algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 20°
21°

Reinicien les tasques d'excavació i exhumació al cementeri de Porreres

Aquest dilluns s’han reiniciat les tasques d’excavació i exhumació al cementeri municipal de Porreres, un projecte que forma part del Pla de Fosses 2018 del Govern de les Illes Balears, adjudicat a la Sociedad de Ciencias Aranzadi. El pla d’actuació que va presentar Aranzadi i va aprovar la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears se centra en l’excavació de la fossa número 5 i en la possible localització de noves fosses que hi pugui haver davall d’aquesta.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha remarcat la importància i el significat que té la fossa del cementeri de Porreres, «no només per aquest poble, sinó també per molts de municipis de Mallorca que ara mateix estan pendents dels resultats d'aquestes tasques», i ha mostrat la seva esperança per poder seguir recuperant cossos «per a les famílies que varen perdre un ésser estimat assassinat a mans de la injustícia que mai hem d'oblidar».

Armengol ha agraït el compromís i la implicació de totes les associacions memorialistes, historiadors i voluntaris que «han reivindicat la necessitat de fer justícia» i ha assegurat que el Govern «continuarà fent feina per recuperar la memòria del que va succeir a aquesta comunitat i que alguns volen deixar perdre». «Som conscients que la democràcia arriba tard, però la nostra voluntat política és continuar fent feina per obrir fosses i tornar cossos a les famílies», ha continuat.

A l’acte d’obertura hi han assistit la batlessa de Porreres, Francisca Mora; la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; l’historiador Bartomeu Garí, i els representants de les Comissions de Foses de Mallorca, Maria Antònia Oliver, i de Porreres, Miquel Àngel Veny.

Francisca Mora, batlessa de Porreres, ha mostrat la seva satisfacció per poder avançar en la recerca dels cossos i retornar-los a les famílies, «el sentit d’aquesta feina».

La intervenció que ara s’inicia és la continuació de la duita a terme el novembre de 2016 al cementeri de Porreres, mitjançant una subvenció de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports a l’entitat memorialista Memòria de Mallorca que va permetre exhumar 49 cossos de víctimes a partir de l’excavació realitzada al voltant del segon bloc de nínxols situat a l’esquerra del passadís central, el qual es va construir en unes obres d’ampliació del cementeri l’any 1957. D’aquestes víctimes, 14 varen ser identificades i les restes es varen retornar a les seves famílies.

Durant l’excavació del 2016 es varen localitzar nou fosses comunes, que varen ser excavades en la seva totalitat, a excepció de la fossa número 5, que es trobava davall el bloc de nínxols construïts a la part central de la parcel·la, que podria contenir, almanco, sis individus.

Les parets d’aquests nínxols se situen en el recinte de l’antic cementeri i, en conseqüència, sobre la zona en la qual probablement encara hi hagi més restes de les persones represaliades durant la guerra. Es tracta d’una hipòtesi avalada per la mateixa Sociedad de Ciencias Aranzadi, que afirma en un informe que davall els nínxols de la fossa número 5 hi podria haver un nombre indeterminat de cossos pendents d’exhumació.

Segons la documentació estudiada, i d’acord amb la desena de testimonis orals existents — informació recollida en el Mapa de Fosses de Mallorca per l’historiador Bartomeu Garí—, en el cementeri de Porreres haurien estat inhumades entre 80 i 122 víctimes de la repressió franquista. La majoria de les víctimes procedien de les saques de les presons de Can Mir i el castell de Bellver, així com de la presó de dones de Can Sales, que varen tenir lloc entre setembre de 1936 i març de 1937. Els afusellaments es feien davant l’oratori de La Santa Creu de Porreres, situat a tan sols vint metres del cementeri, on després serien enterrades les víctimes.

Proposta d'intervenció

La proposta d’intervenció que ha presentat Aranzadi a la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears indica que l’excavació es durà a terme de manera manual i es documentaran en tot moment les restes que es puguin localitzar —posició, orientació, estat de conservació, materials associats, dades antropològiques...— així com de la fossa on varen ser enterrats.

Una vegada feta l’excavació i registrades les restes òssies, se’n farà l’extracció ordenada i individualitzada. Posteriorment, es duran a terme les anàlisis antropològiques (forenses). Les anàlisis d’ADN es duran a terme en el laboratori Biomics de la Universitat Politècnica de València.

L’equip que participarà en aquesta segona fase està format per tècnics professionals d’arqueologia i antropologia forense, una desena de professionals que s’integraran en els equips d’excavació i exhumació, en l’equip d’antropologia i en l’equip de logística.

L’execució d’aquest projecte s’inicia una vegada transcorreguts els dos anys que marca la legislació sanitària des del darrer enterrament que hi va haver en aquest bloc de nínxols. Així, els darrers mesos s’han pogut traslladar temporalment les restes que hi estaven dipositades i s’han conclòs les tasques d’esbucament del bloc de 37 nínxols, 5 osseres i 2 capelles de la fossa número 5.

Es tracta d’un procés que s’ha duit a terme dins el marc del conveni de col·laboració signat entre la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a la qual està adscrita la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, i l’Ajuntament de Porreres amb l’objectiu de coordinar i dotar de seguretat jurídica les actuacions pendents.

Mesures de seguretat

La Conselleria d’Administracions Públiques, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, acostarà als familiars de les víctimes, a la població en general i també als mitjans de comunicació les tasques d’excavació que es duran a terme a Porreres aquests dies a través d’un servei de retransmissions en directe —reproducció en línia— amb l’equip tècnic d’Aranzadi, que es podrà seguir des del canal de YouTube del Govern de les Illes Balears-

Aquestes connexions, en les quals participaran els responsables de l’equip tècnic, serviran per a conèixer la darrera hora de les excavacions i permetran, alhora, formular preguntes en directe a través de Whatsapp (telèfon 650 40 25 27).

Davant la situació epidemiològica que viu Mallorca, la Conselleria d’Adminstracions Públiques i Modernització ofereix aquest canal de comunicació per oferir un seguiment acurat de les actuacions que es duran a terme a Porreres aquests dies, amb total seguretat i amb tot el detall d’informació que es requereixi. Les connexions es duran a terme cada dos dies, una vegada iniciades les excavacions.

Així doncs, a més de la transmissió, es podran seguir les tasques a través de la reproducció en línia els dies següents: dimecres 10, divendres 12, dilluns 15, dimecres 17 i divendres 19 de febrer, a les 16.30 hores.

D’altra banda, l’Ajuntament de Porreres ha previst un protocol de seguretat d’accés al cementeri. Mentre durin les tasques d’exhumació, a l’entrada s’establirà un registre per identificar totes les persones que vulguin accedir-hi, amb nom i número de telèfon, per facilitar-ne la identificació en cas que els tècnics sanitaris n’haguéssin de fer el rastreig.

Així mateix, l’Ajuntament de Porreres ha dissenyat un circuit per a l’entrada i sortida del cementeri i posarà gel hidroalcohòlic a disposició dels visitants.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris