cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Toni Peña: L'esperança de competir als Jocs Olímpics de Sidney continua viva

Reserva a l'equip de marató, el felanitxer s'entrena per fer la mínima dels 10.000

Toni Peña es resisteix a renunciar al somni dels Jocs Olímpics. L'atleta felanitxer, fora de l'equip espanyol de marató per la cita australiana, centra els seus esforços a preparar-se per aconseguir la mínima olímpica pels 10.000 metres. Mentrestant, el passat dissabte va donar un avís pel seleccionador espanyol de marató, en vèncer en la Mitja-Marató de Logronyo, en què molt enrere les grans figures de l'atletisme espanyol Abel Antón i Martín Fiz.

"Sorprès per la victòria a Logronyo? 
"No, en absolut, perquè em trob en un molt bon moment de forma. Sabia que hi havia gent de molt de nivell, però així com estic ara, hi vaig competir ple de confiança en la victòria.

"Molta calor, atletes de renom i qualitat, ... no era una cursa gens fàcil... 
"Va ser complicat guanyar. Jo vaig veure dues carreres dins la mateixa cursa. La primera, en què jo vaig tirar fort i ens vàrem quedar sis atletes al capdavant de la cursa. Però com que no em donaven relleus, vaig decidir aturar i «xupar roda». I el ritme va baixar. Als darrers dos quilòmetres, començà la batalla pel triomf, i aquí sí que vaig quedar sorprès de la velocitat que vaig mostrar als darrers metres, perquè jo no és que em consideri un atleta ràpid.

"Les dues estrelles espanyoles, Abel Antón i Martín Fiz, tingueren actuacions certament decebedores... 
"La veritat és que els vaig veure molt enrere, massa i tot, però crec que l'explicació és que ja tenen certa edat, i volen agafar la forma en el moment just, que és en les Olimpíades, i no ara, perquè queda molt de temps per la gran cita, i podria perjudicar-los si a aquestes alçades ja estan a tota.

"Malgrat la victòria queda el mal regust de veure's fora de l'equip olímpic de marató... 
"A Logronyo hi havia el seleccionador nacional, Luis Miguel Landa, que em va veure i em donà ànims. Em va dir que estava fent molts de punts, que estic de reserva i que si algun dels tres seleccionats caigués, tot d'una pensaria en mi per completar l'equip. Almenys tenc això.

"Però no heu quedat decebut per no estar entre els tres escollits? 
"Home, tothom sabíem que hi ha dos corredors que són fixos (Abel Antón i Martín Fiz) i la normativa deixa que el tercer havia de ser el que més curses fes, i Juzdado ha estat l'home. Jo he estat molt bé aquesta temporada, però la normativa és la que hi ha.

"Encara queda una porta oberta cap a Sidney, els 10.000 metres... 
"Sí, aquest és l'objectiu ara mateix. El dia 14 de juny me'n vaig a fer un «stage» a Font Romeu fins el 7 de juliol, junt amb el meu entrenador i altre grup d'atletes, i allà em prepararé per la gran cita, la reunió nacional de fons, el 8 de juliol a Barakaldo, on he d'aconseguir la mínima dels 10.000, que està en 28.00.

"I com veis poder assolir aquest temps? 
"Són paraules majors, i més perquè no competesc en 10.000 des que era promesa. Però crec que, ara mateix, a les darreres corregudes que he fet, he estat rondant el temps. I això sense entrenar-me específicament. Ara, amb els entrenaments que faré, en els quals miraré d'agafar més velocitat, estic plenament convençut que ho faré.

"No obstant això, aconseguir la mínima és només una primera passa... 
"En efecte, perquè, si hi ha més de dos atletes que fan els temps, ens haurem de jugar les places per Sidney al Campionat d'Espanya, el 13 d'agost. Però, bé, jo només pens fer-ho el millor possible el 8 de juliol i després, si vaig a Sidney o no, ja ho veurem.

"Què ha canviat del Toni Peña que pensava en la retirada fa uns mesos, després del Mundial de Marató, a l'actual, pletòric de forma i de moral? 
"M'havia entrenat molt per aquell mundial, i em va fer molt mal no haver estat bé. Però a partir d'aquell moment vaig decidir fer un canvi total a la meva vida. Vaig canviar d'entrenador (ara és Rafael Sánchez) i ara m'entrén a casa, la qual cosa fa que em trobi molt a gust i entreni amb més il·lusió. I això es nota a la competició.

"Si no aconseguísiu la plaça per acudir a Sidney, com us plantejaríeu la resta de la temporada? 
"Si no pogués anar a l'Olimpíada ja em replantejaria l'any. Em centraria en el campionat del món de mitja-marató i acudiria a alguna de les grans maratons de finals d'any, com la de Tokio o la de Nova York. Però ara no pens en això, ni molt manco. Estic molt optimista perquè és la millor temporada de la meva vida i crec que aconseguiré el que em proposi.

Amb l'ànim recuperat i en un estat de forma encomiable. Així afronta Toni Peña el seu nou repte en el món de l'atletisme. Les esperances perquè un corredor mallorquí estigui present al major esdeveniment esportiu del món encara mantenen un fil de vida. Toni Peña continua amb el somni de Sidney ben present.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris