Una cua quilomètrica de cotxes des de Sóller fins a Bunyola va ser un dels detonants inesperats d'una onada de protestes que s'esperaven des de feia estona. El tanmateix sembla que s'ha acabat, que les espatlles ja no ens donen per més arronsades i que no en resoldrem tots els problemes com canta Antònia Font.
L'evolució del darrer any ha estat notable. A finals d'octubre del 2023 es va organitzar la Contracimera en resposta a la cimera oficial que se celebrà a Palma amb tots els ministres de turisme de la Unió Europea el dia 31 del mateix mes. Els actes organitzats per la Contracimera i la manifestació que va seguir van ser una mostra de la incansable feina de diversos col·lectius que duen a l’esquena dècades de lluita. Com deia Lenin: la revolució no es fa, s'organitza. I és evident que si no hi hagués hagut una certa organització en entitats socials, el malestar actual hauria estat molt complicat de canalitzar. I més difícil encara hauria estat materialitzar-se en una gran manifestació de més de 50.000 persones a Ciutat en ple estiu. No obstant això, cal sortir al pas de veus oportunistes que veuen en aquest moviment polític una oportunitat per fer-se una rentada de cara i deixar tota la merda dins la pica.
El PSIB, Podemos i MÉS han governat les principals institucions de les Balears els darrers vuit anys i més enllà de canviar cap rumb han intensificat l'activitat de la indústria turística. És necessari recordar, davant les actuals campanyes de rentada de cara d'aquestes formacions, la seva responsabilitat amb la situació que vivim avui dia. Sota el control de MÉS es van regularitzar les ETV (Estades Turístiques Vacacionals), que són les llicències amb les quals es comercialitzen els habitatges per ús turístic. Però ja ho sabeu: podria ser ca nostra, però és un Airbnb. Concretament, un Airbnb que s'explota perquè el partit polític de determinades joventuts va regularitzar les llicències d'ETV. Aquesta mateixa organització es va manifestar el passat dia 21 de juliol amb tota normalitat, així com els seus responsables adults. Però no tot ha de recaure damunt l'autoanomenada esquerra ecosobiranista, sinó que al Govern hi havia altres responsables. També resulta necessari assenyalar les nombroses prohibicions de desnonaments que tan alegrament anunciava Podemos quan es trobaven estrets. Tanta sort que s’han prohibit tantes vegades que a Eivissa just la setmana passada es va viure un drama social amb 200 persones desnonades d’un solar que llogava el propietari de forma totalment irregular. Per acabar aquest repàs no hem d’oblidar el decret COVID que va treure el senyor Negueruela. Aquest decret va permetre una àgil remodelació i ampliació d'hotels i va ser una de les grans mesures per recuperar-se de la crisi de la COVID-19. Recuperar-se qui? Com a bon inspector de treball deu conèixer bé les condicions de treball de la indústria, però quina és la seva solució? Ampliar i intensificar l'explotació del turisme sobre el nostre territori i sobretot sobre la classe obrera. Hem de recordar que la llei que estableix el marc legal de l'explotació turística a les Balears és del 2012, elaborada pel llavors conseller Carlos Delgado. Maldament s'hagin fet modificacions, el fons de la llei és el mateix que va establir el Partit Popular llavors. Què s'ha fet aquests vuit anys en matèria turística si no ha estat reafirmar-se en la intensificació del turisme?
El decreixement és un dels mots que apareix més sovint en els debats i tertúlies sobre el turisme en els darrers mesos. Però quin decreixement? Per qui? Com? Són preguntes que ara per ara no tenen ni resposta ni proposta. Afortunadament, pareix que ja s'ha superat el debat de tenir un menor nombre de turistes, però amb un major preu de mitjana. Una clara proposta de caminar cap a un turisme el més classista possible. Aquesta recepta ja sabem que no funciona així com es planteja en la teoria perquè els preus han augmentat any rere any i el 2023 vam acabar rebent gairebé 18 milions de turistes. A més a més, el consum de recursos per part del turisme de luxe és àmpliament superior, tant en aigua, com en territori o combustibles. Però com decreixem? Sabem que ja no és una simple voluntat, sinó que és imperatiu per la nostra pròpia supervivència, com a territori i com a societat. Hem de pensar en el gran nombre de treballadors que es dediquen a aquesta indústria, en malviuen i que veuen amb ulls recelosos aquestes mobilitzacions. Aquí hi trobam una tasca indispensable dels sindicats: traslladar quin és l'ànim de les reivindicacions.
Pel que hem vist, no podem confiar en els partits oportunistes d'esquerres perquè fan una política per tenir content el grup d'empresaris que els són simpàtics. I evidentment tampoc amb l'actual govern que mira pels seus propis fons d'inversió i grans fortunes tant locals com globals. Menys encara podem confiar en un decreixement a les mans de la indústria turística i dels seus magnats pirates que no tenen cap escrúpol en vendre fins al darrer bocí de les Balears i servir-se fins a la darrera gota de suor de cada treballador. Així doncs, quina és l'alternativa? Cap. Cap fins que no se sotmeti la indústria turística en mans dels seus treballadors i es posi al servei de la societat com el que ha de ser: un servei social de descans i esbarjo per la classe obrera. Així doncs, hem de reivindicar el dret al lleure i al descans com indica l'Acció Comunista Europea en el seu comunicat. Tal vegada ara imperi el desànim, però qui digui el contrari està enganyant de mala manera. I què hi podem fer? Doncs organitzar-nos. Ja s’ha exposat al principi d'aquest article: l'organització és l'única arma que té la classe obrera. Aquesta darrera frase és, altra vegada, de Lenin que ja veia fa més de cent anys la necessitat i el potencial de l'organització obrera. Cal cercar i trobar una organització que, fugint dels oportunismes a esquerra i dreta, treballi per la classe obrera. Formar-se i organitzar-se. Aquesta és l'única recepta que pot resultar en el canvi estructural que necessitam.
