algo de nubes
  • Màx: 10°
  • Mín:

Volta a Espanya: Giani Bugno rememora temps passats

El ciclista italià guanyà la dotzena etapa després d'anar escapat 165 quilòmetres

El corredor italià de l'equip Mapei Gianni Bugno s'imposà ahir en la dotzena etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya, disputada entre les localitats de Benasc i Canfranc, culminant una escapada de dotze corredors que s'originà en el quilòmetre 22 en la qual va entrar el corredor del Banesto Jon Odriozola, la qual cosa permeté una jornada tranquil·la per a l'equip d'Eusebio Unzue i desgastà l'equip Kelme, que intentà mantenir una bona posició en la classificació per equips.

La Unió Ciclista Internacional (UCI) tornà a posar a prova els corredors a la Vuelta. Els seus comissaris antidopatge practicaren, per segon dia consecutiu, uns tests als equips francesos del Cofidis, Credit Agricole (antic Gan) i Casino i a l'italià Polti. Cap no donà positiu i els ciclistes pogueren sortir.

La pretesa jornada de tràmit, després de les dues primeres etapes pirenenca, no complí el guió previst. Abans de coronar-se el Collado de la Foradada, de segona categoria, el Kelme Roberto Heras havia intentat el salt en dues ocasions, la primera conjuntament amb el seu company d'equip, José Rodríguez. Pel cim, el grup es va tallar en dos i el primer passà amb un minut d'avantatge respecte del segon, del qual estirava amb força l'equip ONCE.

Un tall de dotze corredors entre els quals es trobaven Jon Odriozola (Banesto), José Ramón Uriarte (Festina), Gianni Bugno (Mapei) i Santi Blanco (Vitalicio Seguros), s'avançà al gran grup i acumulà ràpidament avantatge. Aquesta arribà a fregar els tretze minuts (12.59), la qual cosa convertia en el nou líder provisional el Banesto Jon Odriozola.

Per darrera, l'equip de Manolo Saiz i el Kelme, preocupat per la classificació general per equips, col·laboraren per reduir diferències. Més enllà de la meta volant de Sabiñánigo (quilòmetre 145'6), un quartet format per Bugno, Blanco, Uriarte i Sgambelluri, que s'havien escapat dels altres vuit protagonistes de l'escapada, comptava amb 45 segons d'avantatge sobre el grup perseguidor i 7 minuts i 15 segons respecte del gran grup.

En aquestes altures de cursa, Giani Bugno va fer sortir un tros de la classe que el va portar a guannyar un Giro d'Itàlia (1990) i dos Mundials (1991 i 1992) i s'escapà amb força del trio capdavanter. Blanco i Sgambelluri anaren darrera ell. Les bones condicions de rodador de l'equip Mapei (en el seu dia fou un dels millors especialistes contra el rellotge) amplià ràpidament les diferències amb la parella perseguidora.

A quatre quilòmetres per creuar la línia d'arribada, Bugno avantatjava Blanco en 1 minut i 20 segons, 3 minuts i 36 segons al grup d'Odriozola, i 9 minuts i 51 segons al gran grup del qual estiraven novament els equips ONCE i Kelme. L'italià va poder salvar l'orgull d'un equip que venia a la ronda espanyola amb el cap en la lluita per la classificació general amb Franck Vandenbroucke i, anteriorment, amb el rus Pavel Tonkov que, finalment, no va prendre la sortida.

L'etapa fou per a Giani Bugno, que arribà amb un avantatge d'1 minut i 47 segons a Santi Blanco, 3 segons més a Sgambelluri, 3 minuts i 22 segons a Uriarte i 5 minuts a Leanizbarrutia, Frattini, Aggiano i Odriozola.

El gran grup arribà a més de nou minuts de diferència, sens dubte pensant ja en recuperar-se per a la polèmica etapa de Sabiñánigo que, malgrat el seu retall en el tram final, posarà a prova el líder, Abraham Olano, i el seu equip.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris