La responsabilitat d'un gest polític
No crec que estem molt a conèixer, si és que no n'hi ha cap que desconec, un estudi que comprovi que la gran majoria de matrimonis o parelles de fet amb fills, on un dels dos és castellanoparlant i l'altra catalanoparlant, la decisió sigui que tots dos progenitors parlin castellà als seus fills, és a dir, tot el nucli familiar. En realitat és bo de comprovar, a la meva barriada ho he vist en els tres naixements que conec dels darreres quatre o cinc anys. En el meu cas personal, mon pare que provenia d'Alacant de família de parla valenciana, va voler que els tres fills parléssim en castellà amb ell. En canvi ma mare no va tenir ni un moment de dubte a l'hora de xerrar-nos en mallorquí. Gest que els fills hem agraït sempre. Eren els anys seixanta, ni parlar-ne, ni sentir mai de cap adscripció nacional que no fos l'espanyola. Als pobles, ni que sigui per alguna resta de consciència i amor propi, hi ha un poc més de resistència a permetre la desaparició de la llengua pròpia, en especial, crec, per part de les mares, però es van rendint.
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Lillo, cada vez sois menos puede que el rarito seas tu
Victor Mas, deixa'ls anar, són encefalogrames plans al servei del feixisme.
El meu anterior comentari era totalment neutre, sense cap valoració ni opinió. Només constatava un fet viscut. He d'entendre que els negatius indiquen que no estau d'acord amb el fet descrit.
Fa ja bastants anys, fent feina a Calvià, vaig conèixer matrimonis de mallorquí/mallorquina i estranger/estrangera que xerraven entre ells castellà i que xerraven castellà als fills. És a dir, en comptes d'optar per tenir criatures trilingües (també haurien après castellà) s'estimaven més tenir-les monolingües.
Afortunadamente poca gente en Mallorca piensa como el, ahí estan los resultados electorales