cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

“Els jutges no ens escolten, només fan cas a l'Administració amb la Llei de costes”

Joan Cirera, afectat de Llucmajor, lamenta la manca d'atenció dels magistrats. En canvi, agraeix el suport rebut per part dels eurodiputats alemanys i anglesos

123968

Magdalena Cabrer, davant casa seva, al Port de Pollença.

E. BALLESTERO

Se n'han hagut d'anar a Brussel·les perquè els facin cas. Els afectats per la Llei de costes espanyola mouen cel i terra perquè escoltin els arguments en què defensen les seves terres. Joan Cirera pertany a una de les centenars de famílies que lluita per la mateixa causa, i per això dimarts va ser a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, d'on sortí més que satisfet. Joan Cirera és el fill de la família propietària de la finca de s'Estalella, situada al terme de Llucmajor.

El motiu de satisfacció de Cirera, i de la resta d'afectats que s'havien desplaçat fins a Brussel·les, és que la Comissió Europea de Peticions acceptà que es redacti un quart informe Auken. Es tracta d'uns informes redactats per l'eurodiputada danesa d'Els Verds Margaret Auken, en què denuncia "els abusos" de la Llei de costes espanyola.

Ara, la família Cirera resta a l'espera d'aquest informe i de la sentència del Tribunal Suprem, que pot tardar encara anys a emetre's. Els propietaris de s'Estalella van portar el seu cas al Suprem, després que l'Audiència Nacional no els fes cas. "Els jutges no escolten els nostres arguments, només fan cas a l'Administració", lamentà Joan Cirera, qui explicà que la família disposa d'un informe pericial que els dóna la raó. "El jutge ordenà a un enginyer que elaboràs un dictamen pericial, que ens dóna la raó, i al qual no ha fet cas". Per això, aquesta família ha acudit al Tribunal Suprem amb el dictamen, que sosté que "les característiques geomorfològiques de la propietat no entren dins la definició de Llei de costes".

Aprovació provisional

Cirera lamentà que la llei, aprovada el 1988, "s'apliqui de manera retroactiva i arbitrària". A més, explicà que el 2003 s'aprovà de manera provisional una delimitació que la seva família va subscriure i que sortí publicada al BOE. Tanmateix, el llavors ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, no la signà. Aquest fet provocà que el 2007 es presentàs una altra delimitació, "totalment diferent de la que s'havia aprovat quatre anys". "Allò que proposen en la de 2007 és una barbaritat, un escàndol", sosté Cirera.

Aquesta família fa anys que lluita per defensar la seva propietat, de més de 400 anys d'antiguitat, però no són els únics que es troben amb aquest problema. És per això que han acudit a Brussel·les, on han trobat el suport dels eurodiputats anglesos i alemanys, així com també el dels espanyols Carlos Iturgaiz i la mallorquina Rosa Estaràs, tots dos del Partit Popular. La família Cirera resta ara a l'espera de l'informe europeu i del Tribunal Suprem. Mentrestant, no els poden tocar la propietat. En cas que aquestes institucions no els ajudassin, la darrera opció que els queda és acudir al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, perquè "allò que ens volen fer és un autèntic espoli".

De propietat privada a espai públic

La casa indiana de Can Piquero, ubicada al Port de Pollença, just devora el torrent de la Gola, passarà a formar part de la zona de domini públic amb la nova Llei de costes. Els propietaris, Santiago Domènech i Magdalena Cabrer, lluiten des de fa anys contra aquesta llei per tal de no perdre la propietat. La casa data de l'any 1927 i fou adquirida pel padrí de la família Joan Gelabert, qui, després de tornar de la guerra de Cuba, comprà el solar on avui s'aixeca l'espectacular habitatge. Compleix i complia escrupolosament la normativa vigent, però la Llei de costes la deixa en zona de domini públic i anul·là, després de quatre generacions, tot el dret de propietat, sense possibilitat d'indemnització. Per evitar això, els propietaris se sumaren a la lluita que representa a l'Estat l'advocat fundador José Ortega, que el 20 de gener de 2009 acudí al Parlament Europeu per demanar una revisió d'aquesta llei, abans de la seva aplicació.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tanmateix, fa mes de 9 anys

Aina, amb lleis fetes amb el cul no podem anar enlloc. Me consider defensor de la naturalesa, i per mi se podrien esbucar tots els hotels i xalets que han destrossat la costa de Calvià, Andratx, tot l'est de Mallorca, part del nordest de Mallorca, urbanitzacions com les de Lluc, de Valldemossa, etc. Però s'haurien de contemplar exepcions clares, com la de la que va ser la casa antiquíssima que hi havia a cala Tuent, els escats, i les propietats que en aquesta notícia es comenten. No és només una qüestió d'una distància amb respecte a la linea de costa, és més aviat una qüestió d'impacte ambiental

Valoració:2menosmas
Per Aina, fa mes de 9 anys

Només faltaria que no s'aplicàs una llei ben feta i aprovada al Parlament. Per molt que a alguns els piqui el fet de tenir ca seva a punt de caure.
La llei de Costes segurament ha estat una de les millors lleis mai fetes.

Valoració:-9menosmas
Per unitat de cures intensives, fa mes de 9 anys

Ens convé ser europeus. Ser espanyols ens perjudica en tots els sentits.

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris