nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
25°

L'alternativa a l'agricultura tradicional

El cultiu de plantes medicinals, com ara l'equinàcia, és una alternativa a l'agricultura tradicional que aprofita les terres amb molta aigua i evita, així, la sembra de cereals

Les plantes medicinals agafen de cada dia més força dins el mercat com a alternativa als fàrmacs, una opció que també es pot extrapolar als tradicionals usos de foravila. Des de fa 13 anys, Antoni Galmés, de s'Hort Verd des Cruce de Vilafranca, combina la sembra de productes de la terra amb el cultiu de plantes medicinals com l'equinàcia o d'usos terapèutics, com la carxofera. Plantes que després es comercialitzen com a pastilles, gotes o xarops. I és que Antoni Galmés ja té sembrades fins a 60 quarterades d'equinàcia repartides per les terres de la possessió de Son Pou Nou i del Turó d'en Boleto. Un cultiu que dóna un color morat a una part del camp vilafranquer.

Producció

Segons Galmés, "des de 1996, feim feina per a una empresa que es dedica a la comercialització de productes elaborats a partir de plantes medicinals". Aquesta obertura al mercat ha suposat l'aprofitament de terres de reguiu que abans es destinaven a conresus de secà, com són els cereals. Ara, a més, el cultiu d'equinàcia és molt rendible, perquè durant tres o quatre anys produeix ininterrompudament amb dues collites anuals. Quant a la carxofera, es talla tota i s'envia triturada. Una màquina de vapor l'asseca i ambdós productes es posen a la venda per tot el món.

Equilibri

Tot aquest cultiu es du a terme des del respecte més absolut al medi ambient i s'hi evita, en gran mesura, l'aplicació d'herbicides. La gran presència d'insectes, com ara abelles de mel, vespes, abelles petites, hi provoca un equilibri, principalment a les hores punta de sol. Molts d'aquests insectes ajuden a no haver d'esquitar, contra el poll i la mosca blanca posem per cas, ja que per exemple les vespes se'ls mengen. A més a més, les terres de Vilafranca són un lloc d'estudi per a la Universitat de les Illes Balears, perquè s'han instal·lat diferents caseres a la zona de cultiu de l'equinàcia amb l'objectiu de provar de fer-hi mel que es podria comercialitzar en el futur.
Amb el cultiu de plantes medicinals, el delicat món de foravila pot tenir una alternativa més en la seva lluita per la supervivència diària. Antoni Galmés, de s'Hort Verd des Cruce, és un exemple de la innovació al camp.

Un gran antibiòtic vegetal

L'equinàcia és una planta de la família de les asteràcies. Ha estat definida amb el subnom d'"antibiòtic vegetal", perquè té una clara acció contra les afeccions bacterianes i víriques a base d'estimular el sistema immunitari. La seva flor morada és molt bella. En català també es coneix com a flor cònica de la prada i flor porpra de la prada.

Interès farmacèutic

L'equinàcia s'utilitza de diferents maneres depenent de cada ús, com ara per tractar afeccions de les vies respiratòries, com en el cas de la grip, el refredat comú; processos infecciosos com bronquitis, laringitis, faringitis, sinusitis, herpes, infeccions de vagina, infeccions de l'aparell urinari, ferides superficials, acne i nafres a la boca.
Històricament, ha estat emprada pels indis nord-americans especialment per a la curació de ferides de les fletxes i les mossegades de les serps. En el segle XIX s'inclou com a planta medicinal, però amb l'aparició dels antibiòtics perd un ús que es recupera a final del segle XX. Ara té molta reputació.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris