cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
14°

L'afició no respon

Tant en el bàsquet com en el vòlei la situació és la mateixa

El Mallorca debutà a la Recopa per primera vegada a la seva història i només dotze mil aficionats "quatre mil seguidors del Heart" acudiren fins al Lluís Sitjar. Bartomeu Beltran marcà una fita a la història mallorquinista quan aconseguí arribar a la final de la Copa del Rei i classificar l'equip per a una competició europea. Enguany, la temporada oficial començà de manera immillorable per l'equip que ara presideix Antonio Asensio, ja que superà el FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya i sumà el seu primer títol en 82 llargs anys d'història. Però la resposta social a aquesta gran realitat mallorquinista es pot catalogar, sense cap por d'equivocar-se, de decebedora. Poc més de deu mil abonats deixen clar quin és el grau de compromís d'aquest Reial Mallorca amb la nostra societat. Una altra cosa és el la repercussió de l'equip entre la gent, ja que una gran majoria de ciutadans d'aquesta illa sí estan interessats, sempre des de la barrera, per l'avenir del seu equip.

Però la falta de resposta dels aficionats no és un assumpte, ni molt manco, nou. Just al contrari, des de fa ja molts anys, futbol i afició, amb comptades excepcions "final de la Copa del Rei", han mantingut un enfrontament constant. Per no allunyar-se gaire en el temps seria bo tenir present el succeït a l'equip de futbol més representatiu de les Balears des que es va convertir en Societat Anònima Esportiva.

En primer lloc, cal assenyalar que els seguidors vermellencs triaren la pitjor fórmula per reconvertir el club en Societat Anònima Esportiva. En aquells moments, Pau Llabrés, amb la col·laboració de Xavier Cabotà, intentaren convèncer la societat que col·laboràs amb el projecte de fer un gran Mallorca. La idea era aconseguir un capital social molt superior al mínim exigit per la llei per fer una gran ciutat esportiva i un excel·lent equip. Però, finalment, com se sap, només gràcies a l'esforç d'un reduït nombre de persones encapçalades per Miquel Dalmau s'aconseguí cobrir el capital social mínim exigit. La nostra societat va cometre aquí, i tots en som culpables, la seva primera gran errada.

Evidentment, el Mallorca no va ser l'únic club espanyol que es va convertir en SAE, gràcies a l'esforç personal d'un petit nombre d'empresaris. En canvi, també hi va haver clubs que aconseguiren repartir el seu capital entre una gran massa d'aficionats. Altres, emperò, hagueren de recórrer al finançament públic per salvar el club de la desaparició, i només la intervenció d'ajuntaments o diputació perllongà l'existència dels equips.

I des que Miquel Dalmau es va fer amb la majoria accionarial de l'entitat, la història ja és coneguda. El propietari de la policlínica no va tenir sort, l'equip no aconseguí l'ascens a Primera Divisió, i quan l'equip semblava destinat a perdre's dins la mediocritat de la Segona, Bartomeu Beltran, ja amb el suport d'Antonio Asensio, es va fer amb el control accionarial del club.

Beltran sí aconseguí l'èxit de l'ascens, malgrat que primer hagué de passar per la decepció que suposà no pujar en el primer intent. Així i tot, els números vermells han estat sempre una constant i la presència d'aficionats a la graderia mai no s'ha pogut considerar un èxit. I durant l'estiu Antonio Asensio es va fer amb el control públic del club, deixant la presidència en mans de Guillem Reynés. El fet que la propietat sigui d'un empresari no mallorquí és un dels molts factors que pot influir en els aficionats perquè no es comprometin massivament amb l'entitat. Ara bé, ningú no pot oblidar que la temporada passada, quan l'equip s'estava jugant a les darreres jornades la possibilitat d'anar a la Champion's League, la resposta dels aficionats també va ser ínfima.

D'aquesta manera, no és aventurat pensar que, independentment dels resultats, la massa social de mallorquinistes compromesos amb el seu equip és reduïda, molt reduïda.

Altres esports  

Mallorca ha tingut als darrers anys importants equips de bàsquet i voleibol, però la seva trajectòria ha acabat amb la desaparició. Parlar del suport social i compromès que tenia el Patronat de bàsquet és, fins i tot, irrisori. No en tenia. I en el cas del voleibol, malgrat militar a la màxima categoria, el nombre d'espectadors justet justet superava el centenar. La falta de patrocinadors ha estat sempre un dels grans mals de l'esport, especialment a Mallorca. Les grans empreses mallorquines mai no han mostrat especial interès per servir-se de l'esport per les seves promocions. Ara bé, no és menys cert que, quan s'han aconseguit els doblers necessaris per fer un gran equip, la resposta del públic mai no ha estat l'adequada. En qualsevol cas, pel que fa al bàsquet i al voleibol, sempre es pot dir allò que a Mallorca no hi ha l'afició suficient per comptar amb un equip a la màxima categoria.

Però en el cas del futbol és evident que no és així. L'esport rei té una gran grup de seguidors. Ara bé, no s'ha aconseguit comprometre aquests aficionats amb el Reial Mallorca.

Per què  

Cercar les raons que provoquen que poc més de mil mallorquins adquirissin accions del Reial Mallorca, o que poc més de vuit mil seguidors d'aquesta Illa acudissin al partit de Recopa contra el Heart és complicat i difícil. N'hi ha moltes i variades. Els preus de les entrades, la incomoditat del vell estadi Lluís Sitjar, la falta d'identificació entre Reial Mallorca i la societat mallorquina, el fet que milers de mallorquins tenguin una segona residència, la falta de mallorquins al primer equip... Una cosa ja és segura: el Mallorca juga ara a Primera Divisió, el Mallorca fa bon futbol, el Mallorca té un equip sòlid. Així, només cal dir que la culpa és del cha, cha, cha.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris