Breu accepció i aversió personal de mitjans de comunicació

TW
1

L'IEC defineix «mitjà» en diferents significats com per exemple, «Allò que serveix per a arribar a un fi» o referint-sé més concretament al mitjà de comunicació de masses: «Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es difonen continguts en format escrit o audiovisual dirigits a un gran públic». Quan a la meva personal descripció, venen a ser els mitjans «mitjançant» els quals se'm transmet informació que em serveixi per arribar a un coneixement d'allò que realment ha succeït, d'on provenen les causes i quines en poden ser les conseqüències futures, així com poder obrir una reflexió personal o de diàleg o debat al respecte.

Tenc una aversió, o potser una prevenció instintiva intrínseca contra tot allò que em pot fer mal, o que el pot fer a altres, o al meu col·lectiu, comunitat, país... per tant, em passa el mateix amb els mitjans de comunicació. Posem per cas i sense voler ser exhaustiu, d'ençà que, malauradament, governen PP-Vox a la CAIB, gairebé no he mirat cinc minuts seguits IB3 notícies, ni altres programes d'aquest mitjà tampoc. Ho faig preventivament contra les mentides, tergiversacions i toxicitat tendenciosa amb que impregnen les notícies amb el seu discurs ideològic. Sense anar més lluny, només vull recordar que l'endemà de la manifestació del 31D, IB3notícies en va informar... res. Diria que ho feren aposta. Aquest mitjà de comunicació el pag jo, per cert.

El temps que dec haver dedicat els darrers deu anys, per donar qualque dada, a mirar un programa d'Antena 3 o Telecinco, inclosos els informatius, és zero, però bé, aquests són privats. Pel que fa a l'espai radiofònic igual faig amb La COPE (encara que quan perd el Madrid, o les eleccions les dretes, els vaig a escoltar) i fins i tot Onda Cero o La Ser, poc. Gairebé mai Radio Nacional de Espanya (que deu mantenir el mateix nom que li posaren els franquistes, a l'igual que la bandera i tantes altres coses) i, en canvi sí que tenc sintonitzada a la memòria Radio 5, Radio Clásica de RNE o, cada vegada menys, Radio 3. Quan la televisió, poc la 1 i només les notícies, que per cert és d'agrair i alabar l'excel·lent labor professional periodística de la seva corresponsal Almudena Ariza a Gaza, a Palestina. A vegades he mirat la 2, crec que abans estava més ben assortida de bons documentals i pel·lícules, que no ara.

De El País en faig una certa atenció, qui, a pesar del seu exacerbat nacionalisme espanyol (mirau aquest dies l'exagerada dedicació a Vargas Llosa, referent anticatalanista, sens dubte), sí que s'ha de reconèixer un cert esforç periodístic per ser-ne referent a nivell europeu, i fins i tot mundial. No solc llegir gaire els seus articles d'opinió, en especial el d'un tal Cercas. Al meu parer un bon nivell literari en els seus articles esportius, per exemple. Tampoc solc llegir, ni digital ni molt menys en paper, El Mundo, ABC, La Razón... llevat de l'interès que pugui necessitar per conèixer millor l'enemic.

Bé, haurem de deixar per un altre dia aquells que crec que, en general, sí que estan a l'alçada de la meva exigència per estar ben informat.