algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Emotiu homenatge als històrics de sempre

El President del Govern lliurà a una placa als exfutbolistes illencs que han militat en Primera Divisió


Abans del començament del partit d'ahir a Son Moix, i aprofitant el caire històric de l'event, el Govern Balear volgué retre un homenatge a tots aquells exfutbolistes que han militat a la Primera Divisió espanyola i que han passejat el seu tarannà illenc i el seu esperit balear pels terrenys de joc de l'Estat en la màxima categoria. Fou un acte molt emotiu. No importà gaire que aquest fet retardés deu minuts el començament del partit, i el públic ovacionà una nombrosa representació de tots aquells que un dia dugueren el nombre de les nostres illes en les seves esquenes i en el seu cor. Un a un. Francesc Antich, president del Govern de les Illes Balears, fou donant la mà a la vegada que lliuraba una placa on se reconeixia la vàlua històrica d'uns homes que no pogueren, encara que segurament ho somniaren moltes vegades, posar-se la samarreta de la seva terra. Quaranta exfutbolistes, quaranta illencs, quaranta homes, quaranta illencs, quaranta cors...Antoni Amengual, Damià Amer, Tomeu Antich, Tomeu Bennàssar, Molondro, Bermell, Joan Bezares, Bordoy, Joan Cifre, Cladera, Colom, Joan Forteza, Garriga, Llorenç Homar, Arnau Llabrés, Llompart, Julià Mir, Martí Mora, Rafel Nicolau, Toni Pascual, Amador Puig, Joan Rosselló, Salas, Sancho, Sans, Biel Suñer, Pere Taberner, Bagur, Bosch, Fornés, Casanova i Arabí. Faltaren alguns, que per diversos motius no foren presents a la gespa de Son Moix, com Pep Bonet, Sabastià Company, Gost, Mesquida, Mestre, Morro, Oliver, Rafel Piris, Pau Vidal o Jacinto Villalvilla.

Poc després sortiren els onze elegits per a la glòria, només onze homes que representen un sentiment, una necessitat, un esperit i un poble que té passat, present i futur. La primera pedra ho posaren aquests homes ja retirats, i alguns que ja no són, però que, de qualque manera, també corregueren la banda, feren gols, aturaren pilotes i suaren pensant, primer de tot, en el seu club, però sempre amb la responsabilitat de fer be la feina, sigui on sigui, perqué el mallorquí, el menorquí o l'eivissenc, sempre té en compte qui és i d'on ve.

Molts d'ells mai somniaren en jugar en un estadi com el del seu homenatge. Nigú guanyava els diners que es guanyen avui en dia. I pot ser a alguns mai l'han aturat pel carrer. Eren temps on el futbol era altra cosa, on el sacrifici per aquest maravellós esport se feia sense moneda de canvi. Ahir tingueren un merescut homenatge. Perqué l'aconteixement històric d'ahir no hagués estat possible sense ells. El més de deu mil persones que s'aproparen a l'estadi vermellenc ho entenguerem. S'ho mereixien i les autoritats, per una vegada, sapigueren estar a l'alçada de les circumnstàncies i no arribaren massa tard. Va per ells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris