algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Radiografia del català a Sant Llorenç

Un estudi sociolingüístic fet al municipi per la revista Flor de card i l'OCB amb la col·loboració del Govern, el Consell i l'Ajuntament mostra la situació de la llengua catalana als diferents nuclis. On més feina s'ha de fer és a la zona costanera

Un extens estudi sociolingüístic ha permès conèixer quina és la situació real del català al municipi de Sant Llorenç. La revista Flor de card i l'Obra Cultural de Sant Llorenç han elaborat, amb la col·laboració de les institucions, un document que resultarà una eina molt útil amb vista a fer feina per potenciar l'ús de la nostra llengua.

Ahir es presentà a l'Ajuntament de Sant Llorenç aquest estudi duit a terme per Josep Cortès, del Flor de card, i Tomàs Martínez, de l'OCB. Hi assistiren Tomeu Martí, coordinador de l'Obra; la directora general de Política Lingüística del Govern, Margalida Tous; la directora insular, Rosa Barceló, i el regidor de l'àrea, Antoni Sansó.
L'informe parteix d'unes enquestes que s'han duit a terme per tot el municipi en diversos sectors: una de general en establiments públics, centres docents, institucions i associacions; i altres de telefòniques.

De l'estudi es desprenen dades molt interessants. En general, la situació no és dolenta, perquè un 80 per cent dels enquestats parla català. Allà on més malmesa està la llengua és a la zona turística, on s'ha ha de treballar molt. Dels resultats es dedueix que només una tercera part dels rètols dels establiments és escrit en català. També s'hi indica la necessitat d'oferir-ne cursos, atès que la majoria de persones nascudes en territoris de parla no catalana l'ha après per mitjà de l'assistència a cursets.

El document recull, al final, una sèrie de suggeriments que es fan a les institucions responsables de la política lingüística. Així, i entre molts d'altres aspectes, "és important procedir a retolar tots els camins del municipi, amb la finalitat de donar a conèixer la toponímia tradicional i vetlar per la presència de la llengua catalana en els espectacles de les fires i festes".

Referent
Tots coincidiren a destacar la importància d'aquest nou i treballat document, que haurà de servir "com a gran referència a altres ajuntaments".

S'hi ha fet una feinada. Començà l'any 2007 i s'acabà el 2009. Es tracta d'un estudi ha permès actualitzar les dades sobre la situació sociolingüística que ja es publicaren l'any 1987. Totes les conclusions serviran per elaborar el pla lingüístic d'actuació específic per al poble.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Sort Tomaseta, fa mes de 10 anys
Tu que ets tan llest per què no cerques si es que en sabs, a la RAE s'edició de 1869 o anteriores, sa paraula català com a llengo. Nomes es per veure meam si la trobes.

En canvi, si que la poren trobar a sa següent edició de 1884, lo qual demostra una vegade més, que es català com a llengo va néixer amb la renaixencia, perquè abans, era i és, un dialecte des llemosí o occità, lo mateix que es mallorquí. Però mai es mallorquí, abans es va considera un dialecte des català, sencillement perquè és català no existia com a llengo, son invents des catalanistes.
Torn a repetir, més val ser un gonella honrat, que un catalanista mallorquí renegat i venut al catalanisme.
Tant de parlà den Pep Gonella, i segur que no sabeu qui era, ni quina feine feia.
Valoració:13menosmas
Per GOOD BYE SPAIN, fa mes de 10 anys
EL DICCIONARI DE LA REAL ACADEMIA ESPANYOLA DIU:

mallorquín, na.

1. adj. Natural de Mallorca. U. t. c. s.

2. adj. Perteneciente o relativo a esta isla del archipiélago balear, en España.

3. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca.

Això va per tots els gonelles i especialment `
pel gonella major Sort Tomaseta. A veure si apreneu que LA NOSTRA LLENGUA ÉS LA CATALANA. Els mateixos espanyols ho reconeixen al seu diccionari.

Valoració:-6menosmas
Per Sort Tomaseta, fa mes de 10 anys
És curiós que abans d'anar a dinar, hi havia un comentari escrit per “Ai!”, Amb un excel.lent mallorquí, on posava alguna cosa contra Periquet per sa seva mala ortografia però sense arribar a s'insult.

Voldria saber es motius per es quals ha estat esborrat, ¿Potser sigui perquè estava massa ben escrit en mallorquí? I només deixen es que tenen faltes d'ortografia, i així, poder dir, veieu que ignorants són es mallorquinistes? No se m'acudit altra explicació per averló esborrat. És una llàstima, perquè gairebé estic segur que es qui l'ha escrit, es n'Ai!!!!!!ne.
Valoració:-6menosmas
Per periquet, fa mes de 10 anys
AI!, ahia omos omonets omonicaus i cagoles merdesanas, i tu tanssols ahia ribes
Valoració:-2menosmas
Per periquet, fa mes de 10 anys
De trente requepellon de catalanistes,Tomesset lliges un poc mes s'histori en Juan Jusep Amegual iSabastia ,Va nexe a Mancor de la vall pero vivia a Binissalem, en va se es Batle molt danys i ehiata enterrat
Valoració:6menosmas
Per joan, fa mes de 10 anys
Gonella s'ho és per prejudicis i prepotència. Més que res perquè la majoria es pensen ser més cultes que els experts, i això sense ser-ho.
Valoració:-10menosmas
Per joan, fa mes de 10 anys
Gonella s'ho és per prejudicis i prepotència. Més que res perquè la majoria es pensen ser més cultes que els experts, i això sense ser-ho.
Valoració:-14menosmas
Per sort Tomaseta, fa mes de 10 anys
Per comunicar-se amb fanàtics trastornats com voltros no cal saber massa ortotrafía.
Valoració:32menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 10 anys
Un analfabet no necessita gramàtica.
Valoració:-19menosmas
Per sort Tomaseta, fa mes de 10 anys
O sigui que et sens aludit. ¡Això comensa a funciona, pren un tranquimacin!
Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris