El projecte de llei de la «oficina de libertad lingüística» dels colons espanyols de VOX ha provocat un terrabastall i ens ha posat a tots en guàrdia, com no podia ser d’altra manera. L'espanyolisme ara disfressa de 'llibertat' el supremacisme i el colonialisme lingüístic de tota la vida, però ja no enganyen a ningú. Ara bé, dir que aquest projecte de llei en concret és ‘el major atac al català dels darrers quaranta anys’, com ha fet Més per Mallorca, grinyola, put a postureig i és molt preocupant, perquè dóna a entendre que l'objectiu real no és la defensa del català sinó tornar a posar n'Armengol de presidenta. Anem a pams.
El projecte de llei infame de VOX, va dirigit a les administracions i empreses públiques i inclou dues clàusules que vulnerarien la Llei de Normalització Lingüística: l’obligació de fer totes les comunicacions en bilingüe català-espanyol (art. 3a) i l’impediment d'exigir l’ús del català a les empreses privades contractades (com es desprèn de l'art. 3c). Pel que fa al dret dels particulars a ser atesos en foraster i la «protecció de les modalitats insulars», ja són a la LNL, que per qualque cosa va passar pel sedàs de l’Estat colonial espanyol.
No cal ni dir que aquestes clàusules, la mateixa existència d’una gestapo lingüística i l’amenaça de multes de 100.000 euros als treballadors de l'administració i empreses públiques, són intolerables (ara no entrarem, per cert, en la saborosa oportunitat que ens oferiria de denunciar els funcionaris que no ens vulguin atendre en català). Però d’aquí a afirmar que som davant el major atac al català dels darrers quaranta anys, després d’haver viscut el TIL de Bauzá, o l’incompliment del decret de mínims i la no recuperació de la llei de comerç i el Servei d’Ensenyament del Català, tres exemples de la herència que ens ha deixat el pacte PSOE-Podemos-Més, hi ha un abisme. I encara faltaria citar l'atac més perjudicial de tots per als costums i actituds lingüístiques: la invasió de canals de TDT i plataformes en espanyol i de les xarxes socials i influencers que se'n deriven, que tant els governs del PP com del pacte de progrés s'han empassat submisament i sense dir ni piu.
Pel que fa a l'escola, no oblidem que el pacte de progrés va arribar al poder, sobre tot, per la mobilització popular contra l’intent del PP de castellanitzar-la. Després de vuit anys de negar-se a verificar si es complia Decret de mínims, tot i ser una obligació del servei d'inspecció (el conseller Martí March deia «jo no vull comissaris lingüístics a les escoles»), el resultat és que gairebé la meitat dels alumnes acaben primària sense saber català, amb casos extrems com a Eivissa, on hi ha mestres i alumnes que desconeixen la llengua pròpia i la dejecten perquè és «cosa de payeses». Amb aquests precedents, seria una catàstrofe que Més per Mallorca tornàs a col·laborar amb un altre govern del PSOE, com ho dóna a entendre l'absència total d'autocrítica dels seus dirigents.
La supervivència del català, com la de qualsevol llengua del món, passa per un Estat independent. Només un Estat propi pot garantir una oferta de TDT, plataformes, cinema, ràdio i premsa 100% en català, així com l’atenció en la llengua pròpia del territori per part de metges, policies, jutges, comerços i restaurants. Per pura coherència, el deure d’un partit que es defineix com a sobiranista és explicar-ho a la gent i avançar cap a aquest objectiu, no fer de crossa dels partits espanyols lingüicides, siguin PP o PSOE. Ja ens estam preparant per a una nova nova batalla per la llengua, i quan la guanyem no hauríem de tornar a travelar amb la pedra de sempre.
