, aprofità el primer dubte del rival, en el vuitè joc del segon set, per començar la reacció. El jugador australià no estava disposat a repetir un altre naufragi en la final de la Copa Davis, ni encara menys que es tornàs a viure la història de la final del 2001, quan perdé el seu primer punt davant el francès Escudé. No obstant això, les opcions de l'australià patiren una altra returada en la tercera mànega. Ferrero demostrà la seva fortalesa mental i aixecà un 15-40, amb tres punts de servei directe, per agafar una altra vegada avantatge i per acostrar-se a la victòria.

Etie-break del quart set ho canvià tot. Ferrero encaixà un contundent 7-0 i les seves cames ho acusaren i, així, Hewitt guanyà el cinquè amb relativa facilitat. Així mateix, el partit de dobles entre Corretja i López tindrà, com es preveia, una gran importància. Els australians Woodbridge i Arthurs són dos dels millors del circuit en aquesta modalitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris