cielo claro
  • Màx: 10°
  • Mín:

Clemente fa un toc d'atenció a Denilson

El tècnic diu que si no s'esforça com els altres l'enviarà a ca seva

El nou tècnic del Betis, Xabier Clemente, analitzà ahir diversos aspectes del moment pel qual travessa l'equip. El de Barakaldo dirigí ahir matí el seu segon entrenament al capdavant del conjunt sevillà, i posteriorment concedí una roda de premsa en la qual exposà les seves impressions després d'haver tingut l'oportunitat de conèixer de prop el planter amb el qual compta.

Un Clemente relaxat, afable i fins i tot bromista, es mostrà feliç per la gran recepció que li va fer l'afició bètica, que omplí amb aproximadament 10.000 persones el Benito Villamarín.

«La veritat és que no m'esperava tantes persones per veure un entrenament, és una cosa nova per a mi. És bo que existeixi aquesta expectació entre el públic, però els jugadors han de seguir mantenint-la i la forma que ho facin és sortir al camp a guanyar».

L'entrenador ressaltà que el que el Betis necessita ara de forma primordial «són punts, per poder jugar més tranquil», al temps que assegurà que tots els membres del planter estan plens d'il·lusió i energies davant la feina que els espera. No entenc un futbolista sense il·lusió, i si en ves qualcun l'enviaria a casa. Ahir els vaig comentar que a cada partit tan sols podré treure onze titulars, però que la resta ha d'esforçar-se igual, perquè per això els paguen», advertí.

Això no obstant, la major part del contingut de les delaracions de Clemente versaren dobre Denilson, de qui recalcà que és «un grandíssim jugador de fama mundial, però té 21 anys i està al futbol espanyol, que no té res a veure amb el del Brasil. Una figura amb 21 anys a Brasil pot ser ben bé un fracassat a Espanya, per això ha d'aprendre que ha de ser una figura a Espanya, però ser-ho al nostre futbol un home del mig camp cap endavant és molt difícil, perquè els contraris no li donaran treva. Les figures són les que saben fer, tot i les dificultats».

El tècnic no considera que el fet de ser el fitxatge més car de la història representi una pressió afegida. «Tota la plantilla ha de córrer per igual, guanyi el que guanyi cadascun, la pressió és per a mi si jo som qui l'ha pagat, el problema és de qui no arriba a final de mes i no pot dur els seus fill al col·legi. Ser el jugador més car del món no és cap pressió», sentencià.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris