nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

El conjunt de Cúper superà per la mínima el Betis i ja és a quarts de final

96576

Dani, autor del gol, segueix la trajectòria de la pilota al costat de Jaime.

T. M.
1 MALLORCA: Roa (2), Olaizola (1), Siviero (2), Marcelino (2), Miquel Soler (2), Engonga (3), Lauren (2), Ibagaza (0), Stankovic (2), Biagini (1) i Dani (2).
F. Soler (1) substituí Ibagaza en el minut 13, Carreras (1) entrà per Stankovic en el 77 i Carlos (1) per Dani en el 81.
0 BETIS: Prats (1), Jaime (1), Ureña (1), Merino (1), Luis Fernández (2), Filipescu (2), Finidi (1), Benjamín (1), Alfonso (1), Denilson (1) i Oli (0).
Cañas (0) substituí Jaime en el minut 59, Fernando (0) entrà per Oli en el minut 72 i Ito (0) per Benjamín en el 76.
ÀRBITRE: Evaristo Puentes Leira (0). Desencertat, protestat, lent, amanerat i incoherent tota la nit. El públic el va esbroncar durant bona part del primer temps, sobretot com a conseqüència de la falta d'autoritat i de no saber frenar la violència de l'equip visitant. Li reclamaren un penal sobre Dani en el minut 40. Amonestà amb targeta groga Siviero (m.37), Jaime (m.46), Ureña (m.47), Filipescu (m.61), Lauren (m.70), Benjamín (m.72), Roa (m.87), Denilson (m.82) i Merino (m.90).
GOL:
1-0: minut 75, Dani remata des de la frontal de l'àrea una centrada d'Engonga.
INCIDÈNCIES: Bona entrada al Lluís Sitjar, en una nit freda, però agradable. Terreny de joc i gespa en millors condicions que els darrers partits.

Ni sort, ni històries, ni justificacions. El Mallorca eliminà el Betis pels propis mèrits, perquè tingué més ofici i perquè guanyà els dos partits. Un gol de Dani, en el minut 75 de partit, serví per enfonsar un rival que mai no va fer el suficient per capgirar una eliminatòria que ja tenia perduda des del partit d'anada. L'un a zero va ser més que suficient, tenint en compte que l'empat a zero també hauria classificat l'equip de Cúper.

Cúper continua la seva marxa triomfal en les eliminatòries de copa. Després d'un any i mig encarar ningú no ha pogut tossir-li a l'orella i es mostra intractable. Aplica el seu magisteri, sense floritures, sense concessions, però amb la mirada sempre posada a la rendibilitat. Clemente era conscient que el seu equip ho tenia especialment cru i intentà ser valent. Des de l'inici va treure tota l'artilleria ofensiva i volgué oferir la cara més agressiva del seu equip. Però, els seus arguments són molt més limitats del que aparentment ofereixen els noms dels seus jugadors. Finidi, Denilson, Alfonso, Oli i Filipescu no són suficient, avui per avui, entre d'altres motius perquè un equip no és la suma de magnífiques individualitat, si no hi ha química d'equip. El Betis podia haver estat millor i ho va ser individualment, amb control de la pilota i amb ansietat, però mai no va poder superar la química que té el Mallorca com a conjunt. De fet, disposà de comptades ocasions clares de gol. En realitat, Roa només tingué un ensurt seriós quan en el minut set el superà una vasselina de Finidi que Marcelino salvà in extremis sota els pals. El Mallorca, durant els primers vint minuts, a penes no sortia del seu camp i era incapaç de treure la pilota controlada. La pressió bètica era insistent, però infructuosa. Poc a poc, la flama sevillista s'anà apagant i el joc es ralentitzà. No obstant això, el partit tenia uns nivells d'emoció, tensió, força i agressivitat molt superior als últims partits de lliga al Lluís Sitjar. La màgia de la Copa i la tensió del resultat mantenien força viu el partit, tot i que era escàs en qualitat. No hi havia a penes ocasions de gol, perquè els dos equips jugaven en un espai reduït i estratègicament no podien desbordar el rival. Els davanters havien de retardar excessivament les seves posicions i el joc fluïd escassejava. El primer temps havia estat un pols entre dos equips molt igualat en gairebé tot. La lesió d'Ibagaza havia deixat el Mallorca sense creativitat i Soler, el seu substitut, es limità sempre a tasques més defensives, a remolc de Filipescu. Les defenses s'havien imposat sobre les avantguardes i només l'àrbitre, molt protestat, hi posà la dosi d'injustícia necessària. Un possible penal sobre Dani, en el minut 40, i una sèrie continuada d'errades sempre a favor del Betis, havien fet enfurir el públic.

El segons temps no millorà a penes la creativitat futbolística. El Mallorca controlà millor i amb més eficàcia el ritme del partit i el Betis es mostrava incapaç de mantenir el ritme que havia sostingut durant els primers quaranta cinc minuts primers. Només la incertesa del resultat mantenien viu el partit, perquè el Betis insistia sobre la porteria de Roa, però sempre amb desencert. Finidi i Denilson es perdien a les bandes i Alfonso no trobava espais per infiltrar-se entre Engonga, Siviero i Marcelino. Cúper, que cada cop se sembla més a un entrenador de bàsquet, mandava i ordenava jugada, conscient que aquesta casta de partits es guanyen mentalment. El més fort anímicament, el que manté una major capacitat de concentració, és normalment el que acaba emportant-se la victòria.

Clemente, per la seva banda, ho intentava donant entrada a Fernando i Cañas, però no arriscava el suficient per desequilibrar el marcador. El seu equip tenia la possessió de la pilota i aparentava voler resoldre l'eliminatòria, però li mancava el cop màgic, la jugada del gol, la definició. Mentre els dos equips especulaven sobre el terreny de joc, el Mallorca, que fins llavors frenava el ritme i jugava al despistament, aconseguí marcar i sentenciar l'eliminatòria. Engonga serví ràpidament una falta a la medular a Dani, que disposava d'un passadís, es plantà a l'àrea de Prats i rematà a gol. Havia estat l'única badada defensiva dels bètics i els costà el partit i l'eliminació.

A partir de llavors, el Betis tocat, retut i entregat ja no va ser capaç de res més. Es llançà sobre la porteria de Roa, amb presses, amb un excés d'imprecisions i amb la ràbia i la impotència dels perdedors. El camp era un clam, l'afició ridiculitzava Clemente i intentava gaudir dels minuts de glòria que li regalava el seu equip. No es podia demanar més. No havia estat un miracle. El Mallorca rendabilitza al màxim els seus partits i ahir tornà a demostrar que sense estrelles, sense individualitats, un equip de treballadors és capaç de construir-se la seva pròpia glòria.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris