nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Raúl i Zidane deixen fora Espanya

El madrileny fallà un penal en el darrer minut i el francès va conduir la seva selecció a les semifinals

69724

Raúl va fallar el penal que hauria suposat l'empat amb França. ESPANYA 1

ESPANYA 1
FRANÇA 2

ESPANYA: Cañizares, Míchel Salgado, Paco, Abelardo, Aranzábal, Mendieta, Guardiola, Iván Helguera, Munitis, Alfonso i Raúl.
Urzáiz per Mendieta en el minut 57, Etxeberria per Munitis en el 73 i Gerard per Iván Helguera en el minut 77.
FRANÇA: Barthez, Thuram, Dessailly, Blanc, Lizarazu, Djorkaeff, Deschamps, Zidane, Vieira, Henry i Dugarry.
Anelka per Henry en el minut 82.
ÀRBITRE: Pierluigi Collina (Itàlia). Amonestà per part d'Espanya Alfonso (m.56), Guardiola (m.61), Míchel Salgado (m.64) i Paco (m.71), i per part de França Deschamps (m.60).
GOLS:
0-1: minut 33, Zidane.
1-1: minut 38, Mendieta (p.).
1-2: minut 44, Djorkaeff.

EP/AFP. Bruges.
Zinedine Zidane recordà ahir a Bruges el millor Maradona, el futbolista 10, el tipus que pot resoldre un partit amb la seva sola presència, i abanderà el triomf de França, que envià Espanya a casa després d'un meritori partit dels espanyols, que fregaren el miracle en el darrer minut una vegada més.

Quan Espanya feia les maletes, arribà un penal inesperat i absurd de Barthez sobre Abelardo. Però aquesta vegada no va tenir la mateixa sort l'equip espanyol que davant Iugoslàvia. Raúl assumí el risc i la responsabilitat i no va tenir sort. Raúl envià la pilota a la grada i el somni d'Espanya tornà a esfumar-se en un torneig continental.

Fou un partit d'alt voltatge. D'un nivell només apte per a aquells que llegeixen el futbol d'alta escola. França no és ni Iugoslàvia ni Eslovèniavia ni res semblant. És un altre món, un planter de futbolistes meravellosos, als quals Espanya va fer front de manera encomiable.

Espanya, amb un interessant Munitis, va estar a l'altura en el primer temps. Guardiola, Helguera, Mendieta. Els tres sabien el que tenien entre mans. Els tres varen tenir ahir presència. Donaren sempre la cara. Però ahir al davant hi era el millor jugador del món, un home d'una altra galàxia. Zidane atura, corre si és necessari, roba quan ho necessita i centra quan vol. I a més, marca.

Però els espanyols no s'ensorraren després del gol del migcampista francès. Varen tenir poder de reacció. Cinc minuts després, en el 38, Mendieta, de penal, posava els de Camacho una altra vegada en òrbita.

A França no se li pot donar un metre d'avantatge. Una mínima distracció és la tomba de qualsevol rival seu. I just abans del descans, una errada defensiva va permetre a Vieira trepitjar el camp amb auroritat. La seva passada perfecta cap a la dreta la va clavar Djorkaeff amb una gran classe a la xarxa de Cañizares. Amb la victòria de França (2-1) s'arribava al descans.

Camacho ho va intentar tot a la represa. Llevà Mendieta, va treure Urzáiz. Alfonso es col·locà a la dreta, després hi posà Etxeberria i finalment Gerard. El matx no estava perdut, el miracle es podia repetir. Però davant, no hi era qualsevol. Hi era el millor jugador del món protegit per la campiona del món. Zidane dictava i disposava al seu aire i dotava la seva jerarquia. Els espanyols defensaven com podien la classe francesa i atacaven amb l'únic que els quedava: la fúria.

Espanya va tenir l'empat a darrera hora. Però ahir no era el dia de Raúl. Havia de ser l'Eurocopa del madridista. Allà on s'havia de coronar el millor jugador del Vell Continent. Però González Blanco encara no està a l'altura de Zinedine Zidane; ni molt manco. Demanà la responsabilitat, va voler cridar l'atenció i fer-se més gran. Però la seva lloada ambició, ahir, tornà contra ell. Envià la pilota per damunt del portal de Barthez. I s'acabà l'aventura d'Espanya.

França s'enfrontarà ara en les semifinals a la Generació d'Or de Portugal. Zidane ha pogut amb Raúl, ara és el torn de Figo.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris