Diuen que la DANA ha arribat. I ha arribat a algunes parts de Mallorca amb alguna violència, però ha arribat com a empegueïda pels desastres que havia fet per València, per alguns dels seus pobles. Aquí quatre petits moviments de torrents. Algunes corregudes d’aigua com quan fa una bona ploguda, unes dotzenes de trons i llamps i s’ha amagada. Diuen que encara és per aquí fins dilluns, però sembla que s’ha amagada dins qualque cova. Enviar desitjos de resistència a les famílies valencianes que hagin perdut bens materials i personals i desitjar que sigui vera que els governs, tant l’estatal com l’autonòmic, no els abandonin a la seva sort que és el que solen fer els polítics que encara no han arreglat desastres com els que va produir el volcà de Canàries. Ni tants d’altres. Aquests dies a pegar-se tots pels pits oferint ajudes infinites i en Feijóo amb cara de pomes agres dient que vigilarà que el govern faci el que correspon. Res faran, llastimosament!

Abans de la DANA, tot transcorria com sempre. Per les clavegueres polítiques circulava una foto del president Sánchez amb l’inversor Aldama, que podria haver delinquit i fer delinquir Sánchez. Els del PP ho veien clar, encara que no eren capaços de veure en Feijóo dissertant amb un narcotraficant. I això que era en una barca, canoa, llanxa o iot petit. Quan la foto de Sánchez s’hauria pogut fer en algun passadís de qualsevol part després d’un acte oficial o no.

El cap de setmana passat va ocórrer un fet impensable i era que el totpoderós Madrid, guanyador de cinc o sis grans copes la temporada passada, aquell equip que ho guanyava tot i que s’havia convertit en el millor del món… doncs aquest equip va perdre per 0 – 4, jugant amb l’esquifit Barça, aquell equip que pertany a l’odiada Catalunya, a la qual se la d’espoliar al màxim, i referent al futbol, se li han de prendre tots els bons jugadors. Doncs aquest partit, que va veure mig món, tenia les grades ben plenes, si fos estat un safareig hauria quedat a punt de vessar. Allà hi havia la flor i la nata madrilenya, per tant, la flor i la nata espanyola, espanyols d’aquells que sempre que poden evangelitzen o eduquen la gent, aquells que si sorgeix el tema diran que ja han vençut els temps en què hi havia molts de racistes pertot. Però que ara ja no n’hi ha i menys a Madrid. Impossible! Perquè es vegi que xerren com un lloro de repetició els qui ho diuen, quan Lamine Yamal va fer el millor gol del partit, varen sorgir com els esclata-sangs en temps de pluja els no-racistes existents, però que varen dir tot el que els va sortir del cascabòs. L’insult que més se sentia era «Puta Lamine!» i «puta negro». Si això no són insults racistes…

Però el comportament fatu dels madrilenys, dels pertanyents a l’equip, va ser quan varen decidir no assistir a l’acte de París on se concedien les pilotes d’or, per als millors jugadors de la temporada passada, pilota d’or que tenia ben segura Vinicius Jr. La tenia tan segura que quan se’n reien d’ell perquè havien perdut amb el Barça, ell contestava que passava del partit ja que a ell li donarien la pilota d’or al cap d’un o dos dies. En lloc de concedir aquesta pilota a un brasiler, se la varen concedir a un espanyol, a Rodri i ni això va servir perquè el Madrid fes un exercici de modèstia i assistís a l’acte corresponent.

Després varen arribar les tertúlies, aquestes tertúlies que estan plenes de madridistes, i tots es posaven les mans al cap perquè no s’havia concedit la pilota d’or al madridista Vinicius. S’ha de tenir en compte que aquesta pilota es concedeix al futbolista que té més vots. La votació la fan 200 periodistes entesos en l’esport del futbol. S’arrabassaven el vestit, perquè hi havia hagut un periodista d’aquests 200 que deia que no havia votat Vinicius, ni tan sols l’havia col·locat entre els 10 millors per mor del seu comportament. Vinicius és un jugador que es passa tot el partit animant el públic perquè els animi o s’encara amb el públic que els pita. També es passa el partit protestant les decisions de l’àrbitre si aquest no pita al seu favor. També té facilitat a enfrontar-se amb els jugadors contraris amb els quals topa. És a dir, que aquest periodista, a més del joc, premiava el comportament. I això no es podia consentir per cap dels periodistes tertulians enfurrunyats perquè Vinicius no havia aconseguit la pilota d’or, tan merescuda, segons el seu criteri. En canvi Lamine Yamal, va aconseguir una pilota d’or als jugadors joves. De totes maneres, Lamine haurà de rebre ajuda psicològica si no vol que l’èxit tan important i arribat amb tanta rapidesa li passi factura. Esperem que no!