nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

L'equip olímpic d'Espanya fracassa, decep i retrocedeix fins al 25è lloc del món

La representació estatal ha passat de l'èxit de Barcelona i Atlanta al desastre de Sidney

Espanya deixa un mal regust en els Jocs de Sydney, ja que no ha acomplert els objectius de medalla marcats pel COE (entre 15 i 20 n'augurà el seu president, Alfredo Goyeneche, basant-se en els informes de cada federació). Les onze medalles assolides a Sydney suposen un fracàs, una gran decepció i un retrocés respecte als Jocs d'Atlanta, ja que s'ha passat del lloc 13è al 25è en el medaller. Barcelona 92 havia marcat un abans i un després per a Espanya en els Jocs Olímpics. El Pla ADO ajudà en una millora generalitzada de l'esport espanyol, i es passà del nivell «tercermundista» de les quatre medalles de Seül 88 a 22 metalls i el sisè lloc en el medaller.

Quatre anys després, lògicament pel descens en el nombre de participants, ja que no era país amfitrió, es reduïren les medalles a 17, però es mantení un altíssim nivell que no s'ha vist ara a Sydney. El Pla ADO ha de ser revisat, com ha reconegut Goyeneche i clamen molts de presidents de federacions olímpiques des de fa temps, que argumenten que no s'han de premiar només els que obtenen resultats en els distints campionats, sinó fomentar més l'esport base.

L'atletisme espanyol ha passat de ser de primer nivell a quedar en un segon o tercer pla a Sydney. Només la catalana Maria Vasco assolí un bronze en 20 quilòmetres marxa, quasi de retruc "no s'ho creia ni ella" per la desqualificació de l'australiana que liderava la prova. Ridícul de Yago Lamela, en longitud, i discreció de José Antonio Redolat, Andrés Díaz i Juan Carlos Higuero en 1.500, i fracàs de Fiz i Antón en marató.

En natació s'aconseguí una altra medalla de bronze, per part de la hispanorussa Nina Zhivanevskaya, en 100 esquena. La resta s'ofegaren. Per equips, una plata agredolça en futbol. Bon torneig, mala final. Desastrós fou el succeït en bàsquet. L'objectiu eren les semifinals i Espanya fregà el ridícul. Ara és la novena del món. Altres decepcions arribaren en hoquei i voleibol. Recents potències mundials, les dones i els homes de l'hoquei espanyol tingueren una actuació gris. I en voleibol, els Rafa Pascual i companyia no superaren ni la primera fase.

En waterpolo, s'ha passat de l'or d'Atlanta al quart lloc de Sydney. Adéu a Manel Estiarte, una de les grans esperances de medalla de l'esport espanyol. Enmig del fracàs, l'alegria de l'handbol, en què s'ha repetit el bronze d'Atlanta. Adéu a Iñaki Urdangarín i a una generació irrepetible de grans jugadors.

Com és ja una tradició, els esportistes mallorquins han tornat a salvar en certa mesura la papereta dels espanyols en uns Jocs. Joan Llaneres, or en pista, i Marga Fullana, bronze en muntanya, engrandiren el pobre medaller estatal. També ho feren Isabel Fernández, or en judo; Gervasi Deferr, or en gimnàstica; Gabriel Esparza, plata en taekwondo; i Rafael Lozano, en boxa. Excepcions dins el desastre general.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris