muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

El Madrid sana els seus mals golejant

El conjunt de Del Bosque solucionà a la primera part el partit davant el fluix Anderlecht

R.MADRID 4
ANDERLECHT 1

R.MADRID: Casillas, Roberto Carlos, Hierro, Karanka, Geremi, Helguera, Makelele, Figo, McManaman, Raúl i Morientes.
Savio entrà per Raúl; Flavio, per Hierro; i Celades, per Makelele.
ANDERLECHT: De Wilde, Doll, De Boeck, Crasson, Dheedene, Vanderhaeghe, Van Diemen, Hasi, Goor, Radzinski i Koller.
Stoica entrà per Vanderhaeghe; i Ilic, per Hasi.
ÀRBITRE: Hugh Dallas. Amonestà Karanka i Koller.
GOLS:
1-0: minut 12, Morientes.
2-0: minut 23, Figo (p).
3-0: minut 44, Helguera.
4-0: minut 73, R. Carlos.
4-1: minut 89, Stoica.
INCIDÈNCIES: Partit disputat a l'Estadi Santiago Bernabéu, que va registrar un poc més de mitja entrada, 54.713 espectadors.

El Reial Madrid solucionà el seu partit europeu amb una golejada, que curà els mals i dubtes que tenia el conjunt blanc, i se situa molt bé de cara a classificar-se als quarts de final, i demostra que en aquesta Lliga de Campions hi ha equips que no arriben al nivell exigible.

El Madrid afrontava el partit amb un parell de dubtes. La primera, com el rebria la seva afició després de la derrota a la Intercontinental, que es resolgué sense problemes, excepte per Geremi. La segona, com respondria l'equip, després de dos partits de dubtes, a Tokio i Pamplona.

El Madrid volia atacar des del principi, conscient de la importància del triomf, però els primers minuts no respongueren al guió previst. L'Anderlecht no estava tan tancat com es preveia, i les seves sortides al contracop, amb el rapidíssim Kadzinski i el gegant Koller com a estendards, eren força perilloses davant una defensa blanca amb dubtes.

El Madrid jugava lent, i l'Anderlecht no es deixava avassallar, però cometé dues errades. La primera, quan Koller perdonà una clara ocasió, en un contracop, i envià la pilota al travesser. La segona, deixar que els de Del Bosque tenguessin la pilota als peus i pogués jugar. Greu errada perquè, malgrat la lentitud, els madridistes tenen qualitat. I molta.

Raul es quedà tot sol davant De Wilde, però fallà. Tot seguit, Morientes no perdonà. Els belgues el deixaren controlar una pilota, regatejar magistralment, i marcar un golàs que obria el marcador. Una errada defensiva enorme, i una mostra de la qualitat madridista havia bastat perquè el Madrid s'avançàs i trencàs l'entramat que tenia muntat l'Anderlecht.

I a partir d'aquí, l'Anderlecht començà a mostrar tot un rosari de mancances, el Madrid s'espolsà els nervis i els gols començaren a caure a favor del Madrid. El segon arribà gràcies a un penal sobre Raúl que Figo transformà. En 23 minuts, el Madrid ja guanyava 2-0, i el fantasma del 6-1 de 1984 rondava pel Bernabéu.

Però el conjunt de Del Bosque decidí adormir el partit, i esforçar-se el mínim, esperant que passassin els minuts i que els gols anassin arribant a mesura que la feblesa dels belgues anàs augmentant. I, abans del descans, arribà el tercer, quan deixaren absolutament sol Ivan Helguera en un córner, que rematà espectacularment.

A la segona part, res de nou. El Madrid, a cavall entre intentant fer espectacle i reservar forces per la lliga, i dos gols més, inclòs el de l'honor belga. En definitiva, una victòria balsàmica pel Madrid, que continua liderant el seu grup.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris