cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Raúl, la darrera errada històrica dels espanyols

El madrileny s'uneix als noms «tràgics» de Cardeñosa, Arconada, Eloy, Julio Salinas i Zubizarreta

72952

Aquest penal, fallat per Raúl, passarà a la història negra del futbol espanyol.

Raúl, després del seu penal fallat a falta d'un minut en el duel de quarts de final de l'Eurocopa, en què Espanya va perdre contra França (2-1) el diumenge, ha entrat en la galeria de les errades d'un país acostumat a la tragèdia en les grans cites.

Espanya és tal vegada un estat al qual li agrada individualitzar la tragèdia, i és per això que en quasi tots els darrers esdeveniments sempre hi ha hagut un cap de turc a incloure en el que la premsa del país anomena «les errades històriques de la selecció», que tenen noms propis en Julio Cardeñosa, Luis Arconada, Eloy, Julio Salinas o Zubizarreta.

Molina, porter de la selecció en el primer partit d'aquesta Eurocopa contra Noruega, va tenir una errada en una sortida, cosa que costà a Espanya la derrota (1-0) amb un gol d'Iversen. L'endemà, Molina demanava perdó per la seva errada. «Sé que la meva errada serà recordada en el futbol espanyol com ho varen ser les de Cardeñosa, Julio Salinas, Arconada o Zubizarreta, però la vida és així», explicà el porter.

Espanya, que no s'havia classificat per als Mundials de 1970 i 1974, arribà al de 1978 a l'Argentina fidel al seu paper de favorita. Una derrota en el primer partit davant Àustria (2-1), deixà l'equip entrenat aleshores per Ladislao Kubala amb l'obligació de guanyar el Brasil i Suècia.

En els darrers minuts del partit contra el Brasil, que acabà amb empat (0-0), Julio Cardeñosa, un fi migcampista, del Betis, quedà amb porteria buida. Però va voler canviar la pilota de peu, per a la qual cosa gastà uns interminables segons, que donaren temps a un defensa auriverd, de nom Amaral, a arribar-hi i rebutjar la pilota.

La segona gran tragèdia arribà en la final de l'Eurocopa de 1984, quan just iniciat el segon temps, Platini llançà un tir lliure al centre de la porteria d'Arconada, que el porter no va poder blocar i li va passar per davall de les cames. Era el primer gol de França, que acabaria guanyant el partit per 2-0.

La tercera escenificació tingué com a protagonista un davanter de l'Sporting anomenat Eloy, que en els quarts de final del Mundial 86, contra Bèlgica, fou l'únic que fallà el seu intent en els llançaments de penals. Espanya en marcà quatre, però el quadre belga els anotà tots.

En el Mundial de 1994, tocà el torn a Julio Salinas. En un altre partit de quarts de final, contra Itàlia, el davanter, que jugava aleshores en el Barcelona, quedà sol davant el porter «azzurro» i no el va poder batre. En l'acció següent, molt semblant a la de l'atacant basc, Roberto Baggio no perdonà i marcà el 2-1 definitiu per a Itàlia.

La darrera anella en aquesta cadena d'errades va tenir el seu exponent en Zubizarreta, que ficà en la seva porteria un centre des de l'esquerra del nigerià Lawal, que ajudà els africans a guanyar el partit per 3-2 i posà Espanya camí de l'eliminació en la primera fase.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris