nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Alfonso canvia la història d'Espanya

En un partit èpic, la selecció de Camacho derrotà en el temps de descompte Iugoslàvia i és a quarts

85616

Alfonso embogí després d'aconseguir el seu gol.

IUGOSLÀVIA 3
ESPANYA 4

IUGOSLÀVIA: Kralj; Komljenovic, Djukic, Mihajlovic, Djorovic, Stojkovic, Jugovic, Jokanovic, Drulovic; Mijatovic i Milosevic.
Iovan Stankovic per Djorovic en el minut 12, Govedarica per Jugovic en el 69 i Saveljic per Stojkovic en el minut 69.
ESPANYA: Cañizares; Michel Salgado, Paco, Abelardo, Sergi; Mendieta, Guardiola, Helguera, Fran; Raúl i Alfonso.
Etxeberria per Fran en el minut 23, Munitis per Michel Salgado en el 46 i Urzáiz per Paco en el minut 65.
ÀRBITRE: Gilles Veissiéres (França). Mostrà cartolina groga a Komljenovic, Stankovic, Stojkovic, Savlejic, de Iugoslàvia i a Sergi, d'Espanya. Expulsà Jokanovic en el minut 63 per doble amonestació. Quan va veure la segona, un espontani botà a la gespa a increpar l'àrbitre.
GOLS:
1-0: minut 30, Milosevic, de cap, remata un centre de Drulovic des de l'esquerra.
1-1: minut 39, Alfonso encerta, dins de l'àrea, després d'una acció de Raúl.
2-1: minut 50, Govedarica avança a Iugoslàvia.
2-2: minut 51, Munitis, amb habilitat, col·loca magistralment la pilota, a la xarxa de Kralj.
3-2: minut 76, Komljenovic encerta amb una pilota perduda a l'àrea.
3-3: minut 94, Mendieta, de penal.
3-4: minut 96, Alfonso.

Alfonso Pérez Muñoz entrà des d'ahir en la història del futbol espanyol i amb el seu gol memorable en el temps suplementari serà recordat tota la vida, ja que permet Espanya accedir als quarts de final en un partit d'infart i que va tenir al final per Espanya el premi just.

Caminava ja Espanya amb cara de derrotada pel camp. Amb el 2-3 del marcador i el temps suplemnetari ja en marxa, un penal transformat per Gaizka Mendieta posava una tímida llum d'esperança per als espanyols, que tenien ja mig bitllet de tornada a casa a la butxaca. Per fi, va tenir la selecció aqueix cop de sort que tenen els grans equips. Espanya féu un canvi espectacular. Finalment, José Antonio Camacho encertà amb l'onze titular. Perquè Espanya féu ballar Iugoslàvia en el primer temps. Sergi i Iván Helguera donaren tot un festival. Res a veure amb la lentitud d'Aranzábal i Valerón dels dies anteriors.

Iugoslàvia va fer el seu futbol. Es col·locà darrere i cercà la contra com únic argument sòlid. Va tenir sort. I a Boskov li sortí bé l'estratègia. Una arribada de Drulovic l'envià Milosevic a la xarxa.

I Espanya, també feia el seu futbol. El gol inesperat no li va fer mal. Tot el contrari. En una acció de «fúria» de Raúl, una pilota solta a l'àrea la va enviar Alfonso a la xarxa. Amb l'1-1 s'arribà al descans.

Camacho estirà del seu arsenal ofensiu. Deixà Michel Salgado en el vestidor i entrà Munitis com a revulsiu per intentar la remuntada. Camacho llegia bé el partit. Però Boskov tampoc no estava despistat. Va treure del camp Jugovic, físicament molt just, i posà Govedarica, que gelà el cor dels espanyols amb un altre gol inesperat tot just començar.

Munitis, 30 segons després de l'1-1 superava de manera magistral el porter Krajl. Començava una altra història.
Iugoslàvia va fer aleshores el paper de Iugoslàvia. És a dir, apel·là a la provocació i intentà posar la seva quota d'experiència per subjectar les ganes de la selecció espanyola. Fou un partit elèctric, d'anada i tornada. Encara que hi va haver més anada, perquè Espanya creia en el triomf.

Urzáiz sortí per Paco. Amb un home més per l'expulsió de Jokanovic, Espanya va treure la «fúria». Ho tenia tot a favor. Helguera es col·locà darrere, actuà de central al costat d'Abelardo. Espanya es precipitava. No sabia trencar Iugoslàvia. I en una acció aïllada Komljenovic deixava KO a Cañizares. El contracop triturava Espanya. Després arribaren els minuts de glòria. El bombardeig d'Urzáiz, d'Alfonso, de Raúl, d'Etxebe, va tenir la seva recompensa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris