cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Tristán arribà pel filial, enlluernà a Europa i se'n va al campió

En el Mallorca debutà a Segona, Primera i UEFA

94668

Presentació (7/7/98): Ja és jugador vermellenc.

El seu fitxatge pel Reial Mallorca va ser difícil i polèmic. Arribà després d'un estira-i-arronsa amb el Betis i de pagar prop de 150 milions de pessetes. El president andalús Manuel Ruiz de Lopera s'enfilà per les parets. Li havien llevat la perla del seu planter, que ell mateix havia enfonsat en el filial perquè no volia renovar, i contraatacà amenaçant de fitxar Roa i Stankovic. Tot va quedar en una amenaça i Diego era presentat el 7 de juliol de 1998 com a nou jugador del Reial Mallorca.

Era tot un desconegut, però la Secretaria Tècnica vermellenca sabia que havia firmat amb un diamant en brut, un crack en potència. Començà la temporada, això sí, en el filial. Debutava amb la camiseta vermellenca i a Segona A el 30 d'agost d'aquell mateix any. I ho va fer de manera estel·lar. El Mallorca B guanyava 4-1 un Barça B en què jugaven, entre altres, Xavi i Pujol, ara a les ordres de Serra Ferrer, amb dos gols de Tristán. El segon passarà a la història. Tristán agafà la pilota en el mig camp, escorat a la dreta. Combinà amb Ramón i es dirigí en diagonal a la porteria, driblant tot el que es trobava davant. Entrà a l'àrea, deixà «trencat» el darrer defensa i va seure el porter blaugrana amb un «capell» espectacular. Era màgia, potència, velocitat i sang freda. Tot reunit en un sol jugador. El Lluís Sitjar contestà amb mocadors el plaer gaudit amb la mirada. Fou un gol que va fer la volta a Espanya. Tothom ja sabia qui era Diego Tristán i es demanava d'on havia sortit.

El davanter sevillà no es torbà ademanar una oportunitat en Primera Divisió. Al principi era una il·lusió, però en poques dates es convertí en una exigència seva. Volia jugar a la màxima categoria, fos amb el Mallorca o no. Mentre les seves peticions no eren escoltades per Cúper, aleshores tècnic del Mallorca, el seu representant, Paco Durán, l'oferia a mig Europa i Diego enlluernava als estadis de Segona diumenge rere diumenge.

Ja era titllat com la major promesa del futbol espanyol, el seleccionador espanyol Camacho ja li havia posat l'ull a sobre, però Cúper, que el deixava entrenar amb els «grans», li mantenia la seva desconfiança i no el feia debutar. Salamanca, Girondins de Bordeus i, sobretot, Atlètic de Madrid cridaven a la seva porta, malgrat que ell ja no entrenava amb el primer equip i passava per una petita crisi amb el filial. A més, el seu company de davantera, Albert Luque, debutava de la mà de Cúper a Primera Divisió i a la Recopa d'Europa. Més llenya al foc. Però el Mallorca no el va voler deixar partir.

El filial baixava a Segona Divisió B i ell passava a ser part íntegra del primer equip vermellenc. Arribava la seva hora. Però Mario Gómez, clònic de Cúper, tampoc no confiava en ell. Però Diego Tristán ja no reclamava jugar, sabia que tard o d'hora ho faria, només era qüestió de dies. Almanco ja era considerat jugador de la plantilla de Primera.

I se'n va anar Gómez i arribà Fernando Vázquez. El seu moment era aquí. El 13 de setembre del 1999 arribava el Numància a Son Moix i Vázquez debutava a la banqueta mallorquinista amb una golejada per 3-0. Però el més important era que el gallec havia donat l'alternativa a qui després es convertiria, com així ha estat, en el millor negoci en la història del Reial Mallorca. Diego Tristán suava els seus primers minuts de Primera Divisió de la seva carrera. I ho feia marcant un gol. Tenia estrella, era clar.

A partir d'aquí, ningú no el mouria de la seva condició d'imprescindible i d'home clau. I el seu gran dia arribà el 25 de novembre del 1999. Europa veia néixer un crack. Tristán es consagrava a l'Amsterdam Arena davant l'Ajax. Bocabadats quedaren els inventors del «futbol total».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris