cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 26°
27°

Corretja guanya Moyà en un partit dramàtic

22 anys després que Orentes guanyàs el Masters, Àlex Corretja entrà a l'olimp del tennis en derrotar en cinc llargs i emocionants sets (3-6, 3-6, 7-5, 6-3 i 7-5) el mallorquí Carles Moyà. El tennis català sortí victoriós en un cap de setmana màgic, que tindrà encara més valor quan passi el temps. Al Masters, un territori hostil, en una superfície àrida per als d'aquí, els dos rivals i amics demostraren al món que no han de menester la terra per guanyar partits. No només la final avala la candidatura de serpotencia número 1 del món, sinó que la presència d'Albert Costa al torneig, tot i que fos mitjançant una invitació, afegeix un altre punt de mèrit a la gesta.

La final sortí segons el guió. Molts esperaven una reedició de la final de Roland Garrós, en la qual Moyà es va menjar el seu amic Corretja. El mallorquí començà el partit còmode, sense opressions i molt segur a cada cop. Dominava gràcies a la seva dreta i als nervis de Corretja, al qual li va costar entrar en ritme al partit.

Fins al començament del tercer set, semblava que la història es tornaria a repetir. Com a París, Moyà esborrà de la pista Corretja, malgrat que no jugà ni molt menys el seu millor partit del torneig; es limitava a fer córrer Corretja amb pilotes des del fons de la pista i a no fallar.

Corretja no era capaç de trencar la superioritat de Moyà. Semblava que el fet d'haver salvat dissabte tres pilotes de partit davant Pete Sampras, li havia robat qualsevol capacitat de reacció.

Els dos primers sets acabaren amb el mateix resultat, 6-3 i 6-3. En aquell moment, tot indicava que Àlex Corretja es convertiria en el Poulidor del tennis espanyol, i de pas, Moyà seria la seva bèstia negra. Però el partit no estava sentenciat per a algú amb la capacitat de sacrifici d'Àlex. Un jugador que remunta tres pilotes de partit al número 1 del món, i que a més a més és a les portes de l'olimp, havia de lluitar.

Corretja duia molts de minuts jugant a remolc, fins al començament del tercer set. Va ser llavors quan Corretja es va relaxar, i començà a jugar. A jugar bé. Mirà a Moyà, esgotat, i el va convidar a jugar al tennis, al seu tennis. El mallorquí no va poder respondre al desafiament. La solidesa del català va fer que Àlex guanyàs el set, no sense complicacions, per 7-5. Corretja, molt serè, alçà els braços en guanyar el set i demanà els favors del públic. El quart set no va tenir història. Corretja obligà Moyà a jugar des del fons de la pista, quan el mallorquí desitjava un joc ràpid amb pujades a la xarxa. Al final, Corretja esgotà Moyà i s'apuntà la mànega per un clar 6-3.

El cinquè set fou l'apoteosi de quatre hores de gran tennis. Era el definitiu, el de la glòria. Moyà, igual que Sampras a la semifinal, va treure forces d'on no n'hi havia, i tot i el cansament, acceptà la invitació de Corretja al tercer set. Va treure la casta dels campions, i després de trencar el servei del català se situà amb 3-1 al seu favor i servei per a 4-1. Però Corretja decidí que ja que havien arribat fins aquí el partit no podia acabar d'una manera tan clara. Tornà a trencar el servei a Moyà, i després igualà el marcador a 3. Amb empat a quatre, Corretja trencà el servei al mallorquí i serví per guanyar el partit, però semblava que cap dels dos volgués acabar el partit, i Moyà tornà a igualar el marcador. Corretja va mantenir el seu servei al següent joc, i decidí que era hora d'acabar el partit. Moyà es va haver de rendir a la força del seu amic, que s'apuntà el joc, el set i el partit, quan es complien les quatre hores de partit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris