algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
16°

Irregularitat, la tònica dominant de Vázquez

Des de l'arribada del tècnic gallec, el Reial Mallorca ha alternat grans alts i baixos

Irregularitat és la paraula que millor defineix la trajectòria de Fernando Vázquez al capdavant de la nau mallorquinista des què n'agafà el timó el dia 7 de setembre de 1999. Grans moments tant a Europa com a la Lliga s'han alternat amb desastres com el de diumenge passat a Son Moix davant l'Espanyol, i que l'han immers de ple en la lluita per no davallar a la Segona Divisió del futbol espanyol.

Vázquez arribà a un Mallorca tocat psicològicament per l'eliminació de la Champions League, i per un començament lliguer certament decebedor, amb dues derrotes en dos partits. Després de dues temporades amb Cúper i un inici de campanya a les ordres de Mario Gómez, un deixeble de l'actual tècnic del València, Fernando Vázquez va haver de canviar el «xip» de la plantilla, la seva forma de pensar i jugar. Les seves primeres paraules com a entrenador mallorquinista foren que volia «un equip alegre i dinàmic, pressionant i amb recursos. Em sembla que tinc un equip compacte i equilibrat. És pràcticament la mateixa plantilla dels darrers anys, i estic convençut que podrem repetir els seus èxits. Tinc la intenció i el desig de repetir els èxits de les darreres temporades».

Les primeres jornades de Vázquez al capdavant del Mallorca varen tenir una traça comuna: seguretat i fermesa a Son Moix, i derrotes, una darrere de l'altra, fora de la nostra illa. Així, arribaren victòries davant el Numància, Athletic i Màlaga, i un empat davant el potent Deportivo, i la situació mallorquinista s'alleugerí.

El moment àlgid del Reial Mallorca arribà a partir del mes de novembre, on a Europa s'eliminà l'Ajax, i a Espanya es va derrotar conjunts de l'alçada del València o el Barcelona, a més d'aconseguir els primers resultats positius lluny de Son Moix. Aquests resultats situaren el Mallorca a la zona mitja-alta de la taula, i feien somiar amb la possibilitat que els desigs de Vázquez "repetir fites passades" es complissin.

Però les lesions es creuaren en el seu camí. Vázquez va perdre la seva columna vertebral durant dos mesos, i el seu equip ho notà. El joc anà a menys, i la nau mallorquinista només es mantenia gràcies al punt d'honor dels jugadors i els gols de Diego Tristán a Son Moix. Fora de Mallorca, els resultats continuaven sent negatius.

La tornada d'homes clau no ha reportat els beneficis esperats, ja que aquests jugadors encara no han tornat a agafar la forma ideal. Així, la darrera victòria del Reial Mallorca va arribar a la jornada 23a, davant la Reial Societat. Des d'aleshores, s'han sumat tres punts dels 24 possibles. Davant això, els nervis per l'acostament a les posicions de descens s'han instal·lat en tots els estaments mallorquinistes, i les veus contra Vázquez s'han començat a sentir.

El matalàs dels punts assolits a Son Moix permet que el Mallorca necessiti guanyar dos partits per salvar-se, però la dinàmica de l'equip no convida a l'optimisme. Vázquez treu dramatisme a la situació i adovoca per continuar treballant. Veurem si ell ho pot fer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris