Els països normals celebren les seues diades nacionals el dia de la seua fundació (com a estat, com a regne o com al que siguin) o, en la majoria dels casos, el dia de la seua independència. Pensem que més de tres quartes parts dels estats que avui dia hi ha constituïts al Planeta Terra no existien fa dos-cents anys. Que, en termes històrics, és una porció mínima de temps. En molts casos, la celebració guarda relació amb alguna efemèride bèl·lica. En d'altres, es commemora algun tipus de transició més democràtica.
Els països esbocinats tenen un reguitzell de dies en què se celebra quelcom que guarda algunes equivalències amb les diades nacionals. Als Països Catalans, celebram coses diverses, segons el lloc. A Eivissa i Formentera, celebram els orígens, és a dir, la conquista catalana de 1235. Per això, les nostres Festes de la Terra van del cinc al vuit d'agost. A Mallorca, també se celebra la Diada el dia de la conquista catalana (el 31 de desembre). Però s'hi ha afegit una Diada diferent, que, a més, s'ha fet oficial: la del 12 de setembre, quan les tropes de la Confederació catalanoaragonesa varen esmicolar el Regne de Mallorca, a la Batalla de Llucmajor. Una part de Mallorca, doncs, es vol afirmar amb l'arribada dels catalans (és a dir dels mallorquins actuals), i l'altra part es vol reafirmar amb la batalla contra els «catalans» (i ho pos entre cometes, perquè a la Batalla de Llucmajor, lluitaren catalans de nació contra catalans de nació). A l'antic Regne de València hi ha dues diades: la de la constitució del Renge (9 d'octubre) i la de la resistència davant els Borbons, abans de perdre la sobirania pròpia (25 d'abril). S'hi celebra, doncs, la victòria i la derrota. Al Principat, només celebren la derrota (l'11 de setembre de 1714), tot esperant la recuperació de la sobirania pròpia.
Arreu, emperò, hi ha una Diada -que pot ni tan sols ser festa oficial- que embolcalla tot el país, tota la Catalanitat, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. Em referesc, naturalment, al Dia de Sant Jordi. El Dia de Sant Jordi constitueix, des del meu punt de vista, la màxima expressió del que constitueix el referent nacional de la catalanitat. No s'hi celebra cap victòria bèl·lica ni cap derrota. No té res a veure amb cap tipus de batalla, ni amb domini, ni amb expulsió o assentament de ningú. Té regust de llibres i de roses, de cultura i d'estimació. No debades, així mateix, entre nosaltres, el Dia de Sant Jordi també és el Dia dels Enamorats. Hi ha gent que es dedica a regalar roses (costum molt polit!), però no sap que aquí Sant Jordi passa totalment per davant de Sant Valentí. Que la Diada nacional no oficial coincideixi amb el Dia dels Enamorats també pens que deu voler dir alguna cosa.
Sant Jordi, sense cap mena de dubte, pens que és el dia que agermana tota la Nació, per damunt de classes socials, per damunt de rivalitats regionals i per damunt de conflictes polítics. Sant Jordi el celebra tothom, si fa no fa, amb entusiasme i alegria. Es tracta d'una festivitat cívica totalment única, especial, que passa per damunt de contingències específiques i uneix la nostra gent d'una manera insospitada.
A manca de poder polític, ha destacat entre nosaltres el fet de posar en valor la cultura. Per això comptam amb gent tan destacada en tots els camps de les Arts: pintors (Dalí, Miró, Picasso...), escultors (Mallol, Llimona, Subirachs...), arquitectes (Gaudí, Puig i Cadafalch, Sert...), escriptors (Llull, Ausiàs March, Jacint Verdaguer...), i un llarg etcètera que mai no acabaríem. Igualment, hem destacat en el camp de la Ciència. Comptam amb metges com Puigvert, Corachán, Valentí Fuster..., epidemiòlegs com el doctor Ferran, astrofísics com el doctor Oró, que fou un distingit membre de la NASA, i podríem seguir durant línies i més línies. No sé, si no fóssim una nació sense estat, si comptaríem amb personatges tan absolutament destacats. Però la manca de poder polític ens ha obligat a l'excel·lència en molts altres camps. No tenim una nació política constituïda, però tenim una societat civil que, al marge de les estructures d'estat, la construeix permanentment. Em remet al que considerava Rénan que és una nació.
Per això, Sant Jordi exemplifica també molt bé el nostre caràcter nacional, lluny de desfilades militars, de demostracions de força o d'altres galindaines pròpies dels periclitats estats-nació del segle XIX. Llibres i roses, cultura i estimació, ciència i humanitat... aquests són els pilars bàsics de la nostra identitat nacional.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Segarro amegoPer escriure un article "igual" s'ha de saber escriure i tenir cultura, per tant si ho fessis et qualificaríem de fatxa amb cultura.
si posés un article igual però canviant l'expressió Països Catalans per Espanya i posant personatges il·lustres de tot Espanya em qualificarien de fatxa
El dia internacional del llibre (Sant Jordi per als catalans) és per la celebració de la mort un 23 d'abril de 1616 dels escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Res de patrioterisme catalanista
Cuanto chovinismo