algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
26°

L’Ajuntament d’Esporles rebutja la implantació del Decret de Llengües

El consistori s'uneix a l'onada de rebuig al TIL

L'Ajuntament d'Esporles s'uneix al rebuig social en contra de l'aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). El darrer Ple municipal de l'Ajuntament d'Esporles va aprovar una moció per demanar la derogació d'aquest decret. La moció va ser aprovada amb els vots favorables de PAS-PSM i PSOE i els vots en contra del PP.

La moció insta el Govern de les Illes Balears a derogar el Decret i a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la seva llengua d'aprenentatge o a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.

L'Ajuntament d'Esporles insta al Govern de les Illes Balears i al Govern de l'Estat què no es faci desaparèixer el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a totes les escoles públiques de les Illes on la immersió lingüística havia estat fins ara un instrument de cohesió social.

El document aprovat per ple insta al Govern de les Illes Balears a crear vies de millora per possibilitar més bons resultats en l'ensenyament escolar de l'anglès, incrementant els recursos humans i materials necessaris.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per J. Martí, fa mes de 7 anys

JUSTÍCIA ÉS TRACTAR IGUAL ÉS QUE ÉS IGUAL I TRACTAR DIFERENT EL QUE ÉS DIFERENT.
Posar a la mateixa alçada dues realitats diferents és fer un greuge a una d’elles i injustícia a totes dues. Per aquest motius cal ser molt curosos quan es parla d’igualar el castellà amb el català a Mallorca, Catalunya o València o quan se cita algú que, amb bona o mala intenció, afirma això mateix, i és que, en el domini lingüístic català, el català i els seus parlants tenen uns drets que no tenen a fora i que no poden reivindicar altres llengües i els seus parlants, cosa que, en realitat, no ens costarà gens d’entendre si, en comptes d’equiparar català i castellà a casa nostra, fem l’exercici d’imaginar-los equiparats a Castella, o a qualsevol altra part del domini lingüístic del castellà:... oi que aleshores no consideraríem que el català i els catalanoparlants hi tinguessin el mateixos drets que a Mallorca, Catalunya i València? Què ho fa, aleshores que aquesta mateixa equació no sembli servir a casa nostra? No serà conseqüència de certa propaganda que ens repeteixin sense treva i que hem arribat incorporar al nostre marc mental de subjectes dominats?
Fixeu-vos que, la setmana passada, en una reunió d’una entitat sobiranista (ubicada en un indret –fins ara- profundament catalanoparlant), vaig poder sentir com, alguns dels assistents, proposaven que les comunicacions adreçades a la població es fessin bilingües (català/castellà) amb l’argument que hi havia gent gran que no havia estat escolaritzada en català i que la, per tant tenien dificultats per llegir en aquesta llengua, però, també, argumentant que... “no s’ha de discriminar el castellà”!, i que ”nosaltres no podem fer el que ens han fet a nosaltres”! Si em punxen no em trauen sang: era la constatació que aquest discurs entre estratègic i bonista respecte als castellà havia començat a ser interioritzat per militants sobiranistes. Què deu pensar aleshores la població més indiferent (que sempre són la majoria)? Si persones compromeses comencen a pensar que allò que no val per a cap altra llengua del món val per al català a casa seua, si gent militant comença a pensar que el castellà té drets de territorialitat fora del seu domini lingüístic (i, concretament, casa nostra, perquè no crec que l’hi reconeguessin a Portugal, per exemple, cas que hi hagués una emigració massiva de castellanoparlants que hi importés la llengua) , aleshores com podrem resistir lleis com la LOMQE amb la terrible càrrega de profunditat que comporta?
Per tant, cal estar sempre molt atents a no caure en els paranys dialèctics que els enemics de la nostra existència ens paren per legitimar els seus atacs i abusos. Cal no repetir sense més els seus llocs comuns fins assimilar-los. Cal, per exemple, no perdre de vista que “fer com Franco, però al revés”, implicaria conquerir Castella, prohibir-ne la llengua i imposar-hi el català, però que restablir allò que Franco va malmetre no és altra cosa que un acte de justícia i que, per tant, retornar al català el lloc preferent que li correspondria al seu domini lingüístic és reivindicable com un acte de normalització (per això la sentència del TC contra l’Estatut català resulta tant i tan intolerable per a qualsevol persona que mantingui un mínim sentit de la rectitud moral).
Cal saber respondre amb rigor al llenguatge del dominador i mai no caure en els seus paranys, o dit d’una altra manera: mai no donar per bones les premisses majors de les seues argumentacions: “català i castellà han d’estar en un pla d’igualtat”, o, i aquesta és una altra: “hi ha professors que, en no ser neutrals, adoctrinen” (com si fos acceptable la neutralitat enmig d’un conflicte polític i, per tant, ètic, i com si la veritat –històrica, sociolingüística, per exemple- pogués arribar a considerar-se “doctrina”). Si admetem idees com aquestes, qualsevol esforç posterior per matisar-les esdevindrà estèril: ens haurem empassat l’ham (un ham parat per personatges tan sinistres com ministres imperialistes o presidents de comunitat autònoma que somnien amb la depuració del magisteri, amb els quals convivim cada dia i que, pel que sembla, tenen el suport de gran part de la població).
PS: prova del cotó a aplicar a aquells que us diguin que els llengües no tenen drets (cosa que , per cert, mai no ha dit ningú: els drets no són per al català sinó per als seus parlants): pregunteu-los si els parlants de romanès, d’amazic , d’àrab o d’urdú tenen dret a reivindicar que es reconeguin les seues respectives llengües com a oficials per l’Estat Espanyol pel fet que, en ser-ne molts i viure aquí, aquestes llengües mereixen ser considerades tan pròpies d’Espanya com el Castellà. Si us responen negativament els heu enganxat, si ho fan positivament és que s’han adonat del parany dialèctic, que s’han autointoxicat amb els seus sofismes o que són membres d’un grup humà amb gran projecció demogràfica i creixent.

Valoració:19menosmas
Per guillem, fa mes de 7 anys

tota la gent del PP que defensen el TIL del president Bauzá, tenen tan poca vergonya com en Delgado, amb dos collons. defensar el TIL es insultar la nostra pròpia cultura.

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris