Comença l’any amb bons auguris, des de les amistats, les famílies, desitjos de tot el millor per a qui estimem. Un per damunt de tots, un general que sigui àmpliament complert: un any sense violències!

Sense violència masclista en totes les múltiples formes que pren, des de la més mínima, l’acudit, el comentari, fins a la més greu, la pallissa, els cops, amb armes domèstiques o amb les mateixes mans. No volem més morts, més assassinats, no volem més dones assassinades, més infants sense mares o sense la seva vida.

Sense violència sofisticada, sense armes de destrucció massiva, sense gasos mortífers, sense míssils, sense explosions inesperades, a través de cotxes, o de mòbils, no volem més atemptats a mercats amb cotxes o furgonetes que envesteixen la gent que passeja tranquil·lament.

Més, sense violència amagada, silenciada, dels adults cap als infants, aquesta violència que marca i crea traumes. Violència exercida per familiars propers o monitors, o responsables religiosos que accedeixen als nins i nines a través dels internats, dels col·legis, de clubs, d’escoles... Siguin de la religió que siguin.

I encara més, sense violència també silenciada, dels cuidadors, dels responsables de l’atenció a les persones majors vulnerables, que necessiten assistència permanent perquè viuen sense saber a quin món són i tenen el cos sa però no el cervell.

Volem començar l’any que inicia el primer quart de segle, sense violències, ni les masclistes, dins la família o fora, ni les bèl·liques que provoquen genocidis de pobles, ara, al segle vint-i-u, amb destrucció d’hospitals, amb infants que moren de fred, amb població sense menjar ni ajut per sobreviure. Ni les violències amagades cap als infants i les persones majors, les més vulnerables.

Volem començar l’any amb més energia i coratge per continuar treballant per aconseguir un altre món, que és possible, més just, més igualitari, més solidari.

Pensareu que ho hem escrit moltes vegades, som conscients que les paraules no basten, però són necessàries, acompanyades de les accions, per fer evident que hi ha gent d’esquerres que vol transformar el món, que no es rendirà, ni defallirà. Que no s'ajaurà al sofà per omplir-se de sèries i pel·lícules, i comentar sempre tot el negatiu que fan qui estan disposats a militar per canviar i transformar la societat.

Sense violències, en PAU, amb accions decidides per part dels organismes internacionals per respectar les decisions dels pobles per ser lliures, sense metròpolis que els xuclin les matèries primeres, sense multinacionals que els condemnin a viure en la misèria. En pau, amb possibilitats de viure dignament com reconeix la Declaració de Drets Humans de fa setanta-set anys.

Com ens obriren el camí tantes persones que abans, amb la seva lluita aconseguiren vèncer als poderosos i començaren nous camins col·lectius per a construir una societat millor.

Tant de bo el 2025 sigui un any de pau, de solidaritat, de justícia, d’avenços cap a la fi del patriarcat i el masclisme en totes les seves formes de mostrar-se.