nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

Llubí ret homenatge a Poquet, el capellà afusellat pels feixistes

133932

Aquesta setmana el poble de Llubí, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ret un primer homenatge al capellà progressista i republicà Jeroni Alomar Poquet afusellat el 7 de juny de 1937, després de ser condemnat per un tribunal militar dels feixistes amotinats de l’Alzamiento Nacional contra la República Espanyola.

Els actes programats començaran dimecres dia 7 de juny a les 19 hores amb un acte públic al cementiri municipal de Llubí per recordar el 80è aniversari de l’afusellament del Mossèn Jeroni Alomar i Poquet. Continuaran el divendres dia 9 de juny a les 21.30 hores a la Biblioteca Municipal de Llubí on tendrà lloc una conferència a càrrec de Gabriel Alomar i Lluís Colom que porta per títol: “80 anys després, noves aportacions documentals sobre el cas de Jeroni Alomar i Poquet, el capellà llubiner afusellat pels feixistes el 1937”.

Aquest acte d’homenatge es completarà amb una altra conferència a la biblioteca municipal de Llubí el proper 16 de juny a les 21 hores a càrrec de Josep Amengual i Batle, amb la col·laboració de Gabriel Alomar, i que portarà per títol: “80 anys després, l’assassinat del pare Miquel Pons i Ramis missioner del SSCC, el beat llubiner assassinat pels milicians a Barcelona el 1936”.


QUI VA SER JERONI ALOMAR POQUET?
Jeroni Alomar i Poquet va néixer el 7 de juliol de 1894 a Llubí. Era fill de Joan Antoni Alomar, llubiner, i d'Isabel Poquet, poblera. La seva familia era una de les més benestants i influents de Llubí. Fou ordenat subdiaca el 23 de desembre de 1916 a la Seu de Palma, va ser ordenat capellà el 22 de desembre de 1917 a l’Església de Santa Clara de Palma i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Feliu de Llubí el 6 de gener de 1918. Uns anys després fou nomenat vicari de Llubí acompanyant el rector Llorenç Martorell, però passava temporades a Palma. També va ser vicari de Son Carrió i d’Esporles.

Era un home de poble, culte, brillant orador, compromès socialment, saurí destacat a tota la comarca del Pla de Mallorca, molt afeccionat a l'estudi de les ones radiofòniques i per això es va apuntar a un curs de ràdio per correspondència en anglès i va muntar la seva pròpia emissora de ràdio que li permetia rebre notícies tant de Menorca com de Barcelona, fet aquest que també va contribuir a aixecar més sospites durant la Guerra Civil.

Amb totes aquestes qualitats topava amb la mentalitat conservadora dels seus superiors, tan el Rector Llorenç Martorell com del mateix bisbe Miralles que el considerava un capellà “sempre díscol”. Estava per tant molt més en línia amb les prerrogatives i idees de la República que no pas amb l’Església imperant en aquells moments a Mallorca.

El capellà Jeroni Alomar Poquet va ser detengut en unes quantes ocasions. La primera va ser al Convent de la Missió per la denuncia presentada per ell per la detenció del seu germà Francesc, que era membre del comitè local de Muro d’Esquerra Republicana Balear. La segona detenció va ser produïda per una trampa que li va preparar el cap de policia Francesc Barrado arran d’una renyina ocasionada per una propietat immobiliària. La tercera i definitiva detenció es va produir a la presó provincial dels “caputxins”. En aquesta ocasió se'l va acusar d’ajudar a planificar la fugida del soldat Martí Ros al Portixol amb l’ajuda d’un senceller de malnom d’en Trenes.

El matí del 12 de maig de 1937 Jeroni Alomar fou jutjat a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma, juntament amb set persones més va ser sotmès a un Consell de Guerra i condemnat a mort, acusat de traïció a la rebel·lió militar. Jordi Alomar Poquet mantingué la serenitat fins i tot en el moment de l’afusellament que es va produir als murs exteriors del cementiri de Palma la matinada del 7 de juny de 1937. Les seves darreres paraules foren ¡Viva Cristo Rey!, curiosament el mateix crit dels afusellats a la zona republicana.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pobleret, fa mes de 3 anys

Entre tantes atrocitats tots sabem que es feren judicis sumarissims de pa amb fonteta per interessos molt personals aprofitant la impunitat auto-atorgada pels colpistes feixistes. A les victimes d'aquest ultratge tot el nostre respecte i reconeixament. Als botxins, amb noms i llinatges, mai comdemnats encara ara, el nostre més absolut despreci.

Valoració:9menosmas
Per JOAN, fa mes de 3 anys

"traïció a la rebel·lió militar"
Curiosa frase!

Valoració:10menosmas
Per Bona iniciativa, fa mes de 3 anys

És bo que se sàpiga que els franquistes també afusellaren monges i capellans
I a més, els franquistes acabaren amb la vida dels millors, religiosos, tant per la seva intel.ligència com per la seva dedicació als pobres i malalts.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris